Apèndix (artròpodes)

Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són la característica fonamental d'aquest grup animal i que que dóna nom al grup (arthro, articulat i podos, peu). Així doncs estan formats per una sèrie de peces o artells units i articulats entre si per un membrana articular elàstica que permet el moviment relatiu entre ells. Cadascun dels apèndixs s'insereixen en un dels metàmers del cos. La condició primitiva és la presència d'un parell d'apèndixs similars en cada metàmer, la qual es conserva en pocs artròpodes actuals. Les ales dels insectes no són apèndixs, en tant que manquen d'articulacions internes. Els artells, les peces de l'apèndix, són en essència "tubs" de quitina que protegeixen i donen suport a fibres de musculatura estriada pròpia, el que els permet realitzar moviments ràpids i precisos.

Tipus d'apèndixs

Apèndix birrami d'un crustaci (Triops). 1-5: endites; 6: endopodi; 7: exopodi; 8: epipodi; 9: protopodi

Apèndix unirrami d'insecte. A: coxa; B: trocànter; C: fèmur; D: tibia; E: tars

Els apèndixs dels artròpodes tenen doncs una part basal o proximal que serveix com punt d'unió amb el cos, i una part distal que, en principi, té funció d'adhesió al substrat, tot i que els apèndix del cap solen servir per manipular l'aliment abans d'ingerir-lo o per captar estímuls (antenes). Depenent de la morfologia de la part distal, es distingeixen dues classes d'apèndixs:

• Apèndixs unirramis. Són apèndixs amb un sol eix. La zona proximal es denomina coxopodi i la distal telopodi, i estan constituïdes per un nombre variable d'artells. El coxopodi posseeix sovint expansions denominades exites, situades en la part externa, i endites, localitzades en la part interna. Els apèndixs unirramis són típics dels artròpodes terrestres (aràcnids, miriàpodes i insectes).
• Apèndixs birramis. Són apèndixs amb dos eixos. La zona proximal es diu protopodi o sinpodi, en la qual s'articulen dues branques, una principal interna (endopodi) i una altra secundària externa (exopodi). El protopodi pot tenir també exites i endites, a més d' epipodis amb funció respiratòria. Els apèndixs birramis són típics dels artròpodes aquàtics (trilobits i crustacis).

No hi ha acord sobre quin tipus d'apèndix va aparèixer primer en el curs de l'evolució. S'han proposat les tres hipòtesis possibles, és a dir, que el model primitiu era unirrami, que el model primitiu era birrami, i unirramis i birramis es van originar de manera independent.

Hi ha una gran quantitat de tipus diferents d'apèndixs; amb freqüència, apèndixs homòlegs reben noms diferents en cada grup taxonòmic i, a vegades, apèndixs no homòlegs reben el mateix nom; tot plegat pot crear certa confusió.

• Antenes (trilobits, crustacis, miriàpodes, insectes)
• Antènules (crustacis)
• Gnatopodis (trilobits, crustacis, aràcnids)
• Fileres (araneids)
• Pintes (escorpins)
• Llavi o labium (miriàpodes, insectes)
• Mandíbules (crustacis, miriàpodes, insectes)
• Maxil·les (crustacis, miriàpodes, insectes)
• Maxil·lípedes (crustacis)
• Maxíl·lules (crustacis)
• Ovíger (picnogònids)
• Potes (tots)
• Pedipalps (quelicerats)
• Pereiòpodes (crustacis)
• Pleòpodes (crustacis)
• Quelícers (quelicerats)
• Quelífors (picnogònids)
• Toracòpodes (crustacis)
• Uropodis (crustacis)