Agalla (botànica)
Una agalla, també anomenada gala, cassanella o cecidi, és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs. Es tracta de la resposta del vegetal a la presència del paràsit amb un creixement anòmal de teixit que intenta aïllar l'atac o infecció. Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades.
Les agalles de les plantes són creixements anormals[1] dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat. En patologia humana l'agalla creix sobre la pell i normalment està causada per fregament.[2]
Taula de continguts |
Causes de les gales de les plantes [modifica]
Insectes [modifica]
Són estructures molt caracterísitiques d'insectes herbívors, són a la vegada l'hàbitat i la font d'aliment de l'insecte ja que l'interior de la gala pot contenir midó que és comestible.[3] També proporcionen protecció física a l'insecte.[4]
Les gales produïdes per insectes estan induïdes per substàncies químiques injectades per la larva o l'adult i pssiblement per dany mecànic. Aquest tipus de gales s'anomenen zoocecidis.
Les gales es poden trobar allà on hi ha meristemes o sigui en les fulles, tiges, branques, borrons, arrels i fins i tot les flors i els fruits.
Entre els insectes que fan gales hi ha vespes mosquits Tephritidae, àfids, i psyllidae.
Fongs [modifica]
Un fong inductor és Gymnosporangium. Es veuen gales sovint en fulles i fruits de Pongamia pinnata El fong Ustilago esculenta associat amb Zizania latifolia, un arròs silvestre, produeix una gala comestible molt valorada a la Xina.[5]
Bacteris i virus [modifica]
Agrobacterium tumefaciens causa gales a les arrels .
Altres plantes [modifica]
El vesc pot formar gales als seus hostes.
Usos [modifica]
Les gales són riques en resines i àcid tànic i es van fer servir per fer tinta en tints i com a taní. Es fan servir les larves de les gales com a menjar de supervivència i per a pescar. també produeixen purpurogal·lina.
Galeria [modifica]
-
Gala d'un auró
-
Gala feta per l'insecte Diplolepis rosae en un roser a l'estiu
-
Gala feta per l'insecte Diplolepis mayri en un roser al juny
-
Andricus fecundator
-
Andricus quercuscalicis
-
Andricus quercuscalicis
-
Neuroterus albipes forma laeviusculus
-
Sobre eucaliptus
-
Andricus kollari
-
Andricus lignicola en roure pedunculat
-
Gales de marbre en roure
-
Cynips divisa en roure
-
Mostrant la cel·la central
-
Gala en forma de pinya (Adelges abietis)
-
En pícea
-
Goldenrod Gala
-
Sobre roure
-
Roures
-
Gala en presseguer
-
Agalles en un llentiscle a Castelltallat
Notes [modifica]
- ↑ «Dictionary and Thesaurus - Merriam-Webster Online». [Consulta: 19 de juliol de 2012]. Merriam-Webster Online Dictionary, accessed Nov. 16, 2007 ("an abnormal outgrowth of plant tissue usually due to insect or mite parasites or fungi and sometimes forming an important source of tannin")
- ↑ medical-dictionary.thefreedictionary.com, «gall+sickness - definition of gall+sickness in the Medical dictionary - by the Free Online Medical Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia.». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
- ↑ Larson, K. C., and T. G. Whitham. 1991. Manipulation of food resources by a gall-forming aphid: the physiology of sink-source interactions. Oecologia 88, P.15 – 21.
- ↑ Weis, A. E., and A. Kapelinski. 1994. Variable selection on Eurosta’s gall size. II. A path analysis of the ecological factors behind selection. Evolution 48, P.734 – 745.
- ↑ Terrell, E.E. and L.R. Batra. Zizania latifolia and Ustilago esculenta, a grass-fungus association. Economic Botany 36(3):274-285.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agalla (botànica) |
- Goldenrod Gall Fly
- All Galls Are Divided Into Three Parts (At Least In Goldenrod), Solidago
- «Gall». Infoplease encyclopedia. [Consulta: March 2006].
- «Common oak gall». University of Kentucky Entomology. [Consulta: September 11, 2006].
