A.I. Artificial Intelligence

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
A.I. Artificial Intelligence
AI Poster.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Steven Spielberg

Producció: Steven Spielberg
Kathleen Kennedy
Bonnie Curtis
Jan Harlan
Stanley Kubrick

Guió: Steven Spielberg

Música: John Williams

Fotografia: Janusz Kaminski

Muntatge: Michael Kahn

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 2001
Gènere: Drama
Ciència-ficció
Duració: 146 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: Warner Bros.
Distribució: DreamWorks SKG
Pressupost: 90 milions de dòlars

Pàgina sobre “A.I. Artificial Intelligence a IMDb

Valoracions
IMDb 6.8/10 stars

A.I. Artificial Intelligence és una pel·lícula escrita i dirigida l'any 2001 per Steven Spielberg. Fou l'últim projecte en el qual treballà el cineasta Stanley Kubrick, en aquest cas com a productor.

Argument[modifica | modifica el codi]

Un nou model de robot amb forma de nen, es crea buscant un nou nínxol de mercat, el de substituir els fills, ja que en el futur fictici que planteja la pel·lícula, per problemes com la superpoblació es restringeix el nombre de fills. I el robot protagonista de la pel·lícula que és el primer prototip d'aquesta nova línia de robots, intenta convertir-se en un ésser humà.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

L'últim Kubrick[modifica | modifica el codi]

Spielberg, amb aquesta pel·lícula, ha volgut retre un últim homenatge, pòstum, a un dels seus mestres: Stanley Kubrick. Els dos homes posseïen la mateixa passió per la ciència-ficció. Aquesta voluntat es nota al llarg de la pel·lícula, en la qual no es troba sempre l'estil del director de Jurassic Park . És doncs un Spielberg a part, però certament un dels més encertats i més notables.

Es pot creure igualment que el petit David és el descendent del molt cèlebre Hal 9000 de 2001: una odissea de l'espai, i porta el mateix nom que l'astronauta David Bowman de la mateixa pel·lícula. Coincidència o picada d’ull?

Si la crítica i el públic van estar molt dividits,[1] uns retraient-li que era un film massa llarg, altres lloant d'haver-los ofert una veritable «últim Kubrick», A. I. és un pel·lícula que hauria de marcar els anys 2000.

Va ser com totes les altres pel·lícules del director desaparegut: innovador, que prenia partit, pertorbador... Ja que aquesta obra empeny la nostra reflexió més lluny que les dues hores i de mitja de pel·lícula. Ens fa adonar-nos del fet de tenir una ànima i un passat, ens posa en guarda contra la temptació de Prometeu de la robòtica (tot ensenyant que és una etapa indispensable del desenvolupament humà), i més especialment contra la intel·ligència artificial.

Pinotxo de silicona[modifica | modifica el codi]

El paper principal jove robot en un principi havia de ser interpretat per un verdader robot. De cara a les dificultats inherents a aquest projecte de casting i al cost suplementari que hauria suposat, la producció va decidir confiar el paper al jove Haley Joel Osment. Alguns espectadors creuen que la diferenciació que oposa robots i humans ha estat així atenuada, fins i tot esborrada, pel recurs d'un ésser humà pel paper d'un personatge considerat com quasihumà, el propòsit de la pel·lícula agafa un abast suplementari, que, des de llavors, ja no es limita a una hipotètica caça al robot de ciència-ficció, sinó que aborda implícitament el tema més universal d'una caça de l'altre home, a aquest home diferent, aquí com a prototip pel seu creador. La pel·lícula parla de l'esclavitud dels robots.

En relació amb el personatge de David, el primer androide que confon en profunditat la delimitació entre el que fa l'humà i el que és la cosa,[2] es tractaria d'una forma de racisme establert de manera única sobre criteris essencialment invisibles i intangibles, en la imatge de les ideologies genocides de l'Hutu Power o del nazisme.[3] En contrapunt, el guió evoca la investigació desesperada del jove heroi a escapar al seu paper imposat de Gòlem, o de Pinotxo, per complir el seu destí.

La pel·lícula és així considerada com el Pinotxo dels temps moderns, una adaptació moderna de la novel·la de Carlo Collodi.

El guió reprèn així la idea del conte. En aquesta versió, Gepetto és Hobby el professor visionari i director de la societat Cybertronics, creador del robot.

El conte italià és present a la pel·lícula fins a la seva evocació: la lectura del conte Pinotxo per Monica inspira a David les ganes de ser "un verdader noi" (idea central del conte i de la pel·lícula). Després d'haver passat per la fira a la carn (modernització del circ de Stromboli), marxa a la recerca de la fada blava. Aquesta no existeix més que al conte i la troba sota la forma d'una estàtua en un parc d'atracció inspirat del conte de Pinotxo.

El conte es queda en la fibra de la pel·lícula com a fil conductor d'aquesta tragèdia en 3 actes.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Al començament dels anys 2000, Steven Spielberg desitjava realitzar el primer episodi de l'adaptació cinematogràfica de Harry Potter. Ara bé, volia absolutament que el cèlebre bruixot fos interpretat per Haley Joel Osment. Però J. K. Rowling, la que ha creat la famosa aventura literària, ordenava que l'actor que interpretés el jove heroi fos anglès. Haley Joel Osment és americà, i no podia doncs interpretar Harry, i Spielberg que es negava a rodar un opus de la futura saga sense el jove actor, es va desviar del projecte, i es va interessar en el de Stanley Kubrick.
  • En un moment de la pel·lícula, es poden veure les Torres Bessones, mentre que la pel·lícula passa en el futur, i és degut al fet que ha estat rodada abans de la catàstrofe.
  • Es basa en el relat de ciència-ficció Les superjuguines duren tot l'estiu de Brian Aldiss.
  • A la pel·lícula apareixen les Torres Bessones, malgrat haver deixat d'existir hagut dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, però al contrari del que va ocórrer amb la pel·lícula de Spiderman, en aquesta es va decidir mantenir-les en el film que es projectaria finalment en els cinemes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. kubrick
  2. Spielberg on Spielberg de Richard Schickel, Estats Units d'Amèrica, 2007
  3. Segons l'escenògraf mateix, el guió de Stanley Kubrick evoca un Holocaust del segle XXIV, Spielberg on Spielberg de Richard Schickel, 2007