Amélie (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Vegeu-ne altres significats a «Amélie».
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain
Amélie
Amelie poster.jpg
Pòster oficial de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Jean-Pierre Jeunet

Guió: Guillaume Laurant
Jean-Pierre Jeunet
Guillaume Laurant (diàlegs)

Música: Yann Tiersen

Fotografia: Bruno Delbonnel

Protagonistes: Audrey Tautou
Mathieu Kassovitz
Rufus
Claire Maurier
Isabelle Nanty
Yolande Moreau
Dominique Pinon
Serge Merlin
Jamel Debbouze
Arthus de Pengerne
Maurice Bénichou

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 2001
Gènere: Comèdia dramàtica
Romàntica
Duració: 122 min.
Idioma original: Francès

Companyies
Distribució: UGC
Pressupost: 11,4 milions d'euros

Pàgina sobre “Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain a IMDb

Valoracions
IMDb 8.6/10 stars

Amélie[1] (títol original en francès: Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain, "El fabulós destí d'Amélie Poulain") és una pel·lícula francoalemanya, del gènere comèdia romàntica, estrenada el 2001. El lema de la pel·lícula és «Et canviarà la vida...» (En francès: «Elle va te changer la vie...»). Coescrita al costat de Guillaume Laurant pel seu director, Jean-Pierre Jeunet, el film té com a protagonistes Audrey Tautou (Amélie Poulain) i Mathieu Kassovitz (Nino Quincampoix). La banda sonora va ser composta per Yann Tiersen. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument [2][modifica | modifica el codi]

Comença amb una veu en off que narra la infantesa de l'Amélie, qui va créixer aïllada de la resta dels nens per decisió de son pare, a causa de la seva equivocada creença que ella patia problemes cardíacs (equivocat, car cada cop que ell li feia un reconeixement mèdic a casa, el cor de l'Amélie es disparava simplement pel contacte físic amb el seu pare, ja que ell no era gaire afectiu amb ella). Aquest fet, juntament amb l'ambient tens que imperava a casa seva, també a causa de la naturalesa inestable i nerviosa de la seva mare, i sobretot per la tràgica mort d'ella quan li va caure al damunt un turista suïcida que es llançà des de Notre Dame. Totes aquests circumstàncies fan que la nena desenvolupi una inusual i activa imaginació. Com se cita textualment a la pel·lícula: "en tal casa de la mort, l'Amélie creix i prefereix somniar fins que arribi el dia de marxar-ne". Amélie fa 22 anys i deixa casa seva per instal·lar-se en un apartament a Montmartre, que paga treballant com a cambrera al Café des deux Moulins. Allà s'hi coneixen un reguitzell de personatges excèntrics amb els quals Amélie interaccionarà durant tota la pel·lícula:

  • Suzanne: la propietària del cafè, antiga artista, que és un pèl coixa. Li agrada veure els atletes que ploren per desil·lusió i no li agrada que un home sigui humiliat en presència del seu fill.
  • Georgette: la venedora de tabac hipocondríaca, la qual odia la frase el fruit del seu ventre.
  • Gina: cambrera, com l'Amélie, l'àvia de la qual era sanadora, i a qui li agrada fer cruixir els ossos dels dits.
  • Hipòlit: un escriptor fracassat, a qui li agrada veure torers cornejats a la televisió.
  • Joseph: l'amant rebutjat de la Gina, qui es passa tot el dia espiant-la i a qui només li agrada fer esclatar el paper d'embalatge.
  • Philomène: hostessa de vol, a qui li agrada el soroll que fa la tassa del gat a la rajola.

L'Amélie no té xicot, va intentar de tenir-ne una o dues vegades, però els resultats la varen desanimar. Tot i així, l'Amélie ha conreat un gust pels petits plaers, com per exemple ficar la mà en un sac ple de llegums. El 30 d'agost del 1997, però, ocorre l'esdeveniment que canviarà la seva vida. Després d'una sèrie de circumstàncies pel xoc ocasionat en veure a la televisió l'accident de Lady Di, descobreix rere una rajola del bany un petit tresor guardat per un nen feia quaranta anys. Fascinada per la troballa, el e1 d'agost, a les 4.00 de la matinada, té una idea espectacular: onsevulla que es trobi, l'Amélie trobarà el propietari del tresor i l'hi tornarà. Si això el commou, es convertirà en una venjadora del bé, si no, doncs no. Amb l'ajut del seu veí Raymond (un ancià conegut com l'home de vidre per la feblesa dels seus ossos, que porta vint anys sense sortir de casa, només veu el món a través de la reproducció d'un quadre de Pierre-Auguste Renoir) i després d'una recerca per tot París, l'Amélie aconsegueix localitzar el propietari del tresor i tornar-l'hi. L'home no només s'emociona profundament en descobrir que tota la seva infantesa estava en aquella caixa, sinó que a més a més es planteja millorar la seva vida actual. Aleshores l'Amélie té una sensació d'harmonia i decideix bolcar-se amb els altres per fer-los més feliç llurs vides.

La botiga del senyor Collignon, Rue des Trois Frères, París.

D'aquest mode, inventa tot tipus d'estratègies originals i commovedores per intervenir, sense que ningú se n'adoni, en l'existència de diverses persones del seu voltant. Mentrestant, ningú no es preocupa per l'Amélie, ella es veu forçada de forma involuntària a examinar i valorar la seva vida solitària. Aquest sentiment s'agreuja especialment després de conèixer en Nino, un noi estrany i somniador com ella, que treballa mig dia a el tren de l'horror d'un parc d'atraccions i l'altre mig a una botiga pornogràfica, col·lecciona les fotografies que la gent rebutja als fotomatons. L'Amélie sent fascinació per Nino, però prefereix una trobada casual que no pas una presentació directa. Ho intenta diverses vegades sense reeixir-ne i acaba desanimada. Finalment, però, Raymond l'incita a buscar el que havia deixat en un segon pla: la seva pròpia felicitat. Així doncs, l'Amélie acaba feliçment als braços d'en Nino.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Èxit comercial [3][modifica | modifica el codi]

Una de les pel·lícules franceses amb més d'èxit de tots els temps (més de 30 milions d'espectadors al món), Amélie marcà un fenomen molt poc usual en aquella data: destronar les sempre taquilleres pel·lícuels estatunidenques a França i aconseguir un gran ressò fora del país: als Estats Units, Europa, Àsia i a l'Amèrica llatina.

Anàlisi psicològica [4][modifica | modifica el codi]

Tot i ser descrita per molts com un "conte per a adults", en aquesta pel·lícula s'hi poden trobar petites pinzellades sobre la naturalesa humana. El principal i més evident és el fet de veure amb romanticisme i nostàlgia la infantesa tal com féu Antoine de Saint-Exupéry amb El petit príncep. La innocència i alhora la naturalesa entremaliada que s'atribueix als nens fa que l'Amélie passi d'ésser un personatge més a un amb molt de joc. Sens dubte no es pot oblidar del simbolisme de trobar-se en una caixa els records d'infantesa d'un home a qui li canvia la vida després de trobar-la gràcies a l'Amélie.

L'Amélie és un personatge excepcional també gràcies al seu descobriment de fer el bé i millorar la vida dels altres sense que se n'assabentin. Aquesta actitud altruista fa que se n'adoni, com bé un dels personatges remarca, que ella no es dedica a resoldre els problemes de la seva pròpia vida. Això es pot prendre com que el fet de resoldre els problemes de la resta és per evitar resoldre els seus. Això, enllaçat amb la seva timidesa, li fa molt difícil d'atènyer la felicitat. La timidesa de l'Amélie té com a base una forta tendència a la covardia, atès que no se sent capaç d'arriscar-se per por de sortir-ne ferida sentimentalment. Evita la seva por amb estratagemes que només són una forma d'allargar el moment d'enfrontar-se amb la realitat i actuar de forma directa. Al seu costat té el seu veí, que la fa pensar-hi, però l'ajuda és mútua, puix que ella l'ajuda a acabar amb la seva solitud. Això és un altre simbolisme, car el veí té un esquelet tan fràgil com si fos de vidre i no pot sortir de casa. D'aquest mode, es pot dir que se sent l'Amélie inconscientment amb els seus sentiments: no pot deixar "sortir" el seu cor per por que es trenqui com ho faria l'esquelet del seu veí. Aquest paral·lelisme és molt important, ja que tard o d'hora haurà d'enfrontar-s'hi i triar si arriscar-se i poder perdre o guanyar-ho tot o viure tot protegint-se com sempre sense que hi hagi cap canvi en la seva vida.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Amelie». The New York Times.
  3. «Èxit comercial». Crónica.
  4. «Anàlisi psicològica». Buena siembra.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amélie