Basauri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basauri
Localització
Localització deBasauri
Municipi d'Biscaia
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Gran Bilbao
Predom. ling. basc
Superfície 7,16 km²
Altitud 40 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
41.799 hab.
5.837,85 hab/km²
Coordenades 43° 14′ N, 2° 53′ O / 43.233°N,2.883°O / 43.233; -2.883Coord.: 43° 14′ N, 2° 53′ O / 43.233°N,2.883°O / 43.233; -2.883
Distàncies 4 km de Bilbao
Formació
Fundació
 
1075
Dirigents:
• Alcalde:

Loly de Juan
(PSE-EE)
Codi postal 48970
Web

Basauri és un municipi de Biscaia, situat en la comarca del Gran Bilbao (encara que algunes classificacions ho situen en la comarca d'Alt Nervión).

Historia[modifica | modifica el codi]

Basauri es va independitzar d'Arrigorriaga el 1510 o, almenys, és la data que es pren com a oficial, perquè no hi ha cap document que verifiqui que en aquesta data se celebrés cap reunió entre alcaldes de les dues localitats. Basauri no va aconseguir representació a les Juntes Generals de Guernica fins a 1858. Des de llavors, va mantenir el més important nucli poblacional i l'ajuntament al barri de Sant Miquel de Basauri, fins que el 1902 es va aprovar el trasllat de l'edifici consistorial a Arizgoiti, per ser aquest barri de població creixent i equidistant dels dos punts més allunyats del municipi: Finaga (Sant Miquel).

Basauri va ser fins al segle XIX un poble eminentment rural, fins que en aquelles dates va arribar la fàbrica de Basconia i amb ella la industrialització del municipi, que va veure com en 50 anys el poble passava de tenir pocs milers d'habitants a tenir 55.000 el 1978. Milers de famílies de totes les regions d'Espanya nodrir Basauri de noves gents i edificis, canviant radicalment la seva imatge i urbanisme.


Geografia[modifica | modifica el codi]

Té una extensió de 7,16 km² que s'agrupen entorn de la confluència dels dos rius més importants de Biscaia, el Nervión i l'Ibaizabal, i a la dels camins que seguien les seves lleres des de Àlaba i Guipúscoa respectivament. Limita al nord amb Bilbao, Etxebarri i Galdakao, al sud i a l'oest amb Arrigorriaga i a l'est amb Galdakao i Zaratamo.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Any 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2001 2002 2003
Habitants 1.989 3.456 5.194 9.444 10.405 11.626 22.991 41.558 55.648 50.940 47.376 46.669 45.482 45.346

Economia[modifica | modifica el codi]

Fins a la transformació industrial de finals del segle XIX, Basauri va ser una zona netament agrícola, on es conreava el blat de moro, i s'explotaven les pastures per al bestiar major i menor, i hi havia alguns molins fariners. Posteriorment, i davant la massiva implantació d'indústries i habitatges, aquest sector ha anat retrocedint progressivament fins a gairebé la seva total desaparició.

Així a partir de finals del segle passat i gràcies a la seva localització propera a Bilbao, i al seu àrea industrial, i el paper de cruïlla cap a la vall mitjà i alt del Nervión i Ibaizábal, es tradueix tant en l'arribada d'indústries com de grans volums de població emigrant fent de Basauri un municipi principalment industrial.

Mantenint aquesta condició de població industrial, el sector serveis ha tingut en els últims anys un important desenvolupament, sent avui predominant.

La població activa de Basauri la componen 20.194 persones, de les quals 3.218 persones es troben en atur (2003).

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Basauri és a 7 km del centre de Bilbao. Aquesta proximitat ha determinat un bon sistema de comunicacions que permet arribar a la capital provincial per l'autopista A-8 i per la carretera Bilbao-Orduña, pel sud, i per la carretera Bilbao-Galdakao, pel nord. Les línies de ferrocarril de Renfe i Euskotren també fan pas i destinen diverses parades a Basauri.

A més es troben en construcció les estacions del Metro de Bilbao Ariz i Basauri, que seran les últimes estacions de la Línia 1 i la Línia 2 del suburbà prevista la seva inauguració per a l'any 2011. A més, s'ha estudiat i aprovat una tercera, Sarratu, a la Línia 5.

Per arribar al metro, s'ha incorporat una llançadora (autobús interurbà) que connecta als ciutadans basauritarras amb l'entrada al metro més propera que és Etxebarri. Aquesta llançadora es pot agafar tant al parc de Bizkotxalde com en els Miradors. També hi ha una altra llançadora que el connecta amb l'estació del metro de Bolueta des del barri de Sant Miquel en aquest cas sent un autobús urbà.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Des de 2005 se celebra anualment el Festival Internacional de Cinema d'Animació de Basauri-Bizkaia (Animabasauri-Animabasque), i el teatre Social Antzokia seu de projeccions principal d'aquest, juntament amb altres centres de projeccions repartits per la comarca. El 2008 es va celebrar a Basauri el XXIII Congrés Nacional de Vexilologia, organitzat per l'ajuntament i la Societat Espanyola de Vexilologia.

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes de Sant Faust a l'octubre són les festes patronals del municipi.

Festes de Basauri Festivitat Lloc Data

Sant Isidre Benta 15 maig

Sant Martí Finaga Finaga 21 maig

Sant Joan Pozokoetxe, Basozelai juny

- Kalero setembre

Sant Miquel Sant Miquel 29 set

Sant Faust (patronals) Basauri octubre 13

Pràcticament, per cada un dels principals barris que conformen Basauri, se celebra l'any uns dies festius, (El Kalero, Sant Miquel ...) però les festes més populars d'aquest poble són les celebrades en honor a Sant Faust (13 d'octubre), tenint a la Escarabillera com amulet festiu, i el zurracapote com a beguda típica, que preparen les quinze colles que pertanyen a Herriko Taldeak, que serveixen en porró a tot aquell que s'apropi per les seves llotges. El zurracapote és una beguda semblant a la sagnia, ja que està elaborada amb vi negre, llimona, canyella, algun tipus de licor, sucre i, segons explica la llegenda, condiments inconfessables que molts no voldrien saber.

La Escarabillera és un personatge basat en les dones i homes que a Basauri (com en altres tants municipis) anaven, en èpoques de més necessitat al començament del Segle XX, a les vies per on circulaven els trens de vapor (en els seus encreuaments de vies) oa les runams de les empreses de fosa (Basconia) a la recerca del carbó que no havia pres en la seva totalitat (escarabilla), que després utilitzaven per cuinar a les antigues cuines de xapa. Així mateix, es va arribar a utilitzar el carbó per a "asfaltar" molts dels carrers i camins d'aquest Basauri de principis de segle XX.

Basauritarras coneguts[modifica | modifica el codi]

Jon Arretxe (escriptor)

Javi Conde (atleta medallista paralímpic)

Concha Espinosa (sindicalista de la FETE)

Joxean Fernández Matxin (director de l'equip ciclista Saunier Duval)

Joseba Garmendia (futbolista)

Agustín Ibarrola (pintor i escultor)

Naroa Intxausti Bolunburu (soprano)

Rubén Ontiveros, Borja Pérez, Joseba Caballero (Que vida más triste)

Agustí 'Piru' Gaínza (futbolista i entrenador)

Juan Solís Godoy (taekwondista medallista olímpic)

Oscar Vals Varela (futbolista)

Francisco Javier Yeste Navarro (futbolista)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basauri
  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
Municipis de Biscaia Bizkaikobanderea.svg
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Arteaga | Artzentales | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Etxebarri | Etxebarria | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garai | Gatika | Gautegiz-Arteaga | Gernika-Lumo | Getxo | Gizaburuaga | Gordexola | Gorliz | Gueñes | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Jatabe | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lekeitio | Lemoa | Lemoiz | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Meñaka | Mendata | Mendexa | Morga | Mundaka | Mungia | Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz | Murueta | Muskiz | Muxika | Nabarniz | Ondarroa | Orozko | Ortuella | Otxandio | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopela | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao | Urduliz | Urduña | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Zierbena | Ziortza-Bolibar | Zornotza