Al-Mutawàkkil (abbàssida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, Al-Mutawàkkil (en àrab أبو الفضل جعفر المتوكل على الله, Abū l-Faḍl Jaʿfar al-Mutawakkil alà-Llāh) (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861). Era fill del califa Al-Mutassim i d'una esclava coràsmia de nom Xuja. Aparentment no tenia aspiracions polítiques i va viure en segon pla fins a la mort del seu germà el califa al-Wàthiq (10 d'agost de 947), que només va deixar un fill infant i cap adult designat com a successor. Un consell d'estat dirigit pel visir Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn az-Zayyat, el gran cadi Ahmad ibn Abi Duad, dos altres alts dignataris i dos militars turcs d'alt rang (Aytakh i Wasif) va decidir sobre la successió rebutjant al fill infant del califa (proposat pel visir) i nomenant al germà del difunt Abu l-Fadl Djafar que va rebre el lakab d'al-Mutawàkkil. Probablement van pensar que seria un element manejable pels cortesans.

El nou califa no obstant fou independent i va tenir una política clara. Va tractar d’assegurar-se el suport de l’ortodòxia hanbalita, que influïa molt sobre el poble, mitjançant l’aboliment del dogma mutazalita i la persecució dels teòlegs liberals; però com a sobirà fou luxuriós i cruel. Intentà ampliar les bases del seu poder, però e penes tingué èxit malgrat haver derogat el decret d'Al-Mamun sobre la creació de l’Alcorà, posà la mihna al servei del que tradicionalment s’havia vingut entenent per ortodòxia i reforçà les mesures discriminatòries respecte de cristians i jueus als que va obligar a portar una vestimenta especial distintiva. La tomba d'al-Husayn a Karbala, lloc de pelegrinatge dels xiïtes, fou destruïda.

El 847 va fer executar al visir Ibn az-Zayyat i el va suvstituir per Ubayd Allah ibn Yahya ibn Khakan. També va donar una alta posició al seu favorit al-Fath ibn Khakan. El 848/849 Ibn al-Baith es va revoltar a l'Azerbaidjan però la rebel·lió fou dominada. El 849 l'executat fou el general Aytakh. Aquell mateix anys els seus fills van rebre els governs provincials més importants que abans tenien generals turcs: al-Múntassir va rebre el govern de Djazira-Egipte, al-Mútazz el del Khorasan-Tabaristan i al-Muayyad el de Síria-Palestina. Els tahírides del Khorasan van conservar el govern del Khorasan i el govern militar de Bagdad El gran cadi Ibn Abi Duad fou revocat el 851/852 i el va substituir Yahya ibn Akhtam, proper dels hanbalites.

El 851/852 el califa al-Mutawakkil va enviar a Armènia al general Bugha al-Kabir (Bugha el Vell o el Major) amb la missió de fer tornar a l'obediència als emirs musulmans i als prínceps armenis. Es va instal·lar a Khelat d'on va passar a Taron per fer presoners als fills de Bagrat I Bagratuni, Ashot i David. A la regió va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'Apahuniq, al nord del llac Van mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el Reshtuniq), els habitants del qual es van refugiar al Mokq on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Després va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Ashot de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel Vahevuni i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Ashot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill, el nen Grigor Derenik, i altres familiars, i foren enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats. Llavors Bogha es va llançar contra Gurgen Ardzruni, germà d'Ashot , Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la Sang). Gurgen va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, però no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperació de la situació, desferen l'exèrcit musulmà. Llavors va demanar audiència a Bogha i aquest el va reconèixer com a príncep de Vaspurakan al lloc de sa germà Ashot. Només proclamat, Bogha va fer traïció i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Grigor Ardzruni, germà de Gurgen, va fugir a Abkhàzia. La branca menor dels Ardzruni, representada per Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. Bogha va anar allí i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que també fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, seu d'un príncep bagràtida protegit dels bizantins. Bogha va passar l'hivern del 852 al 853 a Dwin. El 3 de novembre del 853 va fer matar a centenars de captius que no es volien convertir a l'Islam (els anomenats màrtirs atomians). El 853 Sembat I Ablabas va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el Vell a Dwin. El seu fill Ashot (el futur Ashot I el gran) era assessor de Bogha pels afers militars.

Per reclutar un nou exèrcit sense comptar amb els turcs, el visir Ibn Khakan va reclutar a qaisites àrabs de Síria, els abna de Bagdad (àrabs del Khorasan establerts a l'Iraq) i àrabs establerts a Armènia. Va afavorir a aquestos nous elements suscitant el malestar dels turcs. Els turcs havien estat establerts a Samarra que s'havia convertit en la capital administrativa del califat i al-Mutawàkkil va voler fer el mateix i va pensar establir el nou exèrcit a Damasc (858) però va desistir a causa de la pesta i perquè quedava massa lluny dels centes de decisió i riquesa de l'Iraq arabita i ajamita. El 859/860 va optar per un lloc anomenat al-Djafariyya al nord de Samarra, considerada una vila independent, amb les seves mesquites, palaus i edificis. Les seves restes encara es poden veure avui dia.

El 857, 859 i 860 el general Bogha al-Khabir va dirigir també campanyes contra els bizantins, victorioses però sense conseqüències.

Llur propi fill al-Mustànsir [1] es va conjurar amb la guàrdia turca contra ell; sembla que el fill va planejar el seu emmetzinament, però finalment fou un soldat turc el que el va matar el 11 de desembre del 861. A la seva mort, la més espantosa anarquia féu osca en l’Iraq, on un segle de bon govern havia permès que s’estructurés una societat capitalista molt evolucionada. Al-Mustansir va pujar al tron amb el suport dels turcs. El general Bugha va venir del seu destí a la frontera bizantina i va donar suport al nou califa.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. que temia ser privat de la seva condició d'hereu

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Al-Wàthiq
califa de Bagdad
847-862
Succeït per:
Al-Múntassir