Pietro Gori
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 agost 1865 Messina (Sicília) |
| Mort | 8 gener 1911 (45 anys) Portoferraio (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarquisme |
| Formació | Universitat de Pisa |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica Gran Bretanya França Egipte Espanya Argentina Uruguai Palestina |
| Ocupació | Escriptor |
    | |
Pietro Gori (Messina, 14 d'agost de 1865 - Portoferraio, 8 de gener de 1911 fou un advocat, un intel·lectual, un poeta i un combatent anarquista italià. Fundà a Milà L'Amico del Popolo el 1891, però fou acusat d'inspirar l'atemptat contra el president de la República Francesa Marie François Sadi Carnot a Lió el 1894 i hagué d'exiliar-se. Fou expulsat de diferents països; a Argentina hi estigué el 1898 i afavorí l'ingrés dels anarquistes dins els sindicats. A Espanya, col·laborà a les revistes Tierra y Libertad i La Revista Blanca, que publicaren els seus opuscles La anarquía ante los tribunales i Las bases morales y sociológicas de la anarquía.
Més enllà de la seva activitat política, és recordat com a autor d'algunes de les cançons anarquistes més famosos de la fi del segle xix, com: Addio a Lugano, Stornelli d'esilio, Ballata per Sante Caserio o Inno del Primo Maggio.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Gori |
