Agalla (botànica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agalles de Mikiola fagi (Diptera, Cecidomyidae) a sobre de fulles de faig.

Una agalla, també anomenada gala, cassanella o cecidi, és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs. Es tracta de la resposta del vegetal a la presència del paràsit amb un creixement anòmal de teixit que intenta aïllar l'atac o infecció. Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades.

Les agalles de les plantes són creixements anormals[1] dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana l'agalla creix sobre la pell i normalment està causada per fregament.[2]

Taula de continguts

[modifica] Causes de les gales de les plantes

[modifica] Insectes

Són estructures molt caracterísitiques d'insectes herbívors, són a la vegada l'hàbitat i la font d'aliment de l'insecte ja que l'interior de la gala pot contenir midó que és comestible.[3] També proporcionen protecció física a l'insecte.[4]

Les gales produïdes per insectes estan induïdes per substàncies químiques injectades per la larva o l'adult i pssiblement per dany mecànic. Aquest tipus de gales s'anomenen zoocecidis.

Les gales es poden trobar allà on hi ha meristemes o sigui en les fulles, tiges, branques, borrons, arrels i fins i tot les flors i els fruits.

Entre els insectes que fan gales hi ha vespes mosquits Tephritidae, àfids, i psyllidae.

[modifica] Fongs

Un fong inductor és Gymnosporangium. Es veuen gales sovint en fulles i fruits de Pongamia pinnata El fong Ustilago esculenta associat amb Zizania latifolia, un arròs silvestre, produeix una gala comestible molt valorada a la Xina.[5]

[modifica] Bacteris i virus

Agrobacterium tumefaciens causa gales a les arrels .

[modifica] Altres plantes

El vesc pot formar gales als seus hostes.

[modifica] Usos

Les gales són riques en resines i àcid tànic i es van fer servir per fer tinta en tints i com a taní. Es fan servir les larves de les gales com a menjar de supervivència i per a pescar. també produeixen purpurogal·lina.

[modifica] Galeria

[modifica] Notes

  1. [1] Merriam-Webster Online Dictionary, accessed Nov. 16, 2007 ("an abnormal outgrowth of plant tissue usually due to insect or mite parasites or fungi and sometimes forming an important source of tannin")
  2. medical-dictionary.thefreedictionary.com, [2]
  3. Larson, K. C., and T. G. Whitham. 1991. Manipulation of food resources by a gall-forming aphid: the physiology of sink-source interactions. Oecologia 88, P.15 – 21.
  4. Weis, A. E., and A. Kapelinski. 1994. Variable selection on Eurosta’s gall size. II. A path analysis of the ecological factors behind selection. Evolution 48, P.734 – 745.
  5. Terrell, E.E. and L.R. Batra. Zizania latifolia and Ustilago esculenta, a grass-fungus association. Economic Botany 36(3):274-285.

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Agalla (botànica)
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües