Agalla (botànica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agalles de Mikiola fagi (Diptera, Cecidomyidae) a sobre de fulles de faig.

Una agalla, també anomenada gala, macarulla, cassanella o cecidi, és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs. Es tracta de la resposta del vegetal a la presència del paràsit amb un creixement anòmal de teixit que intenta aïllar l'atac o infecció. Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades.

Les agalles de les plantes són creixements anormals[1] dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana l'agalla creix sobre la pell i normalment és causada per fregament.[2]

Causes de les gales de les plantes[modifica | modifica el codi]

Insectes[modifica | modifica el codi]

Són estructures molt caracterísitiques d'insectes herbívors, són a la vegada l'hàbitat i la font d'aliment de l'insecte, ja que l'interior de la gala pot contenir midó que és comestible.[3] També proporcionen protecció física a l'insecte.[4]

Les gales produïdes per insectes estan induïdes per substàncies químiques injectades per la larva o l'adult i pssiblement per dany mecànic. Aquest tipus de gales s'anomenen zoocecidis.

Les gales es poden trobar allà on hi ha meristemes o sigui en les fulles, tiges, branques, borrons, arrels i fins i tot les flors i els fruits.

Entre els insectes que fan gales hi ha vespes mosquits Tephritidae, àfids, i psyllidae.

Fongs[modifica | modifica el codi]

Un fong inductor és Gymnosporangium. Es veuen gales sovint en fulles i fruits de Pongamia pinnata El fong Ustilago esculenta associat amb Zizania latifolia, un arròs silvestre, produeix una gala comestible molt valorada a la Xina.[5]

Bacteris i virus[modifica | modifica el codi]

Agrobacterium tumefaciens causa gales a les arrels.

Altres plantes[modifica | modifica el codi]

El vesc pot formar gales als seus hostes.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les gales són riques en resines i àcid tànic i es van fer servir per fer tinta en tints i com a taní. Es fan servir les larves de les gales com a menjar de supervivència i per a pescar. també produeixen purpurogal·lina.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Dictionary and Thesaurus - Merriam-Webster Online». [Consulta: 19 de juliol de 2012]. Merriam-Webster Online Dictionary, accessed Nov. 16, 2007 ("an abnormal outgrowth of plant tissue usually due to insect or mite parasites or fungi and sometimes forming an important source of tannin")
  2. medical-dictionary.thefreedictionary.com, «gall+sickness - definition of gall+sickness in the Medical dictionary - by the Free Online Medical Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia.». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  3. Larson, K. C., and T. G. Whitham. 1991. Manipulation of food resources by a gall-forming aphid: the physiology of sink-source interactions. Oecologia 88, P.15 – 21.
  4. Weis, A. E., and A. Kapelinski. 1994. Variable selection on Eurosta’s gall size. II. A path analysis of the ecological factors behind selection. Evolution 48, P.734 – 745.
  5. Terrell, E.E. and L.R. Batra. Zizania latifolia and Ustilago esculenta, a grass-fungus association. Economic Botany 36(3):274-285.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]