Abadiño

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abadiño
Bandera d'Abadiño Escut d'Abadiño
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Abadiño
Municipi de Biscaia
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Duranguesat
Predom. ling. basc
Superfície 36,26 km²
Altitud 120 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.458 hab.
205,68 hab/km²
Coordenades 43° 10′ 7″ N, 2° 36′ 33″ O / 43.16861,-2.60917Coord.: 43° 10′ 7″ N, 2° 36′ 33″ O / 43.16861,-2.60917
Distàncies 34 km de Bilbao
Dirigents:
• Alcalde:

José Luis Navarro
(Abadiño Independentiak)
Codi postal 48220
Web

Abadiño és un municipi de Biscaia, a la comarca de Duranguesat. Està compost per 12 barris: Amaitermin, Astola, Gaztelua, Gerediaga, Lebario, Irazola, Mendiola, Muntsaratz, Sagasta, Urquiola, Traña-Matiena i Zelaieta.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El municipi de l'anteiglesia de Abadiño es troba en el centre-sud de la comarca del Duranguesat pel que ocupa una part de la vall del riu Ibaizabal, just la zona on es rep al Zaldu procedent de Zaldivar, i l'àrea de Urquiola amb el seu vessant mediterrénea i les grans masses calcàries que conformen les forestse del Duranguesat.. En aquestes forestes són destacables els cims d'Alluitz (1.040 m), Aitz txiki (791 m) i Untzillaitz (934 m). Ja en el vessant sud tenim el Saibigain (932 m), famós per les batalles que es van lliurar en la Guerra Civil Espanyola, i Urita (794 m). La part nord del municipi puja suaument pel vessant del Oiz (1.029 m).

Casa de Juntes d'Astola.

Hidrografía[modifica | modifica el codi]

El municipi d'Abadiño participa de dues conques hidrogràfiques, la cantàbrica i la mediterrània. El principal riu de la conca cantàbrica és l'Ibaizabal, procedent del port de Kanpazar, i s'uneix en el barri abadiñotarra de Traña-Matiena amb el Zaldu, procedent del port d'Areitio a Zaldivar. Aquest riu, juntament amb el Nerbion, forma la ria de Bilbao. En el vessant sud, la mediterrània, el riu principal és el Urkiola i forma, ja a Àlaba l'embassament de Santa Engracia.

Història[modifica | modifica el codi]

Les notícies de la fundació del municipi es perden en el temps. La figura de l'anteiglesia ja ens deixa entreveure que Abadiño ha estat habitat des de temps immemorial entroncant-se amb la Terra Plana de Biscaia. En el seu sòl s'han trobat restes prehistòriques d'importància en diversos jaciments com els de les coves de Bolinkoba (jaciment solutrià), Oialkoba (Edat de Bronze), Astakoba i Albiztei. La història del municipi aquesta unida a la de la Merindad de Durango, ja que la anteiglesia d'Abadiño tenia seient en les seves juntes, el nombre 1, i aquestes es reunián en els seus terrenys, en la campa (o plaça) juradera de l'ermita de San Salvador i San Clemente. També en els seus terrenys va manar la reina Joana I de Castella, Joana la Boja, que es construís la casa auditori quan la Merindad va tenir problemes de propietat de les instal·lacions que venia usant amb la Vila de Durango i finalment es va comprar i va reconstruir la casa Auditori d'Astola. En aquestes juntes, Abadiano tenia el seient i vot nombre 1.

Barri de Traña-Matiena

Les primeres notícies de lanteiglesia daten de 1172 i fan referència a la família de Muntsaratz, ama de la torre que duu el seu nom, aquests documents tracten de les noces de la infanta navarresa Donya Urraca amb el senyor de Muntsaratz Pedro Ruiz. La participació dels senyors de la anteiglesia, pel bàndol dels onyacins, en les guerres de bàndols van marcar l'edat mitjana amb la proliferació les cases-torres i fortaleses, algunes cèlebres, com el de Muntsaratz (torre-palau), l'amo del qual, Pedro Ruiz, va contreure matrimoni en 1212 amb la Infanta de Navarra donya Urraca, amb descendents tan il·lustres com el primer bisbe de Mèxic, Juan de Zumárraga i de Muntsaratz( cap al segle XVI).

Abadiño va ser solar d'Iñigo de Abadiño i Perucho de Abadiño, alcaide d'alcàsser de Isabel la Catòlica a Madrid. Dintre de la tradicional economia rural en el segle XVI es va produir un auge de la indústria del ferro amb el desenvolupament de nombroses ferreries com les d'Astola, Leberio (encara queden ruïnes) Murueta o Traña que han estat treballant fins al començament del segle XX i algunes d'elles, convertides ja en centrals hidroelèctriques, van arribar fins a mitjans del mateix. En el segle XIX va ser escenari de les guerres carlines i en el caseriu proper a l'ermita de San Antolín es van reunir els generals Rafael Maroto i Espartero el 26 d'agost de 1839 per a l'acord previ a l'abraçada de Bergara que va posar fi a la primera guerra carlista. En la segona guerra carlista, l'última batalla a Biscaia es va lliurar el 15 de novembre de 1879 en aquestes terres.

Durant la guerra civil el front va estar detingut durant l'hivern de 1936 en les forestes d'Urkiola on es van desenvolupar cruentes batalles com les ocorregudes a Sabigain.

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadiño
Municipis de Biscaia Bizkaikobanderea.svg
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Arteaga | Artzentales | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Etxebarri | Etxebarria | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garai | Gatika | Gautegiz-Arteaga | Gernika-Lumo | Getxo | Gizaburuaga | Gordexola | Gorliz | Gueñes | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Jatabe | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lekeitio | Lemoa | Lemoiz | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Meñaka | Mendata | Mendexa | Morga | Mundaka | Mungia | Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz | Murueta | Muskiz | Muxika | Nabarniz | Ondarroa | Orozko | Ortuella | Otxandio | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopela | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao | Urduliz | Urduña | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Zierbena | Ziortza-Bolibar | Zornotza