Ernst Mach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernst Mach
Ernstmach.jpg
Naixement 18 de febrer de 1838
Brno, Imperi austrohongarès Imperi Austrohongarès
Mort 19 de febrer de 1916 (als 78 anys)
Munic, Alemanya Imperi Alemany
Nacionalitat Austríac
Camp Física i Filosofia de la Ciència
Institucions Universitat Carolina de Praga
Universitat Universitat de Praga
Universitat de Viena
Treball(s) Nombre de Mach, Bandes de Mach

Ernst Mach (pronunciat: ˈɛɐnst ˈmax) (Brno, 1838 - Munic, 1916) fou un físic i filòsof austríac. Va treballar como a catedràtic de Matemàtiques a la Universitat de Graz i del 1867 al 1895 com a catedràtic de Física experimental a la Universitat de Praga. Va realitzar importants descobriments en els camps de l'òptica, l'acústica i la termodinàmica. Els seus treballs sobre la mecànica newtoniana van tenir una gran importància, ja que amb ells va rebatre en part dita teoria i en particular el concepte de d'espai absolut.

Les seves tesis van fonamentar un paper molt important en la formulació de la teoria especial de la relativitat per part d'Albert Einstein a l'any 1905. Aquest principi implica que l'existència de forces inercials depèn de l'existència d'altres cossos amb els que interaccionar.

Mach va estudiar sobretot la física de fluids a velocitats superiors a les del so, i va descobrir l'existència del con que porta el seu nom. Es tracta d'una ona de pressió de forma cònica que parteix dels cossos que es mouen a velocitats superiors a les del so. Descobrí també que la relació entre la velocitat a la que es desplaça el cos i la velocitat del so és un factor físic de gran importància. Aquest factor es coneix amb el nom de nombre de Mach en honor seu. Una velocitat de Mach 2,7 significa que el cos es mou a una velocitat 2,7 vegades superior a la propagació de so en aquell mitjà.

Les seves tesis van fonamentar un paper molt important en la formulació de la teoria especial de la relativitat per part d'Albert Einstein a l'any 1905. Aquest principi implica que l'existència de forces inercials depèn de l'existència d'altres cossos amb els que interaccionar.

Com a filòsof de la natura, va refusar de forma contundent tota metafísica i religiositat convertint-se per això en un dels representants més destacats del positivisme.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • John T. Blackmore, "Ernst Mach - His Work, Life, and Influence", University of California Press: Berkeley & Los Angeles, 1972.
  • John Blackmore (ed.),"Ernst Mach - A Deeper Look", Kluwer, Dordrecht, Netherlands, 1992.
  • J. Blackmore, R. Itagaki and S. Tanaka (editors), "Ernst Mach's Vienna 1895-1930", Kluwer, Dordreht, Netherlands, 2001.
  • John T. Blackmore, Ryoichi Itagaki and Setsuko Tanaka (editors), " Ernst Mach's Science", Tokai University Press, Kanagawa, Japan, 2006.
  • Erik C. Banks, "Ernst Mach's World Elements", Kluwer (now Springer), Dordrecht, 2003.
  • John Blackmore und Klaus Hentschel (Hrsg.) "Ernst Mach als Aussenseiter", [Korrespondenz], Braumüller, 1985.
  • Rudolf Haller & Friedrich Stadler (Hrsg., "Ernst Mach - Werk und Wirkung", Hoelder-Pichler-Tempsky, Wien, 1988.)
  • D. Hoffmann und H. Laitko (Hrsg.), Ernst Mach -Studien und Dokumente..., Berlín, 1991.
  • V. Prosser and J. Folta (editors), "Ernst Mach and the development of Physics - Conference Papers", Prague, 1991.
  • Joachim Thiele (Hrsg.), "Wissenschaftliche Kommunikation - Die Korrespondenz Ernst Machs", Kastellaun, 1978.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Mach