Catedral de Reims

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 49° 15′ 13″ N, 4° 2′ 2″ E / 49.25361°N,4.03389°E / 49.25361; 4.03389

Catedral de Notre-Dame de Reims
Facade de la Cathédrale de Reims - Parvis.jpg
Façana principal
Fitxa tècnica
Tipus Catedral
Arquitectes Jean d'Orbais, Jean-le-Loup, Gaucher de Reims i Bernard de Soissons
Començament 1211
Consagració Església Catòlica Romana
Acabament 1275
Localització Reims, França
Estil Art gòtic
Vistes
Alçat 38 m
Cathedrale de Reims 1.jpg
Interior de la Catedral
PlancathedraleReims.svg
Plànol de la Catedral de Reims.

La catedral de Notre-Dame de Reims, del segle XIII, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures. Està inscrita com a patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La catedral era, durant l'Antic Règim, el lloc de la consagració dels reis de França.

Història[modifica | modifica el codi]

Una de les naus laterals

Una primera catedral fou edificada a Reims al segle V pel bisbe Sant Nicasi a sobre d'unes antigues termes romanes. Ja dedicada a la Santa Verge, aquest edifici va acollir el bateig de Clodoveu I (498) consagrat per l'arquebisbe Sant Remi. El 816, el fill de Carlemany, Lluís I el Pietós escull Reims per consagrar-se emperador. És allí que hom custodiava la Sainte Ampoule, petit recipient portat, segons la tradició per una colomba, i que contenia un oli que va servir per a l'unció de Clodoveu, rei dels francs, quand va ésser batejat. La potència política dels arquebisbes de Reims va permetre que Enric I (1027) fixés aquesta catedral com a lloc de la consagració del monarques de França. Aquesta catedral és coneguda com la Catedral Màrtir, a causa de les destruccions que patí durant la Primera Guerra Mundial, (restauracions molt acurades varen retornar-li la bellesa que continua fent-la mundialment famosa), i també com a Catedral dels Àngels.

Arquitectura i escultura[modifica | modifica el codi]

L'edifici és caracteritza per una arquitectura gòtica de gran unitat, no obstant allargar-se la seva construcció sobre dos-cents anys, però principalment durant el segle XIII, i les proporcions són grandioses. La façana principal, façana Oest, està dedicada a la Santíssima Mare de Déu, presenta dos torres d'una elevació de 81'50 m. Una galeria dels reis de grandiosa factura, una magnífica rosassa i tres grans portals. Al centre del principal una gran estàtua de la Mare de Déu somrient, al costat dret les escenes de l'Anunciació (amb l'àngel Gabriel també somrient) i la Visitació; al costat esquerre la Presentació de Jesús al Temple, amb una singular estàtua de Sant Josep representat amb caràcter simpàticament picardiós. En la part superior central la Coronació de la Verge Maria. El famós "Àngel del somriure", símbol de Reims, és al portal esquerre. Molts dels grups escultòrics semblen conversar, mirant-se uns personatges amb altres. La façana interior és, ella mateixa, decorada amb figures esculpides d'entre les quals les cèlebres de la «Comunió del cavaller». Al portal de la façana Nord hi ha al centre una majestuosa estàtua restaurada de Crist, coneguda com el Bell Déu de Reims (a la manera del "Beau Dieu" de la catedral d'Amiens). La nau central a l'interior de la catedral és d'una elegància incomparable.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral de Reims Modifica l'enllaç a Wikidata