Convergència evolutiva
 |
 |
|
|
Els ocells Trochilidae (a l'esquerra) i el lepidòpter de la família Sphingidae (a la dreta) tenen en comú un bec llarg adaptat per a xuclar nèctar i una capacitat de vol estacionari.
|
||
La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferent organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques (morfològiques, fisiològiques, etològiques, etc) similars (estructures anàlogues).
La convergència evolutiva explica la semblança entre grups animals sense parentesc especial com taurons, dofins i ictiosaures. Un altre exemple és la semblança entre els cànids Canis lupus i Vulpes vulpes, ambdós placentaris, i el llop marsupial.
L'ala és un exemple de convergència evolutiva en acció. Malgrat que els seus ancestres comuns no tenien ales, els ocells i ratpenats en tenen, i són capaços d'un vol potent. Les ales són similars en construcció, degut a condicions físiques que s'imposen sobre la forma de l'ala. Les ales són modificacions dels membres anteriors i posteriors.
Un exemple clàssic és l'ull dels cefalòpodes, vertebrats i cnidaris. El seu darrer ancestre comú hauria tingut una simple taca fotoreceptiva però l'evolució de l'ull hauria portat a un refinament progressiu d'aquesta estructura.
Els trets que provenen de la convergència evolutiva s'anomenen anàlegs en contrast amb les estructures homòlegues que tenen un origen comú.
L'oposat a la convergència evolutiva és l'evolució divergent, on espècies relacionades tenen característiques diferents. Això pot passar per mutació a l'atzar.
Es pot distingir entre convergència evolutiva i l'evolució paral·lela aquesta ocorre quan dues espècies diferents evolucionen juntes al mateix temps i en el mateix espai i adquireixen caracteístiques similars (per exemple en els cavalls i els Palaeotherium).
  |
Açò és un esborrany sobre biologia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
