Ralf Dahrendorf
| Ralf Dahrendorf | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 6 de gener de 1973 – 5 de gener de 1977 |
|
| Precedit per | Altiero Spinelli |
| Succeït per | Guido Brunner |
|
|
|
| Mandat 1 de juliol de 1970 – 5 de gener de 1973 |
|
|
|
|
| Naixement | 1 de maig de 1929 Hamburg (República de Weimar) |
| Mort | 17 de juny de 2009 (als 80 anys) Colònia (Alemanya) |
| Partit polític | Partit Democràtic Lliure (FDP) |
| Professió | sociòleg i professor universitari |
Ralf Dahrendorf KBR FBA (Hamburg, 1929 - Colònia, 2009) fou un sociòleg, filòsof, politòleg i professor universitari alemany, nacionalitzat britànic, que pertany al corrent sociològic dels anomenats Teòrics del conflicte.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Va néixer l'1 de maig de 1929 a la ciutat d'Hamburg. Va estudiar filosofia, filologia clàssica i sociologia a la Universitat d'Hamburg entre 1947 i 1952, aconseguint aquest últim any el seu doctorat en filosofia. Posteriorment amplià els seus estudis a la London School of Economics.
L'any 1957 va esdevindre professor de sociologia a la Universitat d'Hamburg, el 1960 es traslladà fins a la Universitat de Tübingen i el 1966 a la Universitat de Constança, càrrec que deixà el 1969. Entre 1974 i 1984 fou director de la London School of Economics, el 1984 retornà a Alemanya, d'on fou nomenat professor de ciències socials a la Universitat de Constanza. El 1986 s'instal·là al Regne Unit, esdevenint entre 1987 i 1997 decà del St. Anthony's College de la Universitat d'Oxford.
L'any 1988 li fou concecida la nacionalitat britànica i el 1993 li fou atorgat el títol personal de "Baró Dahrendorf" per la reina Elisabet II del Regne Unit. Actualment és membre de la Cambra dels Lords britànica.
El 2007 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per la seva contribució a les Ciències Socials i la seva preocupació per una Europa basada en les societats obertes i cosmopolites, on es defineixi els drets i llibertats dins un nou ordre internacional.
Morí el 17 de juny de 2009 a Colònia (Alemanya) després de patir un càncer.
[modifica] Carrera política
Entre 1969 i 1979 fou membre del Bundestag alemany pel Partit Democràtic Lliure (Freie Demokratische Partei, FDP), sent nomenat Secretari d'Estat al Ministeri d'Afers Exteriors Alemany.
El 1970 fou nomenat membre de la Comissió Malfatti, exercint el càrrec de Comissari Europeu de Comerç, càrrec que també ocupà durant la Comissió Mansholt, fins el 1973. En la formació de la Comissió Ortoli fou nomenat Comissari Europeu d'Educació i Comissari de Ciència i Recerca. Abandonà la política europea el 1977.
[modifica] Carrera sociològica
A partir de l'estudi de les classes socials descrites per Karl Marx els estudis de Dahrendorf promouen la creació de societats obertes i universalistes amb drets humans i civils per a tota la humanitat.
Interesat en les teories de la societat i els factors del conflicte, dóna suport que la tendència al conflicte és innata en el sistema: l'aparició de grups amb i sense poder genera diversos interessos, i per tant és el generador dels conflictes. El "poder" és per a Dahrendorf determina l'estructura social de la població. Les normes, mantingudes pel "poder", defineixen els criteris de la desestabilització social, que no són res més que les coses (valors, estatus, ambicions...) desitjades per la col·lectivitat. Això contribueix a establir un ordre jeràrquic d'estats socials. Per a Dahrendorf el concepte d'"autoritat" també és un dels responsables dels desequilibris socials.
Per a poder realitzar la mobilització i protesta social, Dahrendorf enumera quatre requisits bàsics:
- requisit tècnic: un fundador, una ideologia o una estatut
- requisit polític: el liberalisme, a excepció del totalitarisme, afavoreix la protesta
- requisit social: la concentració geogràfica dels membres del grup i la seva facilitat de comunicació
- requisit psicològic: els interessos de defensar han de ser reals
El conflicte apareixerà, finalment, entre aquell que dóna ordres i aquell que les rep.
[modifica] Enllaços externs
| Precedit per: Jean-François Deniau |
Comissari Europeu de Comerç 1970 – 1973 |
Succeït per: vacant |
| Precedit per: Altiero Spinelli |
Comissari Europeu de Ciència i Recerca 1973 – 1977 |
Succeït per: Guido Brunner |
| Precedit per: vacant |
Comissari Europeu d'Educació 1973 – 1977 |
Succeït per: vacant |
|
|||||
