Ramla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de la ciutat
Torre de la Mesquita Blanca

Ramla (Hebrew: רַמְלָה Ramlāh; Arabic: الرملة ar-Ramlah, també Ramlah o al-Ramlah, Ramle, Remle i fins i tot Rama), és una ciutat del Districte Centre d'Israel avui de predomini jueu però amb una important minoria àrab. El 2009 la població era de 65.800 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Ramla fou fundada vers 705-715 pel futur califa Sulayman ibn Abd al-Malik durant el regant del seu germà al-Walid I ibn Abd-al-Malik, molts anys després de la conquesta àrab de la regió. Estava a la ruta entre Damasc i Egipte al encreuament de la via entre Jaffa i Jerusalem. No se sap segur si antigament hi havia un emplaçament anterior, i s'ha tractat de identificar-la amb Ramatha (Ramatain) o amb Arimatea, de la que només se sap que estava a Judea i que fou la ciutat originària de Josep d'Arimatea, però no s'ha aconseguit res; els autors àrabs suposen que era un terreny de sorra sense cap assentament anterior i per exemple Yakubi diu que el seu nom deriva de raml (arena). Formà part del djund de Filistin del que va esdevenir capital en el lloc de Lod (Lydda o Ludd) que al seu torn ho era des de la pesta d'Anwas del 639. La població de Lod hi fou traslladada i aquesta ciutat va entrar en decadència mentre Ramla prosperava. S'hi va construir un kasr o palau. A la caiguda dels omeies van governar els abbàssides. En fonts escrites europees apareix el 870 esmentada per pelegrins francs. El 10 de desembre de 1033 un terç de la ciutat fou destruït per un terratrèmol; el 1068 un nou terratrèmol va produir més danys.

Vegeu Djarràhides, emirs de Ramla.

Sota els croats (1099) al segle XII fou seu d'una senyoria i un bisbat amb una notables església. El primer bisbe fou Robert de Rouen, que ho fou també de Lydda i que al mateix temps fou senyor del territori fins vers el 1115 o 1120 quan la senyoria va passar a Balduí, que era segurament el castellà de Ramla. El 1126 va passar al comtat de Jaffa però després de la revolta el 1134 del comte Hug II, en fou separada i la senyoria concedida a un anomenat Balduí II. Prop de Ramla hi havia el castell d'Ibelin, casa senyorial a la qual fou aportada Ramla em herència per la filla de Balduí II, Helvis, casada amb Barisan (Balian), de la família d'Ibelin. Vers 1163 Benjamí de Tudela la va visitar i diu que hi havia uns 300 jueus a la ciutat.

El germà de Balian, Hug d'Ibelin va morir el 1170 i la senyoria d'Ibelin va passar a Balduí (I d'Ibelin i III de Ramla) que va preferir Ramla, i va cedir Ibelin en feu a Barisan (Balian). Balduí (I-III) i Balian van donar suport (1174) a Ramon III de Trípoli contra el regent de Jerusalem Miles de Plancy (que governava en nom del rei Balduí IV de Jerusalem) i el 1177 van prendre part a la batalla de Montgisard, dirigint la victoriosa avantguarda contra la potent força musulmana enemiga. En aquest any Balian, ja vídu, es va casar amb Maria Comnena, vídua del rei Amalric I, i va adquirir la senyoria de Nablus, que havia estat donada en dot a Maria quan es va casar amb el rei Amalric, i que ara va unir a la de Ramla. El 1179, Balduí d'Ibelin fou capturat per Saladí després de la batalla de Mardj Uyun, i Balian de Ramla va ajudar a pagar el rescat (que finalment va pagar l'emperador Manel I Comnè) sent Balduí alliberat el 1180. El 1183 Balduí i Balian van donar suport a Ramon III contra Guiu de Lusignan, marit de Sibil·la de Jerusalem i actual regent de Balduí IV de Jerusalem; com que aquest era leprós el seu nebot de 5 anys, Balduí de Montferrat fou coronat co-rei per evitar la presa del poder per Guiu, i Balian fou el senyor que va portar al infant a l'església del Sant Sepulcre per ser coronat; Balduí IV va morir el 1185 i Balduí V va esdevenir únic rei amb 8 anys però va morir el 1186, i llavors Balian i Maria Comnena, amb suport de Ramon III, van promocionar a Isabel Comena (germana de Maria) de 14 anys, com a candidata al tron; però el seu marit Humfred IV de Toron va refusar la corona i va jurar lleialtat a Guiu. Balian també va haver de reconèixer a Guiu a contracor, i el seu germà Balduí d'Ibelin, que va refusar fer-ho, es va haver d'exiliar a Antioquia. Balian va ser encarregat de la regència d'Ibelin, en nom de Tomas, fill de Balduí.

El 1187 els croats foren derrotats (1 de maig) a la batalla de Cresson; Balian no hi va arribar a temps. A la següent batalla, a Hattin, el 4 de juliol, Balian i Joscelí III d'Edessa manaven la rereguarda; la decisiva victòria musulmana els va donar el domini de gairebé tot el regne de Jerusalem. El regent Guiu de Lusignan va caure presoner i els musulmans van ocupar ràpidament els castells i ciutats. Balian es va poder escapar a Tir amb alguns altres nobles (pocs) i allí Conrad de Montferrat, oncle patern de Balduí V de Jerusalem, va agafar el comandament i del que Balian fou un dels seus principals consellers. Balian va demanar a Saladí permís per anar a Jerusalem (encara no conquerida) i escortar a la seva esposa fins a Trípoli; Saladí li va donar a canvi de renunciar a Ramla i Nablus i no tornar a lluitar contra ell. Però al arribar a Jerusalem Heracli (Eraclius) el patriarca el va rellevar del seu jurament (al·legant que el deure d'un cristià estava per damunt del jurament a un infidel); va intentar organitzar una defensa de la ciutat però no hi havia gaires cavallers (màxim 14, probablement només dos) i va crear 60 cavallers entre els burgesos. La reina Sibil·la va tenir poca part en la defensa que va estar en mans de Balian. El setembre Saladí va iniciar el setge quan ja dominava la resta del territori incloent Ibelin, Nablus, Ramla, i Ascaló. El sultà, tot i la paraula trencada de Balian, va respectar la seva i va donar una escorta per acompanyar a Maria Comnena i els seus fills fins a Trípoli. En aquest moment Balian tenia a Jerusalem l'autoritat d'un rei tal com assenyala Ibn al-Athir. Finalment, impossibilitat de defensar la ciutat contra tants enemics, va acceptar l'entrega sense lluita a canvi de deixar marxar a 7.000 cristians (pels que es pagarien 30.000 bezants; cada home podria ser substituït per dues dones o deu nens). El 2 d'octubre Balian va entregar les claus de la ciutat i va començar un període de 50 dies per acomplir les condicions pactades; els que no van pagar van quedar convertits en esclaus però Saladí en va alliberar alguns. El 20 de novembre tres columnes de cristians abandonaven la ciutat, sent la darrera la de Balian i Heracli. Balian va arribar a Trípoli i es va reunir amb la seva dona.

La reina Sibil·la de Jerusalem va morir al setge d'Acre el 1190. Isabel Comnena, cunyada de Balian, passava a ser la legitima reina però Guiu de Lusignan li va refusar el títol i el marit d'Isabel Comnena, Humfred de Toron, li va restar lleial. Balian i Maria es van apoderar d'Isabel i li van suggerir el divorci; el matrimoni d'Isabel fou anul·lat per Ubaldo Lanfranchi, arquebisbe de Pisa i llegat del Papa, i per Felip de Dreux, bisbe de Beauvais. Aquest llavors la va casar amb Conrad de Montferrat el que presentava alguns problemes nous i d'altra banda van arribar Ricard I d'Anglaterra i Felip II de França amb la Tercera Croada. Ricard I va donar suport a Guiu (que era el seu vassall pel Lusignan que estava al Poitou) i Felip va donar suport a Conrad que era cosí del seu difunt pare. Balian donava lògicament suport a Conrad. En aquest 1188 va morir Tomas d'Ibelin i Balian, que era el seu tutor, va quedar nominal senyor d'aquest territori si bé sense poder exercir autoritat de moment.

Conrad fou finalment confirmat com a rei però al cap de pocs dies, el 28 d'abril de 1192, fou assassinat a Tir per dos sectaris ismaïlites (hashshashins) un dels quals sembla que servia a la casa de Balian des de feia mesos i l'altra potser servia a la del propi Conrad o a la de Reginald de Sidó. Ricard I fou acusat d'haver participat al crim. Llavors la reina Isabel Comnena estava embarassada (la seva filla fou Maria de Montferrat) i es va casar amb Enric II de Xampanya només una setmana després. Balian fou un dels consellers del nou rei consort. En aquest mateix any va dirigir la rereguarda cristiana (l'exèrcit manat per Ricard I) a la batalla de Jaffa i poc després va ajudar a negociar el tractat de Ramla entre Ricard I i Saladí, que va posar fi a la III Croada. D'acord a aquest tractat Ibelin restava en mans de Saladí però es retornaven moltes posicions de la costa. després de la marxa de Ricard, Saladí va cedir a Balian el castell de Caymont i cinc llogarets propers, tots fora d'Acre. Balian va morir el 1193 sense recuperar Ramla ni Nablus (ni evidentment Ibelin). Tenia quatre fills de Maria Comnena: Helvis (esposa de Reginald de Sidó i després de Guiu de Montfort); Joan d'Ibelin que fou senyor de Beirut i conestable de Jerusalem, i regent de Jerusalem per la seva neboda Maria de Montferrat; Margarita casada amb Hug de Saint-Omer i després amb Gualter de Cesarea; i Felip d'Ibelin, regent de Xipre.

Dominada Ramla per Saladí, aquest la va destruir per evitar la recuperació pels croats. Baybars I va restaurar l'anomenada Mesquita Blanca i hi va afegir dues cúpules. Des de 1187 va quedar gairebé despoblada i així va restar sota els mamelucs. El 1355 la va visitar Ibn Battuta. El 1420 el duc Felip el Bo hi va fundar un monestir. Sota els otomans (després del 1517) va seguir poc poblada. Un terratrèmols el 1546 va afectar la ciutat i el 1548, només s'informa de 528 famílies musulmanes i 82 cristianes.

El 1798 Napoleó Bonaparte la va escollir com a quarter general per la conquesta de Palestina. Va estar uns anys sota domini egipci però va retornar als otomans fins al 1917 quan fou ocupada pels britànics. El 1927 va patir un terratrèmol. Del 1920 al 1947 la ciutat fou governada pel xeic Mustafà Khairi. El 1945 tenia 11.900 habitants musulmans, 3.260 cristians i jueus (total 15.160 habitants). El 1947 va quedar dins l'estat àrab. El 1948, després de diversos atacs irregulars israelians, l'exèrcit jueu va desfermar l'operació Dani i la ciutat fou ocupada el 12 de juliol de 1948, pocs dies després de la conquesta de Lydda; la resistència àrab es va rendir el mateix dia i els habitants foren expulsats per orde de David Ben-Gurion; només uns 400 àrabs van restar a la ciutat. La població expulsada fou substituïda per jueus que el febrer de 1949 ja eren uns sis mil. El 1970 tenia 31.000 habitants i el 1972 eren 34.000.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramla Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 31° 55′ 43.31″ N, 34° 51′ 51.84″ E / 31.9286972°N,34.8644000°E / 31.9286972; 34.8644000