Polzet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polzet, il·lustrat per Gustave Doré.

Polzet és un conte de fades escrit per Charles Perrault el 1697 a partir de llegendes populars que va assolir un gran èxit. Narra les aventures del protagonista homònim, un noi tan petit com un polze.

Argument[modifica | modifica el codi]

Un matrimoni molt pobre decideix abandonar els seus set fills al bosc perquè no poden mantenir-los. El més petit, anomenat Polzet per la seva mida, troba el camí de tornada perquè ha anat deixant molles de pa com a rastre. Els pares tornen a intentar perdre els seus fills, tenint cura que en Polzet no pugui idear res i marxen. Els nens arriben a una casa molt gran i demanen aixopluc. La dona els avisa que està casada amb un ogre que els pot menjar però ells s'hi queden igualment.

A la nit, els set germans dormen en un gran llit. En Polzet veu que l'ogre té set filles, que dormen amb les seves corones posades, i les agafa per donar-les als seus germans. Quan l'ogre entra de nit per menjar-se els germans, com que és fosc, a les palpentes troba els caps nus de les filles i se les menja, respectant les figures amb les corones. Mentrestant, en Polzet i els germans aprofiten per fugir.

Enfurismat, l'ogre es calça les botes de set llegües, les més ràpides del món, i parteix a la recerca dels germans. S'atura, però, una estona per descansar i s'adorm. En Polzet aprofita per robar-li les botes i torna a casa de l'ogre, on li diu a la dona que han segrestat el seu marit i que necessita un rescat. El mateix ogre, afirma, li ha deixat les seves botes com a prova que és cert el que comenta. La dona el creu i li dóna una gran fortuna, que en Polzet entrega als seus pares perquè tots puguin viure feliços.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La història d'en Polzet té molts paral·lelismes amb Hänsel i Gretel: el fet que els pares abandonin els fills al bosc, l'ardit de les molles de pa per trobar el camí de tornada, la trobada amb un monstre que els vol menjar i el final feliç amb la fortuna robada a l'antagonista de la història gràcies a l'astúcia d'un dels germans. Probablement les dues històries hagin sorgit d'una mateixa font oral.

L'enginy és l'arma del menor dels germans per aconseguir els seus objectius amb l'ajuda d'un objecte màgic (les botes). Aquests dos trets són típics dels contes de fades, com una manera de mostrar que amb les pròpies qualitats es podia vèncer i prosperar, enfront el determinisme social de l'època, marcada per la pobresa. Per això el final feliç sempre està associat a la riquesa.

L'ogre s'adorm i per això és derrotat, en una crida contra la peresa present a faules com La llebre i la tortuga i altres similars. Un possible origen seria la història de Polifem a l'Odissea, on un ciclop (semblant a un ogre) s'adorm i això el condemna.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polzet