Floridura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Foto microscòpica de les hifes i espores de la floridura Aspergillus fumigatus
Nectarines florides

Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica. Són genèticament similars a llevats. Estan formades generalment d'hifes, unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes. Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli.

Les floridures no formen una agrupació taxonòmica o filogenètica específica. Hi ha milers d'espècies conegudes que s'agrupen en tres divisions:

Biologia[modifica | modifica el codi]

La seva font d'energia principal és la matèria orgànica. La descomponen en substàncies més simples gràcies als enzims que alliberen els micelis. Aquesta capacitat de transformar la matèria orgànica, fa que juguin un paper molt important en la biodegradació de tot tipus d'ecosistemes. Els enzims i determinades micotoxines també poden inhibir el creixement d'altres floridures i microorganismes.

Per a tenir un creixement òptim, com la major part dels organismes vius necessiten una humitat i temperatura adequades. El fet de trobar floridures en llocs on aparentment no hi ha aigua és perquè les floridures xeròfiles utilitzen la humitat de l'aire com la seva única font d'aigua. En aquest cas l'aire que se circula pot impedir el creixement de la floridura, ja que té un efecte dessecant, disminuint la humitat ambiental.

Les floridures es reprodueixen a través d'espores petites, que poden romandre flotant en l'aire durant un temps indefinit. Les espores poden sobreviure a temperatures i pressions extremes. Algunes floridures poden començar a desenvolupar-se a temperatures tan baixes com 2°C. Quan les condicions no permeten el creixement, poden romandre vives en un estat inactiu, dins d'una gran gamma de temperatures. Això explica com poden sobreviure en condicions extremes com dins de neveres o de cavitats de l'estructura d'un edifici.

Presència en les vivendes[modifica | modifica el codi]

La seva presència és només visible a l'ull quan hi ha les condicions necessàries per al seu desenvolupament. Això és habitual en hàbitats humans on la humitat i temperatura són sovint prou estables per arribar a promoure el creixement de colònies. Aquestes poden ser vistes com una capa suau, avellutada o peluda que creix, per exemple, sobre el menjar o en diferents superfícies. Els edificis, que en molts casos mantenen ambients estables, permeten la seva proliferació.

Les colònies de floridura es veuen fàcilment en àrees humides com soterranis i banys. També el creixement és promogut per inundacions i fuites d'aigua i en aquest sentit és un indicador per localitzar aquestes avaries. A vegades la seva presència pot desprendre una olor identificable. Tota la matèria orgànica és una font d'aliment per a les floridures: sabó, paper, fusta, pols, etc. en són només uns quants exemples.

Ús humà[modifica | modifica el codi]

El formatge blau Stilton conté floridura comestible

Encara que la presència de floridura pot ser un indicador d'una descomposició indesitjada, algunes es cultiven deliberadament per o obtenir productes transformats. Exemples en trobem en la producció de menjars, com els diferents tipus de formatges (Penicillium sp), el tempeh d'Indonèsia (Rhizopus oligosporus), el quorn anglès (Fusarium venenatum), el pu-erh xinès de te negre i algunes botifarres. Per a la salsa de soia i el miso s'utilitza la floridura Aspergillus oryzae junt amb altres microorganismes, i s'aconsegueix fermentar una mescla de soia i blat.

Un altre àmbit és el de la producció d'antibiòtics. El que es fa és aprofitar les defenses naturals que determinades floridures ja tenen contra els bacteris. El cas més conegut és el de la penicil·lina, un antibiòtic extret de la floridura Penicillium notatum.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]