Zalla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zalla
Bandera deZalla Escut deZalla
(En detall) (En detall)
Localització
Localització deZalla
Municipi d'Biscaia
Vista de zalla.jpg
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Encartaciones
Predom. ling. basc
Superfície 11,84 km²
Altitud 96 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.511 hab.
718,83 hab/km²
Coordenades 43° 12′ 49″ N, 3° 08′ 03″ O / 43.213477°N,3.134301°O / 43.213477; -3.134301Coord.: 43° 12′ 49″ N, 3° 08′ 03″ O / 43.213477°N,3.134301°O / 43.213477; -3.134301
Distàncies 24 km de Bilbao
Dirigents:
• Alcalde:

Leandro Capetillo
(PNB)
Codi postal 48250
Web

Zalla és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Encartaciones. Limita al nord amb Sopuerta; a l'oest amb Sopuerta i Balmaseda; al sud amb Valle de Mena (Burgos); al sud-est amb Gordexola i a l'est amb Gueñes.

Història[modifica | modifica el codi]

En el segle IX, la repoblació que va afectar a Sopuerta i Karrantza en el segle VIII, durant el regnat de Alfons I el Catòlic d'Astúries, va afectar a Zalla. Aquest fet ho demostra la llegenda de Rubio Díaz d'Astúries, que passo de Lleó a viure a la Vall de Salcedo. Al marge de la llegenda, el fet demostra l'augment de la població i la fundació del Senyoriu de Salcedo, sota l'autoritat de Don Rubio. En el segle XII apareix Zalla en els documents. En aquest segle es va edificar la primera església de San Miguel de Zalla. En la baixa Edat Mitjana, va sofrir amb especial virulència les guerres de bàndols fins a la promulgació del Capitulat de Chinchilla de Monte-Aragón per part dels Reis Catòlics en 1480. Aprovat en 1394 el primer Fur de les les Encartaciones, Zalla forma parteix de la Junta general de les Encartaciones des de llavors, com a concejo o república. El Concejo de Zalla (Çalla) es reunia enfront de l'Església de San Miguel. Zalla tenia un Alcalde que jutjava causes civils i criminals com a representant del Rei d'Espanya, càrrec que s'aconseguia per designació real, mitjançant compra de la vara per homes influents al Rei, fins que els veïns de Zalla reunits en Assemblea van decidir comprar ells mateixos la vara d'Alcalde, que els va ser concedida en 1694 per Carles II. El Síndic era qui representava a Zalla a la Junta d'Avellaneda, regia l'Ajuntament i s'encarregava de la hisenda municipal.

En 1630, Zalla s'uneix a la Junta del Senyoriu de Biscaia de Guernica, com anteiglesia independent, abandonant-la en 1740 per desavinences amb el Govern vizcaíno. En 1800 és obligada de nou per decret real a unir-se a ell com totes les Encartaciones. Durant tota l'Edat Moderna, Zalla sustentava la seva economia en la producció siderurgica tradicional amb multitud de ferreries a les ribes del Cadagua, i la producció de farina en molins hidràulics. També va tenir rellevància en l'agricultura, la producció de blat de moro i txacolí i es va veure afectat d'alguna forma pel comerç que passava per Balmaseda des de Castella. La industrialització va arribar a Zalla a la fi del segle XIX. Les ferreries van entrar en crisis i van arribar noves fàbriques com Paperera Espanyola, Fàbrica de Paper de Fumar i la Societat Elèctrica Urrutia. En la segona meitat del segle XX, el municipi viu una expansió important convertint-se en el primer municipi de les Encartaciones quant a població.

En 1997, l'assassinat de José María Aguirre Larraona, agent de l'Ertzaintza, per part de ETA, va fer que els focus de la premsa nacional van posar els seus objectius en Zalla, ja que Aguirre era veí del municipi. De la mateixa manera, en l'any 2000, el regidor del Partit Popular del País Basc en Zalla, Israel Núñez va rebre una pallissa per part de simpatitzants de l'esquerra abertzale mentre passejava per la propera localitat de Balmaseda i Gemma Beltrán, regidora del PSE-EE es va veure obligada a dimitir del seu càrrec per l'obligació d'haver d'anar escortada per les amenaces d'ETA.

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions Municipals 2007: El PNB és el partit més votat en Zalla des de 1979 i ostenta l'ajuntament governant en solitari amb majoria absoluta. Els resultats en les eleccions de 2007 van ser els següents, tenint en compte que la llista d'ANB va ser il·legalitzada, reclamant aquest partit un regidor en funció als vots nuls:

Partit Polític Nombre de vots  % de vots a candidatures vàlides Regidors
Partit Nacionalista Basc (PNV) 2.732 61,16% 10
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) 729 16,32 % 2
Ezker Batua-Berdeak / Aralar (EBB / A) 514 11,51 % 1
Partit Popular (PP) 201 4,5 % 0
Eusko Alkartasuna (EA) 192 4,3 % 0

Corporació municipal

Alcalde Leandro Capetillo Larrinaga PNV
Regidor Iñaki Lazcano Bardeci PNV
Regidor Salva Garay Acasuso PNV
Regidora María Jose Seisdedos Lasa PNV
Regidora Arantza Domínguez Burgos PNV
Regidor Javier Santiago Rosales PNV
Regidor Jose Antonio Larrinaga Magunagoikoetxea PNV
Regidora Olite Pérez Lezama PNV
Regidora Edurne Torices de la Fuente PNV
Regidor Koldo Gallarreta Ariño PNV
Regidor Portavoz Rafael Castaño Gómez EB-B- Aralar
Regidor Portavoz Txomin Díez Sanz PSE-EE(PSOE)
Regidor Igor González Galván PSE-EE(PSOE)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Miguel Ochoa Peña PNV
1983 - 1987 José Miguel Ochoa Peña PNV
1987 - 1991 José María Gómez Basaguren PNV
1991 - 1995 Leandro Capetillo Larrinaga PNV
1995 - 1999 Leandro Capetillo Larrinaga PNV
1999 - 2003 Leandro Capetillo Larrinaga PNV
2003 - 2007 Leandro Capetillo Larrinaga PNV
2007 - 2011 Leandro Capetillo Larrinaga PNV
Des del 2011 n/d n/d


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zalla