Xavier Vives

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xavier Vives
Naixement 23 de gener 1955
Barcelona, Espanya
Nacionalitat Espanyola
Alma mater PhD UC Berkeley (1983)
Ocupació Economista, organització industrial, teoria de jocs, microeconomia, banca i finances
Lloc web oficial
http://blog.iese.edu/xvives/

Xavier Vives (Barcelona, 23 de gener de 1955) és un economista espanyol considerat com una de les figures principals en el camp de l'economia industrial i, en general, la microeconomia.[1] És catedràtic [2]i director acadèmic del Public-Private Sector Research Center de l'IESE Business School a Barcelona.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després d'obtenir la seva llicenciatura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va doctorar a la Universitat de Berkeley, sota la supervisió de Gérard Debreu, i va començar la seva carrera a la Universitat de Pensilvania com a professor. Al 1987 va retornar a Espanya, on va dirigir durant deu anys l'Institut d'Anàlisis Econòmic (CSIC) en la dècada dels anys 90. Al 2001 es va incorporar a l'escola de negocis INSEAD a París i al 2005 va retornar a Barcelona amb una càtedra d'investigació d'ICREA-UPF (Universitat Pompeu Fabra). També ha impartit classes a la UAB i ha estat professor visitant a la Universitat Harvard, la Universitat de Califòrnia a Berkeley i la Universitat de Nova York (amb la càtedra Rey Juan Carlos I). Director del Programa d'Organització Industrial del Centre for Economic Policy Research (CEPR) durant 1991-1997. Ha estat director de l'International Journal of Industrial Organization, durant 1993-1997, director de l'European Economic Review (1998-2002) i del Journal of the European Economic Association (2003-2008). Actualment és editor del Journal of Economic Theory i co-editor del Journal of Economics and Management Strategy. Ha participat àmpliament en el debat de política econòmica a Europa amb contribucions a un nombre considerable d'informes publicats pel CEPR i pel CESifo, així com articles d'opinió al Financial Times, The Wall Street Journal, La Vanguardia i El País.

Contribucions a la investigació[modifica | modifica el codi]

La investigació del professor Vives se centra en la microeconomia i comprèn des de l'economia industrial, l'economia de la informació, i la teoria de jocs fins a la banca i les finances. Les seves contribucions es van iniciar amb investigacions seminals en la teoria de l'oligopoli i l'estudi de la competència en preus i quantitats proporcionant models canònics i resultats en la formació dels preus i la competitivitat. La investigació s'estén a la interacció entre la informació privada i el comportament estratègic amb un estudi primerenc sobre l'intercanvi d'informació entre empreses. [4][5] Aquesta investigació ha servit com a base per a extensos desenvolupaments teòrics i aplicats a l'organització industrial i al comerç internacional entre altres camps, així com per a la política de la competència. Va aplicar de forma pionera mètodes de teoria de reticles per analitzar jocs de complementarietats estratègiques (o jocs super-modulars), i en general, les complementarietats en economia. [6][7] [8] [9] [10] La seva contribució va obrir les portes a nombroses aplicacions en una àmplia gamma de camps com la macroeconomia i les finances. Ha estudiat les economies amb informació incompleta i els mecanismes d'agregació i transmissió d'informació en els mercats i l'aprenentatge mitjançant la formalització de les idees de Hayek. Aquests estudis proporcionen un pont entre la teoria de les expectatives racionals i la literatura sobre l'efecte ramat. [11][12]

[13] Per últim, el professor Vives ha contribuït en l'estudi de la competència i regulació en la banca i de l'estabilitat financera amb la investigació que té implicacions per a la comprensió de la crisis financera i la integració financera europea.[14]

Llibres[modifica | modifica el codi]

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Vives és Fellow de l'Econometric Society des de 1992, de l'European Academy of Sciences and Arts des de 2002, de l' European Economic Association des de 2004, de l'Asociación Española de Economía des de 2010, de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2011 i de l'Academia Europaea des de 2012. Ha rebut diversos premis d'investigació a Espanya, entre ells el Premio Rey Jaime I de Economía al 2013.[15] Al 2008 se li va concedir la beca European Research Council Advanced Grant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Xavier Vives is one of the outstanding scholars of his generation in oligopoly and industrial organization theory"; "Xavier Vives has been one of the leading contributors to the modern theory of oligopoly", Citas, respectivamente, de James W. Friedman y Eric Maskin de la contracubierta del libro "Oligopoly pricing"
  2. http://www.iese.edu/es/claustro-investigacion/catedras/abertis
  3. http://www.iese.edu/ppsrc
  4. "Information Equilibrium: Cournot and Bertrand", J. Econ. Theory, 34, 1, 1984, 71-94
  5. Information Sharing Among Firms”, in The New Palgrave: A Dictionary of Economics, New York: Palgrave Macmillan, 2008
  6. "Nash Equilibrium with Strategic Complementarities", J. Math. Econ. 19, 3, 1990, 305-321
  7. http://ideas.repec.org/p/cpr/ceprdp/4742.html
  8. “Complementarities and Games: New Developments”, Journal of Economic Literature, 43, 2005, 437-479
  9. Monotone Equilibria in Bayesian Games of Strategic Complementarities” (con T. Van Zandt), Journal of Economic Theory, 2007, 134, 339-360
  10. Supermodularity and Supermodular Games”, en Game Theory, S. Durlauf y R. Blume (eds.), New York: Palgrave Macmillan, 2010
  11. "Aggregation of Information in Large Cournot Markets", Econometrica 56, 4, 1988, 851-876
  12. "How Fast Do Rational Agents Learn?", Rev. Econ. Studies 60, 1993, 329-347
  13. Strategic Supply Function Competition with Private Information", Econometrica, 79, 6, 2011, 1919-1966
  14. "Bank Runs as an Equilibrium Phenomenon", (with A. Postlewaite), J. Pol. Econ. 95, 3, 1987, 485-491. (http://ideas.repec.org/a/ucp/jpolec/v95y1987i3p485-91.html) "Imperfect Competition, Risk Taking, and Regulation in Banking" (con C. Matutes) en European Economic Review, 44, 2000, 1-34. (26, 97). (http://ideas.repec.org/a/eee/eecrev/v44y2000i1p1-34.html) “Coordination Failures and the Lender of Last Resort: Was Bagehot Right After All?” (con J-Ch. Rochet), Journal of the European Economic Association, 2004, 2, 6. 1116 – 1147 (17, 90). (http://ideas.repec.org/p/ide/wpaper/644.html)
  15. http://www.fvea.es/economia.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]