Tailandès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thai o siamès
Phasa thai
Pronunciació: AFI: [pʰāːsǎːtʰāj]
Parlat a: Tailàndia, Nord de Malàisia, Sud de Myanmar, Laos.
Regió: Sud-est asiàtic
Parlants: 65 milions (1990)
Rànquing: 39
Classificació genètica: Llengües tai-kadai

  Tai-kadai
    Tai
      Thai

estatus oficial
Llengua oficial de: Tailàndia
Regulat per: Royal Institute of Thailand
codis de la llengua
ISO 639-1 th
ISO 639-2 tha
ISO 639-3 tha
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El tailandès, thai[1] o siamès (ภาษาไทย; phasa thai) és la llengua nacional de Tailàndia. Aquest idioma és una llengua tai, de la família de llengües tai-kadai.

El thai també es coneix com a thai standard, com a thai central o com a siamés. És la llengua oficial de l'estat i del grup ètnic majoritari "thai" o tailandesos (angl. Thai) de Tailàndia. Hi ha uns 65 milions de persones que parlen thai segons les estadístiques de l'any 1990.

És una llengua tonal i llengua analítica d'ortografia complexa. És mútuament intel·ligible amb el lao de Laos, llengua que també pertany al grup tai.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

El thai o siamès s'escriu amb l'alfabet thai.

Variants[modifica | modifica el codi]

Existeixen diferents formes i variants d'aquesta llengua. Cal mencionar les següents:

  • El thai informal (ภาษาพูด): Forma col·loquial i simplificada de parlar la llengua thai, utilitzada entre amics o familia.
  • El thai refinat (ภาษาเขียน): Forma oficial i escrita de l'idioma que inclou moltes fórmules de cortesia.
  • Thai retòric: Sovint complex, utilitzat principalmenten discursos públics.
  • Thai religiós: Thai retòric que conté moltes paraules importades directament del sànscrit i el pāli, les llengües de les escriptures del budisme. Utilitzat dins del context del budisme, religió majoritària de Tailàndia.
  • Thai reial (ราชาศัพท์): Versió molt complexa de la llengua, amb influències del Khmer. S'utilitza per parlar amb els membres de la família reial i per referir-se a ells i llurs activitats.

Geogràficament la variant més comuna del thai central és el thai de Bangkok.

El thai de Khorat es troba a mig camí entre el thai central i l'idioma isaan, una altra llengua del grup tai. El thai de Khorat forma un continuum lingüístic, la qual cosa vol dir que pot ser considerat un dialecte o variant de qualsevol dels dos idiomes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cal esmentar que aquesta llengua s'anomena "tai" segons el DIEC. Tot i així, la utilització del terme "tai" en lloc de "thai" presenta problemes a l'hora de classificar linguísticament aquest idioma, creant confusions difícils de resoldre.
  • Higbie, James i Thinsan, Snea. Thai Reference Grammar: The Structure of Spoken Thai. Bangkok: Orchid Press, 2003. ISBN 974-8304-96-5. (anglès)
  • Nacaskul, Karnchana, Ph.D. (ศาสตราจารย์กิตติคุณ ดร.กาญจนา นาคสกุล) Thai Phonology, 4th printing. (ระบบเสียงภาษาไทย, พิมพ์ครั้งที่ 4) Bangkok: Chulalongkorn Press, 1998. ISBN 978-974-639-375-1. (anglès)
  • Nanthana Ronnakiat, Ph.D. (ดร.นันทนา รณเกียรติ) Phonetics in Principle and Practical. (สัทศาสตร์ภาคทฤษฎีและภาคปฏิบัติ) Bangkok: Thammasat University, 2005. ISBN 974-571-929-3.
  • Segaller, Denis. Thai Without Tears: A Guide to Simple Thai Speaking. Bangkok: BMD Book Mags, 1999. ISBN 974-87115-2-8. (anglès)
  • Smyth, David. Thai: An Essential Grammar. London: Routledge, 2002. ISBN 0-415-22614-7. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tailandès Modifica l'enllaç a Wikidata