Fredeluga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fredeluga
Vanellus vanellus 1 (Marek Szczepanek).jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Charadriidae
Gènere: Vanellus
Espècie: V. vanellus
Nom binomial
Vanellus vanellus
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica de la fredeluga: àrea d'hibernació (blau), àrea de cria (groc) i àrea de residència (verd).
Distribució geogràfica de la fredeluga: àrea d'hibernació (blau), àrea de cria (groc) i àrea de residència (verd).

La fredeluga, merita, somiafreds, judia al País Valencià[1] o juia de prat a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc. Pertany al gènere de les fredelugues (Vanellus) i a la família dels caràdrids (Charadriidae).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És de mida mitjana i fa uns 30 cm de longitud, bé que la seua envergadura pot arribar a 70 cm.

L'ala plegada fa 234 mm, però és un ocell lleuger, puix que el seu pes no ultrapassa els 250 g.

El tret que més el singularitza és la presència d'un llarg plomall erèctil, negre amb reflexos, que li corona el cap i que esdevé una continuació del negre capell. Els mascles mostren aquest plomall més llarg que les femelles.

El mantell i el dors de les ales exhibeixen tonalitats verdes iridescents que contrasten notablement amb les parts, inferiors, que són blanques nívies.

La gola i el pit són negrosos i formen un plastró. Els flancs del coll són blancs i la cara és negrosa, limitada superiorment per una ratlla o bigoti del mateix color.

Les ales són amples i arrodonides, úniques entre els limícoles. Les plomes primàries mostren tons negres, però les primàries més externes contrasten de les altres per presentar l'extrem tacat del blanc pur. Al dessota ostenta una coloració blanca a la part interna i negra a les puntes.

La cua és blanca i barrada, a l'extrem, per una franja negra ampla.

El batre d'ales és lent, desmanegat i pigre, però és alhora molt característic.

El bec és prim i no gaire llarg (com a màxim ateny 28 mm).

Les cames no són molt llargues (el tars pot fer uns 50 mm) i ostenten tons rogencs.

Costums[modifica | modifica el codi]

Niuada de fredeluga.

El seu crit és planyívol i l'emet sempre quan, atemorida, aixeca el vol.

Volen aparentment desordenades i s'arremolinen abans de deixar-se caure sobre els conreus. Un cop a terra, pel fet de córrer i parar-se de cop amb la mirada fixa a terra, recorda els costums dels corriols.

Tret de l'època de cria, és gregària i es pot concentrar en estols de milers d'exemplars. Aquests esbarts poden ésser empesos per les condicions meteorològiques adverses (fred, neu, etc.), i aleshores poden ocupar noves localitats en una veritable invasió (invasió per fugues tèrmiques).

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta fonamentalment de llambrics, insectes, aranyes i altres invertebrats que captura bo i caminant pels sembrats i pels erms.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Parella de fredelugues amb jove immadur.

Sovinteja en els terrenys conreats de la plana i defuig les zones muntanyenques. Els seus ramats són molt característics a les contrades planeres durant l'hivern.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «L'Albufera es congela» (en castellà). Elmundo.es, 16/2/2012. [Consulta: 10/12/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]