Intel·ligència artificial forta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La intel·ligència artificial forta és aquella intel·ligència artificial que iguala o supera la intel·ligència humana — la intel·ligència d'una màquina que pot realitzar reeixidadment qualsevol tasca que un ésser humà pot.[1] És un objectiu principal de la recerca en intel·ligència artificial i un tema important per a escriptors de ciència-ficció i futuristes. La intel·ligència artificial forta també s'anomena "intel·ligència artificial general"[2] o com l'habilitat de realitzar "accions intel·ligents generals".[3] La ciència-ficció associa la IA forta amb trets humans com la consciència, sensibilitat, sapiència i autoconsciència.

Algunes referències emfatitzen la diferència entre la IA forta i la "IA aplicada"[4] (també anomenada "dèbil"[5]): l'ús de programari per estudiar o acomplir tasques específiques de resolució de problemes o raonament que no engloben el rang sencer d'habilitats humanes cognitives.

Requisits[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ciència cognitiva

S'han proposat moltes definicions diferents d'intel·ligència (com per exemple, poder passar el test de Turing), però actualment no hi ha cap definició que satisfaci tothom.[6] Tanmateix, hi ha un acord ampli entre investigadors d'intel·ligència artificial que la intel·ligència ha de poder fer el següent:[7]

  • raó, ús d'estratègia, solució de trencaclosques, i fer judicis sota incertesa;
  • representació del coneixement, incloent coneixement de sentit comú;
  • planificació;
  • aprenentatge;
  • comunicació en llenguatge natural;
  • i integrar aquestes habilitats per a objectius comuns.

Altres capacitats importants inclouen la percepció (per exemple, veure-hi) i l'habilitat d'actuar (per exemple, moure i manipular objectes),[8] Això també inclouria la capacitat de detectar i respondre a un perill.[9] Algunes fonts consideren la "prominència" (la capacitat de reconèixer la importància) com a tret important. Es creu que la prominència forma part de com els humans avaluen les novetats, i és per tant important en cert grau, però necessàriament a nivell humà. Moltes aproximacions interdisciplinàries a la intel·ligència (per exemple, ciència cognitiva, intel·ligència computacional i presa de decisions) acostumen a emfatitzar la necessitat de considerar trets addicionals com la imaginació (l'habilitat de crear imatges mentals i conceptes que no estaven programats)[10] i autonomia.[11] Tot i que existeixen sistemes basats en ordinador que mostren moltes d'aquestes capacitats (vegeu creativitat computacional, sistema de suport a la presa de decisions, robot, computació evolutiva, agent intel·ligent), encara no ho fan a nivells humans.

Hi ha altres aspectes de la ment humana a part de la intel·ligència que són rellevants per al concepte d'IA forta i tenen un paper important en ciència-ficció i l'ètica de la intel·ligència artificial: consciència, sensibilitat i sapiència.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (Kurzweil 2005, p. 260) o vegeu Advanced Human Intelligence on defineix la intel·ligència artificial forta com la "machine intelligence with the full range of human intelligence."
  2. Voss, 2006.
  3. Newell & Simon 1976. Aquest és el terme que utilitzen per a intel·ligència "de nivell humà" a la hipòtesi del sistema de símbols físics.
  4. Encyclopedia Britannica Strong AI, applied AI, and cognitive simulation or Jack Copeland What is artificial intelligence? on AlanTuring.net
  5. The Open University on Strong and Weak AI
  6. El fundador de l'IA John McCarthy va escriure: "we cannot yet characterize in general what kinds of computational procedures we want to call intelligent." McCarthy, John. «Basic Questions». Universitat d'Stanford, 2007. (per a una discussió d'algunes definicions d'intel·ligència utilitzades per investigadors d'intel·ligència artificial, vegeu filosofia de la intel·ligència artificial.)
  7. Aquesta llista de trets intel·ligents es basa en els temes coberts pels principals llibres de text de l'IA, incloent: Russell & Norvig 2003, Luger & Stubblefield 2004, Poole, Mackworth & Goebel 1998 i Nilsson 1998.
  8. Pfeifer, R. and Bongard J. C., How the body shapes the way we think: a new view of intelligence (The MIT Press, 2007). ISBN 0-262-16239-3
  9. White, R. W. (1959). Motivation reconsidered: The concept of competence. Psychological Review, 66, 297-333
  10. Johnson 1987
  11. deCharms, R. (1968). Personal causation. New York: Academic Press.

Referències[modifica | modifica el codi]