Bisbat de Langres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat de Langres
Dioecesis Lingonensis
Diocèse de Langres

La Catédral de Saint-Mammès de Langres
Localització
País França França
Territori Marne Marne
Metropolitana Arquebisbat de Reims
Estadístiques
Àrea 6,250 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
193.768
140.000 (72,3%)
Parròquies 31
Informació
Ritus romà
Establiment Segle III
Catedral Catédral de Saint-Mammès de Langres
Sant patró Sant Mamès
Sacerdots diocesans 60
Lideratge actual
bisbe Philippe Jean Marie Joseph Gueneley
Bisbe emèrit Léon Aimé Taverdet
Mapa
Web
catholique-hautemarne.cef.fr
les armes del bisbe de Langres

El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont. Es va fundar vers el segle II i amb l'antic règim era un dels bisbats més grans i prestigiosos de França. Els bisbes eren ducs i pars i participaven en la cerimònia de consagració dels reis, en la qual portaven el ceptre. La seva jurisdicció s'estenia pels moderns departaments d'Haute-Marne, Vosges, la Côte-d'Or i part del Meuse (Mosa) i del Meurthe-et-Moselle. Foren nomenats pars per Lluis VII de França i ducs per Felip August. El 1731 va perdre unes 130 parròquies i 7 abadies quan es va crear el bisbat de Dijon. Després de la revolució el bisbat fou concretat al departament de l'Haute-Marne, però suprimit el 1802 no fou restaurat fins a 1823. El nom del bisbat resta Langres, però la seu és a Chaumont. Set bisbes foren sants i tres cardenals.

Llista dels bisbes de Langres[modifica | modifica el codi]

  • Vers 200 Senador, canonitzat
  • Vers 240 Just

Vacant de 20 anys

  • 284/301 Martí
  • 301/327 Honori
  • 327/375 Urbà, canonitzat (personatge diferent de sant Urbà papa)
  • 375/422 Paulí I
  • 422/448 Fratern I
  • 448/455 Fratern II
  • 456/484 Apruncul, canonitzat.
  • 485/490 Armentari
  • 490/493 Venanci
  • 493/498 Paulí II o Pau
  • 498/501 Pacient
  • 501/506 Albisó
  • 506/539 Gregori, canonitzat, elegit bisbe al quedar vidu als 57 anys.
  • 539/572 Tètric, fill de l'anterior. Canonitzat
  • 572/583 Papul
  • 583/595 Múmmol el Bo
  • 595/618 Miget
  • 618/628 Modoald
  • 628/650 Bertoald
  • 650/660 Sigoald
  • 660/670 Wulfrand
  • 670/680 Godí
  • 680/682 Adoí
  • 682/690 Garibald
  • 690/713 Heró
  • 713/742 Eustorgi

La diòcesi fou administrada durant deu anys per un fill natural de Carles Martell, Remigi, que no fou pas bisbe de Langres.

  • + vers 759 Vaudiri
  • 759/772 Herulf, canonitzat.
  • 772/778 Ariolf
  • 778/790 Baldric
  • 790/820 Beltó
  • 838/856 Tibald I
  • 859/880 Isaac
  • 891/899 Tibald II
  • 899/901 Argrí (va abdicar)
  • 909/922 Garnier I
  • 932 Leteric, menys d'un any.
  • 932/948 Heric
  • 948/969 Acard
  • 969/980 Vidric
  • 1031 Ricard, menys d'un any.
  • 1031/1049 Hug I de Breteuil
  • 1050/1065 Harduí
  • 1065/1085 Rainard de Bar
  • 1126/1136 Guillenc
  • 1136/1138 Guillem I de Sabran
  • 1138/1163 Jofré de la Rochetaillée
  • 1163/1179 Gautier de Borgonya (abans bisbe de Besançon), oncle del duc Hug III de Borgonya, que el va nomenar comte de Langres.
  • 1193/1199 Garnier II de Rochefort, abans abat d'Auberive i de Clairvaux.
  • 1200-1205 : Hutin de Vandeuvre († 1205)
  • 1220-1236 : Hug de Montréal († 1236)
  • 1250-1266 : Guiu de Rochefort († 1266)
  • 1266-1291 : Guiu de Ginebra († 1291)
  • 1294-1305 : Joan de Rochefort († 1305)
  • 1305-1306 : Bertran de Goth († 1313), oncle del papa Climent V, abans bisbe d'Agen, i després altre cop bisbe d'Agen el 1306.
  • 1306-1318 : Guillem de Durfort de Duras († 1330), després arquebisbe de Rouen.
  • 1324-1329 : Pere de Rochefort († 1329)
  • 1329-1335 : Joan de Chalon († 1335)
  • 1335-1338 : Guiu Baudet († 1338)
  • 1338-1342 : Joan des Prez († 1349), després bisbe de Tournai.
  • 1342-1344 : Joan d'Arcy († 1344), abans bisbe de Mende, després bisbe d'Autun.
  • 1344-1345 : Hug de Pomarc († 1345)
  • 1345-1374 : Guillem de Poitiers († 1374)
  • 1374-1395 : Bernat de la Tour d'Auvergne († 1395)
  • 1397-1413 : Lluís de Bar († 1430), abans bisbe de Poitiers, després bisbe de Châlons-en-Champagne, i tot seguit cardenal i després bisbe de Verdun.
  • 1413-1433 : Carles de Poitiers († 1433), abans bisbe de Chalons
  • 1433 : Joan Gobillon († vers 1435), no consagrat.
  • 1433-1452 : Felip de Vienne († 1452)
  • 1452-1453 : Joan d'Aussy († 1453)
  • 1453-1481 : Guiu Bernard († 1481)
  • 1512-1529 : Miquel Boudet († 1529)
  • 1530-1562 : Claudi de Longwy († 1561), abans bisbe de Mâcon, desrpés bisbe d'Amiens i cardenal.
  • 1615-1655 : Sebastià Zamet1587 - †1655)
  • 1696-1724 : Francesc Lluís de Clermont-Tonnerre1658 - †1724)
  • 1741-1770 : Gilbert Gaspar de Montmorin de Saint-Hérem1691 - †1770), abans bisbe titular de Sidó i bisbe d'Aire-sur-l'Adour,
  • 1770/1802 : Cèsar Guilleme de La Luzerne. Va refusar la constitució civil del clergat i va dimitir el 1802 quan el bisbat fou suprimit. Fou nomenat cardenal per la seva actitud coratjosa.

Supressió del bisbat durant 21 anys

  • 1823/1832 : Gilbert-Paul Aragones d'Orcet
  • 1833/1834 : Jacques-Marie-Adrien Césaire
  • 1834/1851 : Pierre-Louis Parisis
  • 1851/1877 : Jacques-Antoine Guérin
  • 1877/1884 : Guillaume-Marie Frédéric Bouange
  • 1884/1899 : Alphonse Martin Larue
  • 1900/1911 : Sébastien Herscher
  • 1911/1918 : Olivier-Marie de Durfort
  • 1919/1924 : Théophile-Marie Louvard
  • 1925/1929 : Jean-Baptiste Thomas
  • 1929/1934 : Louis-Joseph Fillon
  • 1935/1938 : Georges Choquet
  • 1938/1939 : Firmin Lamy
  • 1939/1964 : Louis Chiron
  • 1964/1975 : Alfred-Joseph Atton

Fonts i referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Nominis : Saint Didier
  2. Nominis : Saint Didier de Langres

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Langres Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 47° 51′ 35″ N, 5° 20′ 05″ E / 47.8598°N,5.33469°E / 47.8598; 5.33469