Bisbat de Tarba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catedral de Tarba

El Bisbat de Tarba és una divisió eclesiàstica que abraça el departament dels Alts Pirineus i és sufragània d'Auch.

Fou suprimida el 1790 però el 1801 inclosa en el Bisbat de Baiona. El 1817 fou restablerta però no fou efectiu tal restabliment fins a finals del 1822. La nova diòcesi va perdre una part a favor de Baiona i una altra a favor d'Auch però va adquirir les parròquies de les Quatre Valls i de la Vall del Louron que abans pertanyien al bisbat de Comenge.

El primer possible bisbe fou Sant Justí però el primer històric fou Aper, representat al concili d'Agde el 506. Després cal esmentar a Sant Landeol (870), Guillem I (1120-41) un dels redactors del codi legal "For de Bigorre"; Pere de Foix (1462-64), cardenal el 1437; i Gabriel de Gramont (1524-34), cardenal el 1531.

L'abadia de Sant Savin de Lavedan fou fundada per diploma de Carlemany i el seu abat disposava de poder senyorial i al territori se li deia la república de Sant Savin. Altres abadies dependents del bisbats foren Sant Orens de Larreule i Sant Orens de Lavedan (benedictines) fundades el 970 i al segle X, en honor de Sant Orens, bisbe d'Auch. El monestir de Sant Pe de Generès fou fundat el 1032 pel duc Sanç de Gascunya. El priorat de Sarrancolin és del 1050 en memòria de Sant Ebó que va combatre als musulmans en territori català. L'abadia cistercenca d'Escala Dei es va fundar el 1140; Sant Ramon, monjo d'Escala Dei fou enviat a Hispània i va fundar l'abadia de Fitera i l'orde militar de Calatrava.

El lloc més famós és Lorda lloc de pelegrinatge des de l'aparició d'una verge.

Coord.: 43° 14′ 01″ N, 0° 04′ 09″ O / 43.2337°N,0.069125°O / 43.2337; -0.069125

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Tarba Modifica l'enllaç a Wikidata