Leopold III de Babenberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Leopold

Talla a Neufelden, 1859
Marcgravi i confessor
Nom secular Leopold von Babenberg, Leopold III marcgravi d'Àustria
Naixement 1073
Melk (Marca d'Àustria)
Defunció 15 de novembre de 1136
Klosterneuburg (Àustria)
Enterrament Abadia de Klosterneuburg
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 6 de gener de 1485, Roma per Innocenci VIII
Lloc de pelegrinatge Klosterneuburg
Festivitat 15 de novembre
Iconografia Com a rei, amb una església petita a les mans
Patronatge Viena, Àustria (1663), Alta Àustria

Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136. Conegut com «el Pietós» o «el Sant», és venerat com a sant per l'Església catòlica el 15 de novembre, i és el sant patró d'Àustria i de Viena.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estàtua de sant Leopold III a la catedral de Sant Esteve a Viena.

Nadiu de Melk era el fill de Leopold II de Babenberg, dit el Bell, i d'Ida de Cham o de Formbach-Ratelnberg. Leopold III, fundador de Viena, fou marcgravi d'Àustria el 1095, a la mort del seu pare el 12 d'octubre de 1095. Va casar-se dos cops: la primera esposa deu haver estat membre de la família Perg i va morir el 1105; la segona fou Agnès de Waiblingen, vídua de Frederic I de Suàbia, mare de Conrad III d'Alemanya i germana de l'emperador Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb el segon matrimoni, la posició de la família Babenberg es va elevar, i els foren garantits els drets sobre l'Àustria. Leopold es va nomenar Princeps Terrae, que reflectia la independència de les seves terres; a més, fou tingut com a candidat per a la possible successió al títol de rei d'Alemanya en 1125, però va declinar-ne l'honor.

Va establir la seva autoritat sobre Viena. En el transcurs dels seus quaranta anys de regnat, va facilitar la difusió dels instituts religiosos, va introduir el monaquisme cistercenc als seus dominis, i és conegut per l'aportació que va tenir en la pau i el progrés dels seus territoris, a més de per els nombrosos monestirs que va fundar i en els que va introduir l'orde cistercenc. El més important fou el de Klosterneuburg (1108). Segons la llegenda, la Mare de Déu s'aparegué al marcgravi i li assenyalà el lloc on trobaria un vel que la seva esposa Agnès havia perdut feia uns anys, dient-li que hi erigís un monestir. Un cop fet, Leopold va instal·lar la seva residència a la vora fent construir un castell a la proximitat del monestir cistercenc. Dels monestir que va fundar cal destacar els de Heiligenkreuz, Mariazell i Seitenstetten. A més, va promoure el desenvolupament dels nuclis urbans, com Klosterneuburg, Viena i Kremnitz, on va obrir la seca de l'estat. La seva època conegué un renaixement cultural, i de llavors daten els primers escrits literaris conservats en alemany d'Àustria.

Va morir el 15 de novembre de 1136 als 63 anys i fou enterrat a l'abadia de Klosterneuburg, convent agustí que ell mateix havia fundat. Va deixar el record d'un bon administrador, i va deixar al clergat riques donacions. Va ser lloat pel papa des de la seva mort, sent canonitzat el 1484, esdevenint més tard el patró de la Baixa Àustria.

Llinatge[modifica | modifica el codi]

Apoteosi de sant Leopold per Martino Altomonte a la Galeria Nacional Hongaresa)

Casat a una dama de Perg, en va tenir un fill de nom Adalbert.

Casat per segona vegada el 1106 amb Agnès de Francònia o de Waiblingen (1073-1143), filla d'Enric IV emperador i de Berta de Torí o Berta de Savoia, amb la que va tenir 10 fills:

Veneració[modifica | modifica el codi]

Per la seva tasca en la difusió de la fe i la fundació de monestirs fou canonitzat en 1485. Patró de Viena, fou nomenat patró de tot Àustria en 1663, a instància de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, substituint sant Colomà de Stockerau. El seu crani, en una urna daurada i amb corona arxiducal, s'exposa a la veneració dels fidels.


Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold III de Babenberg
  • Karl Lechner, Die Babenberger, 1992.
  • Brigitte Vacha & Walter Pohl, Die Welt der Babenberger: Schleier, Kreuz und Schwert, Graz, 1995.