Blauet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu Blauet (desambiguació) i Blavet (desambiguació).
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Blauet
Alcedo atthis 2 (Lukasz Lukasik).jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Coraciiformes
Família: Alcedinidae
Gènere: Alcedo
Espècie: A. atthis
Nom binomial
Alcedo atthis
(Linnaeus, 1758)

El blauet o arner a les Balears o blavet al País Valencià (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua. És un moixó de l'ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La coloració és de les més vistoses i cridaneres de l'avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec és negre i les potes que no presenten escates dures són vermelles.

El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seua morfologia fusiforme i aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l'aigua des d'una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aquàtics. El bec robust i poderós, i en forma de punyal, constitueix una eina fonamental en el procés, perfectament adient per a penetrar l'aigua sense resistència i alhora immobilitzar fermament les esmunyedisses preses.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta fonamentalment de peixos i alevins i, en menys mesura, d'artròpodes aquàtics i llurs larves.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Alcedo atthis MHNT

És un ocell no gaire abundant com a reproductor als Països Catalans i que sembla que en els darrers anys ha sofert una acusada davallada, gens aliena al grau de contaminació de les aigües i al paral·lel ús de pesticides.

En talussos terrosos excava una galeria profunda (de fins a un metre de longitud) acabada en una cambra més ampla, majoritàriament vora l'aigua, on pot fer dues postes anuals.

Tot i que hi ha una població reproductora i probablement sedèntaria arreu dels Països Catalans, és en l'època de pas i de dispersió postgenerativa quan és més abundant, essent llavors quan es pot observar allunyada dels corrents fluvials.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 160.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 126-127. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blauet Modifica l'enllaç a Wikidata