Càrites (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de les tres Càrites en una pintura al fresc trobada a Pompeia (circa segle I).

D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites foren divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.[1]

Representants de l'alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit.

Segons la tradició més acceptada eren tres, anomenades Aglaia, Eufròsine i Talia. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies.

Les Tres Gràcies de l'escultor James Pradier.

A l'art[modifica | modifica el codi]

Les Tres Gràcies han estat font d'inspiració a multitud d'obres de nombrosos artistes (tant a pintures, escultures, llibres i altres infinitats d'obres) al llarg de la història. Havent sigut representades principalment com a belles dones nues o amb algunes robes o togues romanes que permetien sense cap dubte denotar les seves elegants i suggerents formes, en actituds suaus i tendres, que de vegades inclòs podrien infondre actitud de lesbianisme, però que principalment infonen erotisme.

Importants artistes com C. Van Loo, Rubens, Botticelli, Raffael... van orientar les obres cap a estes figures mitològiques de l'antiguitat clàssica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.268. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrites (mitologia) Modifica l'enllaç a Wikidata