Trist
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Cisticola juncidis (Rafinesque, 1810) |
||||||||||||||
El trist o brusac (Cisticola juncidis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual al Principat de Catalunya fa al·lusió al curt cant emès en vol, coincident amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".[2]
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Fa 10 cm de llargària.
- Color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.
- Cua curta i arrodonida i de color negre i blanc.
- Destaca el seu capet ratllat de negre.
- No hi ha grans diferències entre ambdós sexes ni entre les 19 subespècies.
[modifica] Subespècies
- Cisticola juncidis brunniceps
- Cisticola juncidis cisticola
- Cisticola juncidis constans
- Cisticola juncidis cursitans
- Cisticola juncidis fuscicapilla
- Cisticola juncidis juncidis
- Cisticola juncidis laveryi
- Cisticola juncidis leanyeri
- Cisticola juncidis malaya
- Cisticola juncidis neuroticus
- Cisticola juncidis nigrostriata
- Cisticola juncidis normani
- Cisticola juncidis omalura
- Cisticola juncidis perennia
- Cisticola juncidis uropygialis
- Cisticola juncidis salamalii
- Cisticola juncidis terrestris
- Cisticola juncidis tinnabulans
- Cisticola juncidis tintinnabulans
[modifica] Reproducció
Mascle i femella participen en les tasques reproductives. Al març-agost preparen un niu ovalat perfecte, amb una entrada pel costat, emprant teranyines per reforçar les fulles de què consta el cau i es troba suspès entre la brossa densa. La incubació dels ous i el temps que necessiten els petits per aprendre a volar és de 15 dies. Fa dues cries[3] i nidifica a la totalitat de les zones humides dels Països Catalans.
[modifica] Alimentació
Menja insectes.
[modifica] Hàbitat i distribució geogràfica
Ocupa ambients humits i àrids indiferentment, per això viu a les jonqueres dels aiguamolls litorals i als conreus de cereals de les àrees mediterrànies planes d'Occitània, Itàlia, Còrsega, Grècia, l'Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-est d'Àfrica, sud d'Àsia, nord d'Austràlia, el sud i l'est de la Península Ibèrica i les Balears. És comú als Països Catalans.
[modifica] Costums
És sedentari a Europa. Els mascles són polígams.
[modifica] Observacions
La seua població es veu molt afectada pels hiverns freds a causa que no migra i a la seua feblesa intrínseca, per aquest motiu el nombre total de tristos pot oscil·lar molt segons els anys.
[modifica] Referències
- ↑ BirdLife International (2004). Trist. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2006. UICN 2006. Consultat el 18 de juny del 2008.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 133. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 91. ISBN 843150434X.
[modifica] Enllaços externs
- El trist a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Informació sobre la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- El trist a l'Avibase. (català)
- El brusac a les Illes Balears. (català)
- El trist a la UICN. (anglès)
- El trist a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- El trist a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos de tristos en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Conservació i hàbitat del brusac. (castellà)