Bisbat de Càors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El bisbat de Càors és una divisió eclesiàstica de França a Occitània, que abraça el departament del Òlt. Abans de 1676 era sufragània de Bourges i del 1676 al 1791 d'Albí. El 1802 fou agregat al arquebisbat de Tolosa abraçant l'antic Bisbat de Rodés i bona part dels de Vabres i Montauban. El 1822 fou restablert el bisbat de Rodés i la resta de Càors feta sufragània d'Albí.

Els bisbes de Càors foren des el 1088 senyors de la ciutat de Càors, i des el 1353 van esdevenir vassalls directes del rei de França.

Catedral del segle XI restaurada el segle XIV.

Llista de bisbes de Caòrs o Carcí[modifica | modifica el codi]

  • Sant Genulf, primer bisbe, vers 300
  • Sant Sebast, vers 300
  • Sant Floren, vers 380
  • Sant Alit, vers 425
  • Sant Anatol, vers 450
  • Boeci, vers 506
  • Sustraci, vers 541
  • Màxim, vers 549
  • Sant Maurilló, fins el 580
  • Sant Urcís, vers 585
  • Eusebi, fins el 625
  • Sant Rústic 629-636
  • Sant Gerí (o Didó) 636-655
  • Betó, vers 673
  • Sant Capuà, vers 700
  • Sant Ambrosi, vers 745
  • nom desconegut, vers 770
  • Agarn, vers 783
  • Aimat, vers 813
  • Angar, 813-?
  • Esteve I 852-?
  • Guillem, vers 875
  • Guerau I, vers 887
  • Sant Gausbert, 892-907
  • Amblard, vers 909
  • Bernat I, 945-?
  • Frotari I, vers 961
  • Esteve II 972-?
  • Frotari II, 979-?
  • Gausbert II de Gourdon, vers 990
  • Bernat II de Castelnau 1005-?
  • Deudonat, vers 1031
  • Bernat III, 1042-?
  • Folc, vers 1055
  • Bernat IV, vers 1068
  • Guerau II, vers 1077
  • Guerau III de Cardaillac 1083-1112
  • Guillem de Calmont 1113-1143
  • Guerau IV Hèctor 1159-1199
  • Guillem III, vers 1199
  • Bartomeu vers 1207
  • Guillem IV de Cardaillac 1208-1235
  • Pons d'Antejac 1235-1236
  • Guerau V Barasc 1236-1250
  • Bartomeu de Roux 1250-1273
  • Ramon de Cornil 1280-1293
  • Sicard de Montaigu 1294-1300
  • Ramon de Pauchel 1300-1312
  • Hug Guerau 1313-1317
  • Guillem V de Labroue 1317-1324
  • Bertran de Cardaillac 1324-1367
  • Bec de Castelnau 1367-1388
  • Francesc de Cardaillac 1388-1404
  • Guillem VI d'Arpajon 1404-1431
  • Joan del Puèy 1431-1434
  • Joan de Castelnau 1438-1459
  • Lluís d'Albret (cardenal) 1460-1465
  • Antoni d'Alamand 1465-1474
  • Guiscard d'Aubusson 1474-1476
  • Antoni d'Alamand (segona vegada) 1476-1493
  • Benet de Joan 1494-1501
  • Antoni de Luzech 1501-1510
  • Germà de Ganay 1510-1514
  • Carles Dominic de Caretto (cardenal) 1514
  • Aloís de Caretto 1514-1524
  • Pau de Caretto 1524-1553
  • Alexandre Farnèsi (cardenal) 1554-1557
  • Pere de Bertrand 1557-1563
  • Joan de Balaguer 1567-1576
  • Antoni Hebrard de Saint-Sulpice 1577-1600
  • Simó Esteve de Popian 1607-1627
  • Pere Habert 1627-1636
  • Alan de Solminihac 1636-1659
  • Nicolau Sevin 1660-1678
  • Lluís Antoni de Noailles 1679-1680
  • Enric Guillem Le Jay 1680-1693
  • Enric de Briqueville de la Luzerne 1693-1741
  • Bertran Joan Baptista Ramon du Guesclin 1741-1766
  • Josep Dominic de Cheylus 1766-1777
  • Lluís Maria de Nicolai 1777-1791
  • Charles-Nicolas de Bécave, Vicari apostòlic 1791-1802
  • Jean d'Anglars, bisbe constitucional de l'Òlt 1791
  • Suprimit 1791-1801