Boscarla de canyar
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Boscarla de canyar fotografiada a Polònia.
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Acrocephalus scirpaceus Herman, 1804 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
A. scirpaceus fuscus A. scirpaceus scirpaceus A. scirpaceus avicenniae |
||||||||||||||
La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú. Viu a gairebé tota l'Europa temperada. Nia i és [[estiuenca a la Península Ibèrica i a les Balears. Abunda al Delta de l'Ebre i a l'Empordà.
Mesura 13 cm de llargària. Té el dors castany (sense vions dorsals) i el ventre, la gorja i el pit blanquinosos, amb bandes ocràcies. Té una línia superciliar definida i poc contrastada.
Fonamentalment menja insectes però, a la tardor, també afegeix baies a la seua dieta. Es troba a les maresmes de l'interior i del litoral, també en basses i a les ribes dels rius. És típicament estival: arriba el mes d'abril i reprèn la migració des dels primers dies d'agost fins a la darreria d'octubre, mes durant el qual migren els joves de l'any.
El seu cant consisteix en estrofes grinyolants repetides dues o tres vegades.[1] Nidifica prop dels rius, a la part interior de Catalunya. Fa el niu, en forma de cistell i sospès a les tiges de les plantes dels canyissars, durant el mes de maig. És una construcció fonda feta amb herbes seques entreteixides formant una copa característica i ben amagada. Al maig-juliol la femella pon 4-5 ous, que tots dos progenitors covaran durant 12 dies, el mateix temps que els novells necessitaran per aprendre a volar. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut.[2]
-
Exemplar fotografiat prop del Llac Trasimè (Itàlia)
Referències [modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 132-133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 91-92. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- «Boscarla de canyar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- La boscarla de canyar a la UICN. (anglès)
- La boscarla de canyar a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Boscarla de canyar (en anglès). Encyclopedia of Life.
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Estudi de la població d'aquest ocell a les Illes Britàniques. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Distribució geogràfica i conservació d'aquesta espècie. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors del cant d'aquest ocell. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)