Antonello da Messina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antonello da Messina, nat Antonello di Giovanni di Antonio (Messina, c. 1430 — febrer de 1479) va ser un pintor sicilià del Renaixement. La seua obra palesa una punyent influència dels primitius flamencs. Va influir en el desenvolupament de la pintura del nord d'Itàlia, especialment de Venècia, el que resulta poc comú per a un pintor de la Itàlia meridional de l'època.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Messina al voltant de 1429-1431, fill de Giovanni de Antonio Mazonus i de Garita (Margherita). Probablement va aprendre la pintura a la seua ciutat natal i a Palerm.

Al voltant de 1450, segons una carta de 1524 de l'humanista napolità del Renaixement Pietro Summonte,[1] va ser deixeble del pintor Niccolò Colantonio a Nàpols, aleshores un dels més importans centres de l'art renaixentista.

Al voltant de 1455 va pintar l'anomenada Crucifixió de Sibiu, que va ser inspirada pels Calvaris Flamencs i que es conserva actualment al Muzeul de Artǎ de Bucarest. De la mateixa època és la Crucifixió del Museu Reial d'Anvers: les seues primeres obres palesen una marcada influència flamenca, que avui dia s'atribueix al seu mestre Colantonio i a les obres de Roger van der Weyden i Jan van Eyck que pertanyien al patró de Colantonio, Alfons el Magnànim. El seu biògraf Vasari narra que Antonello va veure a Nàpols una pintura a l'oli de Jan Van Eyck (El Tríptic Lomellini) pertanyent al rei Alfons el Magnànim, i que, com que es va sentir colpit per la nova tècnica, se'n va anar als Països Baixos per a adquirir-ne el coneixement de la mà de deixebles de Van Eyck, però aquest episodi s'ha posat en dubte i avui dia la seua versemblança està desacreditada.

Dos anys després, Antonello va rebre la primera comanda com a artista independent, un estendard per a la Confraternità di San Michele dei Gerbini, a Reggio de Calàbria. En aquesta època, Antonello ja s'havia casat, i el seu fill Jacobello ja havia nascut.

L'any 1460, se sap que el pare d'Antonello va llogar un bergantí per portar el pintor i la seua família des d'Amaltea, una ciutat de Calàbria. En aquest any, Antonello pintà l'anomenada Madonna Salting,[2] en la qual la iconografia estàndard i l'estil flamenc s'obvien en favor d'una major atenció a les proporcions volumètriques de les figures, probablement a causa de la influència d'algunes obres de Piero della Francesca. També d'al voltant de 1460 són les dues petites taules que representen Abraham visitat pels àngels i Sant Jeroni Penitent actualment al Museo Nazionale della Magna Grecia de Reggio de Calàbria. L'any 1461 el seu germà més menut, Giordano, va entrar al seu taller, signant un contracte de tres anys. A aquest any pertany una Mare de Déu amb Infant per al noble de Messina Giovanni Mirulla; quadre actualment perdut.

Entre 1465 i 1470, va fer un Retrat d'un home, actualment a Cefalú. Els seus retrats destaquen pel seu ús característic de la vista a tres quarts del rostre, típica dels primitius flamencs, mentre que pràcticaments tots els italians empraven el posat de perfil típic de les medalles. Al voltant de 1470 Antonello viatjà a Venècia per veure les pintures de Giovanni Bellini.

L'Anunciació de Palerm.

Aquell any va fer la seua primera obra signada i datada, el Salvator Mundi. Retornat a Sicília, va fer el «Políptic de Sant Gregori».

Crucifixió, Anvers, detall.

L'any 1474 va pintar una Anunciació, actualment conservada a Siracusa, i el Sant Jeroni al seu estudi, una de les seues obres més cèlebres. L'any següent va traslladar-se a Venècia, estada que no va interrompre fins a la tardor de 1476. Les seues obres d'aquest període comencen a mostrar una major atenció envers la figura humana, tan pel que fa a l'expressivitat com a l'anatomia, en sintonia amb la influència de Piero della Francesca i Bellini.

Les seues obres més cèlebres daten d'aquest període, incloent-hi el Condottiero (Louvre, il·lustració), el Retaule de San Cassiano i el Sant Sebastià.

L'any 1476 va tornar breument a Sicília, on va pintar la famosa Vergine Annunciata, actualment conservada al Palazzo Abatellis de Palerm.

Va morir a Messina l'any in 1479: el seu testament data de febrer d'aquest any, i se sap que no va viure més de dos mesos després de dictar-lo. Alguna de les seues darreres obres van quedar inacabades, però van ser completades pel seu fill Jacobello.

Estil i influència[modifica | modifica el codi]

L'estil d'Antonello destaca per la seua amalgama, no sempre reeixida, de la simplicitat italiana i la cura pel detall pròpia de la pintura flamenca. Va exercir una important influència en el desenvolupament de la pintura italiana, no només per la introducció d'elements flamencs sinó també per la transmissió de les tendències flamenques. Tot i això, després de la seua mort no va deixar una escola de pintura estructurada que seguís el seu estil, amb l'excepció del pintor sicilià Marco Costanzo.

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La carta, adreçada al venecià Marcantonio Michiel el 20 de març de 1524, informa sobre l'estat de l'art a Nàpols i dels treballs a que hi feien pintors flamencs, parla de Colantonio i de la seua tècnica flamenca, que hom ha vist assimilada en l'art d'Antonello; va ser publicada per Fausto Niccolini, L'arte napoletana del Rinascimento (Nàpols) 1925:161-63. Pot consultar-se en anglès en traducció de Carol M. Richardson, Kim Woods i Michael W. Franklin, Renaissance Art Reconsidered: An Anthology of Primary Sources (2007:193-96).
  2. El sobrenom "Salting" es deu al cognom de la persona que va donar el quadre a la National Gallery de Londres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonello da Messina Modifica l'enllaç a Wikidata