Joan el Cec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Joan el Cec
Joan el Cec
Joan de Bohèmia en una miniatura del Còdex Gelnhausenův (s. XV)

1310–1346 –  
Precedit per Enric el Carinti
Succeït per Carles I
Coronació 7 de febrer de 1311, Praga[1]
Dades biogràfiques
Títols Comte de Luxemburg, Arlon i Durbuy
Naixement 10 d'agost de 1296
Luxemburg
Defunció 26 d'agost de 1346 (als 50 anys)
Crécy-en-Ponthieu
Sepultura Abadia d'Altmünster
Pares Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Margarida de Brabant
Fills

Armoiries Jean de Luxembourg.svg


Joan el Cec[2] (10 d'agost de 129626 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).

És conegut per haver mort lluitant en batalla als cinquanta anys, quan feia més d'una dècada que estava cec.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joan de Luxemburg va néixer el 1296, fill del comte de Luxemburg i emperador electe del Sacre Imperi Enric VII i la seva esposa Margarida de Brabant. Va ser educat a París, però tot i rebre una educació francesa es va veure immers de ben jove amb la política germànica.

El 1310 el seu pare va pactar el seu matrimoni amb Elisabet de Bohèmia, germana del difunt rei Venceslau III de Bohèmia. Amb el suport del seu pare, va fer campanya a Bohèmia per reclamar el regne en nom de la seva esposa, i finalment en va ser escollit rei després de deposar a Enric de Caríntia.

A la mort del seu pare el 1313 va heretar el comtat de Luxemburg. Els seus intents de succeir-lo també al capdavant del Sacre Imperi van fracassar quan els prínceps electors escollir a Lluís IV de Wittelsbach.

Com el seu predecessor es va trobar amb l'hostilitat de la noblesa txeca envers un rei estranger. Per això, Joan va deixar l'administració de Bohèmia en mans de regents i va posar-se a viatjar, passant per Silèsia, Polònia, Lituània, el Tirol, el nord d'Itàlia i l'Avinyó papal. Va lluitar al costat dels cavallers teutònics contra el rei Ladislau I de Polònia a la guerra que mantingueren entre 1326 i 1332.

L'any 1336, als quaranta anys, Joan es va veure afectat per oftàlmia i va perdre la vista mentre es trobava participant en una croada a Lituània. Tot i que es va fer visitar pels metges més destacats de l'època, incloent-hi el reconegut Gui de Chaulhac, Joan va quedar completament cec.

Un any després començava la Guerra dels Cent anys, i Joan hi va prendre part a favor del rei Felip IV de França. Entre els novembres de 1338 i 1340 va exercir de governador de Llenguadoc. Finalment va morir lluitant contra els anglesos a la Batalla de Crécy, el 26 d'agost 1346.[3] Tip de brandar l'espasa al vent, el rei va manar que lliguessin les seves brides als cavalls del costat i va ordenar carregar contra l'enemic al centre de la batalla.

Va ser succeït com a rei de Bohèmia pel seu fill gran Carles. El seu segon fill Venceslau va heretar el comtat de Luxemburg.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

Il·lustració de Joan en un manuscrit medieval.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Waleran III de Limburg
 
 
 
 
 
 
 
8. Enric V de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ermesenda de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
4. Enric VI de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Enric II de Bar
 
 
 
 
 
 
 
9. Margarida de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Felipa de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
2. Enric VII del Sacre Imperi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bouchard IV d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
10. Balduí d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Margarida II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
5. Beatriu d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Tomàs II de Coucy
 
 
 
 
 
 
 
11. Felicitat de Coucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Mahaut de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
1. Joan el Cec
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Enric II de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
12. Enric III de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
6. Joan I de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hug IV de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
13. Adelaida de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Violant de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Guillem II de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
14. Guy de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Margarida II de Flandes (=21)
 
 
 
 
 
 
 
7. Margarida de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Robert VII de Bethune
 
 
 
 
 
 
 
15. Matilde de Bethune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Isabel de Mori
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Casament de Joan i Elisabet a Espira.

Joan es va casar per primer cop el setembre de 1310 amb Elisabet de Bohèmia (1292-1330). La parella va tenir set fills:

  • Margarida (1313-1341), es casaria el 1328 amb el duc Enric XIV de Baviera.
  • Bonna (1315-1349), es casaria el 1332 amb el rei Joan II de França.
  • Carles (1316-1378), succeiria el seu pare com a rei de Bohèmia i seria escollit emperador del Sacre Imperi, com a Carles IV.
  • Otakar ("Otó") (1318-1320)
  • Joan Enric (1322-1375), seria nomenat Marcgravi de Moràvia.
  • Anna (1323-1338), es casaria el 1335 amb el duc Otó IV d'Àustria.
  • Elisabet (1323-1324), germana bessona d'Anna.

L'any 1334 es va casar en segones núpcies amb Beatriu de Borbó, filla del duc Lluís I de Borbó. Van tenir un fill:

  • Wenceslau (1337-1383), esdevindria duc de Luxemburg i Brabant com a Venceslau I.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Royal Route». Královská cesta. [Consulta: 11 juliol 2013].
  2. En luxemburguès: Jang de Blannen; en alemany: Johann der Blinde von Luxemburg; en txec: Jan Lucemburský
  3. (anglès) Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, The Battle of Crécy, 1346, p.189-190
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan el Cec Modifica l'enllaç a Wikidata