Naupacte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Naupacte (llatí Naupactus, grec Naupaktos, coneguda també com a Lepant de l'italià Lepanto; en turc Aynabakhti) és una ciutat grega del nomòs d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint. Té més de deu mil habitants. Hi ha les ruïnes d'antigues fortificacions venecianes a la badia de Naupacte, anomenades Kastro Moreas (al sud) i Kastro Rumelias (al nord) que al seu temps foren conegudes com els Petits Dardanels. La ciutat és seu d'un bisbat.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia i el millor port de la costa nord del golf de Corint l'entrada del qual dominava, derivaria el seu nom d'un heracleida, Naupactos, que va ser a aquest lloc amb la flota abans de creuar al Peloponès.

Després de les Guerres Mèdiques va caure en mans dels atenencs que hi van establir als messenis expulsats del seu país pels espartans als final de la tercera guerra messènica el 455 aC. El messenis van patir els saquejos del etolis i van convèncer al general atenenc Demòstenes d'atacar l'interior d'Etòlia. Demòstenes va sortir de Naupacte amb una força considerable però ja a l'interior d'Etòlia fou derrotat a Egitium. Els etolis llavors, aliats als espartans de Euriloc, van atacar Naupactos que Demòstenes va poder defensar amb ajut dels acarnanis. Després d'això els etolis no van participar més en la guerra si bé alguns mercenaris va combatre pels atenencs a Sicília.

Durant la guerra del Peloponès fou quarter general de la flota atenenca a la zona de Grècia occidental. La flota atenenca dirigida per l'almirall Fòrmion, va derrotar els lacedemonis a Naupacte el 429 aC.

Després de la Batalla d'Egospòtams (Aegospotami) els messenis foren expulsats i fou recuperada pels locris (404 aC) però per poc temps, passant als aqueus que en foren expulsats per Epaminondes de Tebes. Dionís el vell de Siracusa, el 395 aC, amb els exiliats de Messènia expulsats pels espartans de Naupacte, Zante i el Peloponès al final de la guerra del Peloponès, va fundar Tindaris.

El 338 aC la va ocupar Filip II de Macedònia que la va cedir a la Lliga Etòlia. Va romandre en mans de la lliga que la va defensar del atac dels romans el 191 aC durant dos meses. Ocupada pels romans fou incorporada a la Lòcrida Ozòlia.

La ciutat tenia un temple dedicat a Posidó, un dedicat a Artemisa, una cova sagrada d'Afrodita i un temple dedicat a Asclepi, en ruïnes ja en temps de Pausànias.

Fou destruïda per un terratrèmol en temps de Justinià I (553) i reconstruïda més tard; altre cop destruïda per un terratrèmol al segle VIII, fou altre cop reconstruïda; durant aquest període, sota dominació bizantina, portà el nom d'Eplaklos. Va passar a Venècia el 1407 que van deformar el nom a Lepanto. Els venecians la van fortificar i el 1477 va resistir un setge dels otomans que va durar quatre mesos; però el 1499 fou conquerida finalment per Baiazet II i fou la capital del sandjak de Aynabakhti.

El 7 d'octubre de 1571 fou escenari de l'anomenada batalla de Lepant, lliurada contra l'Imperi Otomà per la Lliga Santa (Estats Pontificis, Venècia i monarquia hispànica).

El 1678 els venecians la van reconquerir però la van haver de retornar als otomans en virtut del tractat de Karlowitz de 1699. El 12 de març de 1829 va passar a mans dels grecs i el 1830 fou reconeguda com a part de la Grècia independent.

Coord.: 38° 24′ N, 21° 50′ E / 38.4°N,21.83°E / 38.4; 21.83

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naupacte