Juan Velarde Fuertes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Velarde Fuertes
Biografia
Naixement26 juny 1927 Modifica el valor a Wikidata
Salas (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
2015 –
← Marcelino Oreja Aguirre
President Reial Societat Geogràfica
23 setembre 2002 –
← Rodolfo Núñez de las Cuevas Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiManuel de Torres y Martínez Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Barcelona
Universitat Pontifícia de Comillas Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enHistòria econòmica d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFernando Becker Zuazúa Modifica el valor a Wikidata

Juan Velarde Fuertes (Salas, 26 de juny de 1927 - Madrid, 3 de febrer de 2023)[1][2] va ser un economista espanyol.[3][4]

Biografia[modifica]

Va néixer el 26 de juny de 1927 a Salas, un petit poble del Principat d'Astúries. Va estudiar Ciències Econòmiques en Madrid, en la primera promoció d'aquests estudis a Espanya. Jove falangista, dirigí la secció econòmica del diari Arriba, òrgan del Movimiento,[5] i va ser un dels redactors de les ponències econòmiques del I Congrés Nacional de la Falange, el 1953. Posteriorment va obtenir el doctorat amb Premi Extraordinari en 1956 i va exercir l'ensenyament en aquesta facultat, per esdevenir catedràtic d'"Estructura i Institucions Econòmiques" a la Universitat de Barcelona el 1960[6] i d'"Economia Aplicada" a la Universitat Complutense de Madrid des de 1964,[7] d'on Velarde fou Catedràtic emèrit. Fou vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques i rector de la Universitat Hispanoamericana Santa María de la Rábida (1974-1977).

Sobresortí en els camps de l'economia espanyola i iberoamericana, protecció social, estat del benestar i pensament econòmic espanyol, i mostrà la seva erudició en multitud de matèries.

Des de 1991 i fins al 2012 fou Conseller del Tribunal de Comptes.[8] El 1998 fou escollit president del Foro Libertad y Calidad de la Enseñanza. El setembre de 2001 fou nomenat soci d'honor d'AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas). Fou membre del patronat de la fundació FAES.[9]

Des del 2002 i fins a la seva mort fou President de la Reial Societat Geogràfica i vicepresident de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País. Entre el 2014 i 2018 fou president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Col·laborà amb la revista d'actualitat Época, on cada setmana escrivia un article en matèria econòmica o política. Anteriorment va ser director d'Anales de Economía i Revista de Trabajo.

El 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Premis i Honors[modifica]

Controvèrsies[modifica]

El 17 de setembre, en un programa de Tele Madrid va insinuar que no descartava el bombardeig la ciutat de Barcelona com a represàlia per la deriva sobiranista de la societat catalana.[10][11]

Obra[modifica]

  • Algunos aspectos de la economía española vistos a través de la tabla inputoutput de 1954 (1960)
  • Flores de Lemus ante la economía española (1961)
  • La dimensión de la explotación industrial de España (1961)
  • Lecciones de estructura e instituciones económicas de España (1969)
  • Un aspecto del problema de la inversión de capitales extranjeros en España: el asunto Montana (1968)
  • Gibraltar y su campo: una economía deprimida (1970)
  • España ante la socialización económica: una primera aproximación (1970)
  • El nacionalsindicalismo, cuarenta años después: (análisis crítico) (1972)
  • Introducción a la historia del pensamiento económico español en el siglo XX... (1974)
  • Las inversiones privadas extranjeras en España en el periodo 1960-1970... (1975)
  • Economía y sociedad de la transición... (1978)
  • Acerca de las aportaciones económicas de Valentín Andrés Alvarez (1980)
  • El libertino y el nacimiento del capitalismo (1981)
  • El impacto de la crisis económica en el mundo actual (1982)
  • Avances científico-tecnológicos y progreso económico español: un reto para el futuro (1985)
  • Joaquín Costa (1987)
  • Economistas españoles contemporáneos (1990)
  • La Compañía de Jesús y la reforma de la economía española: (del Padre Luis Coloma al Padre Sisinio Nevares) (1993)
  • Los años en què no se escuchó a Casandra o El fracaso de la expansión de 1985 a 1992 (1993)
  • Historia de la economía asturiana (1994)
  • Los años perdidos: crítica sobre la política económica española de 1982 a 1995 (1996)
  • España en la Unión Europea: balance de un decenio (1996)
  • Hacia otra economía española (1996)
  • El estado del bienestar (1999)
  • Algunas cuestiones clave para el siglo XXI (2000)
  • El futuro de la economía española : el modelo Aznar-Rato va a más (2000)
  • Fraga o El intelectual y la política: una visión desde la economía (2001)
  • Del realismo moderado de Santo Tomás de Aquino a la evolución de la doctrina social de la Iglesia: un homenaje a Colin Clark (2003)
  • José Antonio y la economía (2004)
  • La economía española ante el siglo XXI (2005)
  • España ante la socialización económica: una aproximación con complementos y sin descargo de conciencia (2005)

Referències[modifica]

  1. Mercado, Libre. «Muere el economista Juan Velarde» (en espanyol europeu), 03-02-2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
  2. «Muere a los 95 años Juan Velarde, gran clásico de los estudios económicos en España», 03-02-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
  3. Gabriel Tortella, José Luis García Ruiz Spanish Money and Banking: A History 2013 -1137317132 p129 "Soon after, Juan Velarde, a Falangist economist of great erudition, associated this oligopolistic power of the banks to the economic decline of Spain in the long term (Velarde, 1953)."
  4. Mauro F. Guillén, Adrian Tschoegl Building a Global Bank: The Transformation of Banco Santander 2008 1400828333 "The young economists he was referring to included the author of the book, The Power of Banks in Spain (Muñoz 1967), and his mentor, University Professor Juan Velarde Fuertes, a noted economist (see Tortella and García Ruiz 2003)."
  5. Martorell, Miguel «La razón en las palabras de José Antonio. Pensamiento y acción política de los jóvenes economistas de Falange en los años 50». Historia y Política: Ideas, Procesos y Movimientos Sociales, 27, 2012, pàg. 83-111. ISSN: 1575-0361.
  6. «Orden de 14 de enero de 1961 por la que se nombra Catedrático de la Universidad de Barcelona a don Juan Velarde Fuertes.». Boletín Oficial del Estado [Madrid], 35, 10-02-1961, pàg. 2123 [Consulta: 5 juny 2019].
  7. «Orden de 5 de octubre de 1964 por la que se nombra, en virtud de concurso de traslado, Catedrático de la Universidad de Madrid a don Juan Velarde Fuertes». Boletín Oficial del Estado [Madrid], 265, 04-11-1964, pàg. 14427 [Consulta: 5 juny 2019].
  8. M. Martínez «Velarde y Martínez Noval dejan el Tribunal de Cuentas y entra un hermano de Aznar». La Nueva España, 31-07-2012 [Consulta: 28 maig 2017].
  9. «Fundación FAES». Arxivat de l'original el 2014-02-15. [Consulta: 30 juny 2014].
  10. NacióDigital. «Un premi Príncep d'Astúries no descarta bombardejar Barcelona». [Consulta: 14 febrer 2023].
  11. [enllaç sense format] http://www.lavanguardia.com/politica/20130918/54386740582/premio-principe-de-asturias-no-descarta-bombardeo-barcelona.html

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Fernando María Castiella
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 20

1978-
Succeït per:
'
Precedit per:
Fabià Estapé i Rodríguez
Premi Rei Jaume I d'Economia
1996
Succeït per:
Ramón Tamames Gómez
Precedit per:
Guillermo Calvo
Premi Rei Joan Carles I d'Economia
2002
Succeït per:
Xavier Sala i Martín
Precedit per:
Miguel Ángel Garrido Gallardo
Premi Internacional Menéndez Pelayo
2017
Succeït per:
'