Intel·ligència artificial forta
La intel·ligència artificial forta és aquella intel·ligència artificial que iguala o supera la intel·ligència humana — la intel·ligència d'una màquina que pot realitzar reeixidadment qualsevol tasca que un ésser humà pot.[1] És un objectiu principal de la recerca en intel·ligència artificial i un tema important per a escriptors de ciència-ficció i futuristes. La intel·ligència artificial forta també s'anomena "intel·ligència artificial general"[2] o com l'habilitat de realitzar "accions intel·ligents generals".[3] La ciència-ficció associa la IA forta amb trets humans com la consciència, sensibilitat, sapiència i autoconsciència.
Algunes referències emfatitzen la diferència entre la IA forta i la "IA aplicada"[4] (també anomenada "dèbil"[5]): l'ús de programari per estudiar o acomplir tasques específiques de resolució de problemes o raonament que no engloben el rang sencer d'habilitats humanes cognitives.
Requisits [modifica]
S'han proposat moltes definicions diferents d'intel·ligència (com per exemple, poder passar el test de Turing), però actualment no hi ha cap definició que satisfaci tothom.[6] Tanmateix, hi ha un acord ampli entre investigadors d'intel·ligència artificial que la intel·ligència ha de poder fer el següent:[7]
-
- raó, ús d'estratègia, solució de trencaclosques, i fer judicis sota incertesa;
- representació del coneixement, incloent coneixement de sentit comú;
- planificació;
- aprenentatge;
- comunicació en llenguatge natural;
- i integrar aquestes habilitats per a objectius comuns.
Altres capacitats importants inclouen la percepció (per exemple, veure-hi) i l'habilitat d'actuar (per exemple, moure i manipular objectes),[8] Això també inclouria la capacitat de detectar i respondre a un perill.[9] Algunes fonts consideren la "prominència" (la capacitat de reconèixer la importància) com a tret important. Es creu que la prominència forma part de com els humans avaluen les novetats, i és per tant important en cert grau, però necessàriament a nivell humà. Moltes aproximacions interdisciplinàries a la intel·ligència (per exemple, ciència cognitiva, intel·ligència computacional i presa de decisions) acostumen a emfatitzar la necessitat de considerar trets addicionals com la imaginació (la habilitat de crear imatges mentals i conceptes que no estaven programats)[10] i autonomia.[11] Tot i que existeixen sistemes basats en ordinador que mostren moltes d'aquestes capacitats (vegeu creativitat computacional, sistema de suport a la presa de decisions, robot, computació evolutiva, agent intel·ligent), encara no ho fan a nivells humans.
Hi ha altres aspectes de la ment humana a part de la intel·ligència que són rellevants per al concepte d'IA forta i tenen un paper important en ciència-ficció i l'ètica de la intel·ligència artificial: consciència, sensibilitat i sapiència.
-
- consciència: tenir experiència subjectiva i pensament.
- autoconsciència: ser conscient d'un mateix com a individual separat, especialment ser conscient dels pensaments d'un mateix.
- sensibilitat: la capacitat de "sentir" percepcions o emocions subjectivament.
- sapiència: capacitat de la saviesa.
Notes [modifica]
- ↑ (Kurzweil 2005, p. 260) o vegeu Advanced Human Intelligence on defineix la intel·ligència artificial forta com la "machine intelligence with the full range of human intelligence."
- ↑ Voss 2006.
- ↑ Newell & Simon 1976. Aquest és el terme que utilitzen per a intel·ligència "de nivell humà" a la hipòtesi del sistema de símbols físics.
- ↑ Encyclopedia Britannica Strong AI, applied AI, and cognitive simulation or Jack Copeland What is artificial intelligence? on AlanTuring.net
- ↑ The Open University on Strong and Weak AI
- ↑ El fundador de l'IA John McCarthy va escriure: "we cannot yet characterize in general what kinds of computational procedures we want to call intelligent." McCarthy, John. «Basic Questions». Universitat d'Stanford, 2007. (per a una discussió d'algunes definicions d'intel·ligència utilitzades per investigadors d'intel·ligència artificial, vegeu filosofia de la intel·ligència artificial.)
- ↑ Aquesta llista de trets intel·ligents es basa en els temes coberts pels principals llibres de text de l'IA, incloent: Russell & Norvig 2003, Luger & Stubblefield 2004, Poole, Mackworth & Goebel 1998 i Nilsson 1998.
- ↑ Pfeifer, R. and Bongard J. C., How the body shapes the way we think: a new view of intelligence (The MIT Press, 2007). ISBN 0-262-16239-3
- ↑ White, R. W. (1959). Motivation reconsidered: The concept of competence. Psychological Review, 66, 297-333
- ↑ Johnson 1987
- ↑ deCharms, R. (1968). Personal causation. New York: Academic Press.
Referències [modifica]
- TechCast Article Series, Prof. William Halal, Automation of Thought
- Aleksander, Igor (1996), Impossible Minds, World Scientific Publishing Company isbn=978-1860940361
- Anders, Sandberg & Nick, Boström (2008), Whole Brain Emulation: A Roadmap, Technical Report #2008‐3, Future of Humanity Institute, Oxford University, <http://www.fhi.ox.ac.uk/Reports/2008-3.pdf>. Consultat el 5 abril 2009
- Azevedo FA, Carvalho LR, Grinberg LT, et al. (2009), "Equal numbers of neuronal and nonneuronal cells make the human brain an isometrically scaled-up primate brain", The Journal of Comparative Neurology 513 (5): 532–41, DOI 10.1002/cne.21974
- Chalmers, David (1996), The Conscious Mind, Oxford University Press.
- Clocksin, William (2003), "Artificial intelligence and the future", Philosophical Transactions: Mathematical, Physical and Engineering Sciences 361 (1809): 1721–1748, DOI 10.1098/rsta.2003.1232
- Crevier, Daniel (1993), AI: The Tumultuous Search for Artificial Intelligence, New York, NY: BasicBooks, ISBN 0-465-02997-3
- Darrach, Brad (20 November 1970), "Meet Shakey, the First Electronic Person", Life Magazine: 58−68.
- Drachman, D (2005), "Do we have brain to spare?", Neurology 64 (12): 2004–5, DOI 10.1212/01.WNL.0000166914.38327.BB
- Feigenbaum, Edward A. & McCorduck, Pamela (1983), The Fifth Generation: Artificial Intelligence and Japan's Computer Challenge to the World, Michael Joseph, ISBN 0-7181-2401-4
- Gelernter, David (2010), Dream-logic, the Internet and Artificial Thought, <http://www.edge.org/3rd_culture/gelernter10.1/gelernter10.1_index.html>
- Goertzel, Ben & Pennachin, Cassio, eds. (2006), Artificial General Intelligence, Springer, ISBN 3-540-23733-X, <http://people.inf.elte.hu/csizsekp/ai/books/artificial-general-intelligence-cognitive-technologies.9783540237334.27156.pdf>
- Goertzel, Ben & Wang, Pei (2006), Introduction: Aspects of Artificial General Intelligence, <http://sites.google.com/site/narswang/publications/wang-goertzel.AGI_Aspects.pdf?attredirects=1>
- Goertzel, Ben (2007), "Human-level artificial general intelligence and the possibility of a technological singularity: a reaction to Ray Kurzweil's The Singularity Is Near, and McDermott's critique of Kurzweil", Artificial Intelligence 171 (18, Special Review Issue): 1161–1173, doi:10.1016/j.artint.2007.10.011, <http://scholar.google.com/scholar?hl=sv&lr=&cluster=15189798216526465792>. Consultat el 1 abril 2009
- Gubrud, Mark (November 1997), "Nanotechnology and International Security", Fifth Foresight Conference on Molecular Nanotechnology, <http://www.foresight.org/Conferences/MNT05/Papers/Gubrud/>
- Holte, RC & Choueiry, BY (2003), "Abstraction and reformulation in artificial intelligence", Philosophical Transactions: Biological Sciences 358 (1435): 1197–1204, DOI 10.1098/rstb.2003.1317
- Howe, J. (November 1994), Artificial Intelligence at Edinburgh University : a Perspective, <http://www.dai.ed.ac.uk/AI_at_Edinburgh_perspective.html>
- Johnson, Mark (1987), The body in the mind, Chicago, ISBN 0226403173
- Kurzweil, Ray (2005), The Singularity is Near, Viking Press
- Lighthill, Professor Sir James (1973), "Artificial Intelligence: A General Survey", Artificial Intelligence: a paper symposium, Science Research Council
- Luger, George & Stubblefield, William (2004), Artificial Intelligence: Structures and Strategies for Complex Problem Solving (5th ed.), The Benjamin/Cummings Publishing Company, Inc., pp. 720, ISBN 0-8053-4780-1, <http://www.cs.unm.edu/~luger/ai-final/tocfull.html>
- McCarthy, John (2007), "From here to human-level AI", Artificial Intelligence 171 (18): 1174–1182, DOI 10.1016/j.artint.2007.10.009
- McCorduck, Pamela (2004), Machines Who Think (2nd ed.), Natick, MA: A. K. Peters, Ltd., ISBN 1-56881-205-1, <http://www.pamelamc.com/html/machines_who_think.html>
- Moravec, Hans (1976), The Role of Raw Power in Intelligence, <http://www.frc.ri.cmu.edu/users/hpm/project.archive/general.articles/1975/Raw.Power.html>
- Moravec, Hans (1988), Mind Children, Harvard University Press
- Nagel (1974), "What Is it Like to Be a Bat", Philosophical Review: 435–50., <http://organizations.utep.edu/Portals/1475/nagel_bat.pdf>
- Newell, Allen & Simon, H. A. (1963), "GPS: A Program that Simulates Human Thought", in Feigenbaum, E.A. & Feldman, J., Computers and Thought, New York: McGraw-Hill
- Newell, Allen & Simon, H. A. (1976), Computer Science as Empirical Inquiry: Symbols and Search, "Communications of the ACM", Communications of the ACM 19 (3): 113–126, doi:10.1145/360018.360022, <http://portal.acm.org/citation.cfm?id=360022>
- Nilsson, Nils (1998), Artificial Intelligence: A New Synthesis, Morgan Kaufmann Publishers, ISBN 978-1-55860-467-4
- Russell, Stuart J. & Norvig, Peter (2003), Artificial Intelligence: A Modern Approach (2nd ed.), Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall, ISBN 0-13-790395-2, <http://aima.cs.berkeley.edu/>
- NRC (1999), "Developments in Artificial Intelligence", Funding a Revolution: Government Support for Computing Research, National Academy Press
- Poole, David; Mackworth, Alan & Goebel, Randy (1998), Computational Intelligence: A Logical Approach, New York: Oxford University Press, <http://www.cs.ubc.ca/spider/poole/ci.html>
- Searle, John (1980), "Minds, Brains and Programs", Behavioral and Brain Sciences 3 (3): 417–457, doi:10.1017/S0140525X00005756, <http://www.bbsonline.org/documents/a/00/00/04/84/bbs00000484-00/bbs.searle2.html>
- Simon, H. A. (1965), The Shape of Automation for Men and Management, New York: Harper & Row
- Sutherland, J.G. (1990), "Holographic Model of Memory, Learning, and Expression", International Journal of Neural Systems 1-3: 256–267
- Williams RW, Herrup K (1988), "The control of neuron number", Annual Review of Neuroscience 11: 423–53, DOI 10.1146/annurev.ne.11.030188.002231
- de Vega, Manuel; Glenberg, Arthur & Graesser, Arthur, eds. (2008), Symbols and Embodiment: Debates on meaning and cognition, Oxford University Press, ISBN 0199217270
- Voss, Peter (2006), Goertzel, Ben & Pennachin, Cassio, eds., Essentials of general intelligence Artificial General Intelligence, Springer, ISBN 3-540-23733-X, doi:10.1146/annurev.psych.49.1.585;jsessionid=o4K4TVe3OdBd, <http://www.adaptiveai.com/research/index.htm#different_approach Essentials of general intelligence>
- Wang, Pei (2006), website Artificial General Intelligence : A Gentle Introduction, <http://sites.google.com/site/narswang/home/agi-introduction website>
- Yudkowsky, Eliezer (2006), Goertzel, Ben & Pennachin, Cassio, eds., Artificial General Intelligence, Springer, ISBN 3-540-23733-X, doi:10.1146/annurev.psych.49.1.585;jsessionid=o4K4TVe3OdBd, <http://www.singinst.org/upload/LOGI//LOGI.pdf>
- Zucker, Jean-Daniel (2003), "A grounded theory of abstraction in artificial intelligence", Philosophical Transactions: Biological Sciences 358 (1435): 1293–1309, DOI 10.1098/rstb.2003.1308
