La finestra indiscreta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Rear Window
La finestra indiscreta

Fitxa tècnica
Direcció: Alfred Hitchcock
Direcció artística: George Tomasini

Producció: Alfred Hitchcock

Guió: Cornell Woolrich (Història)
John Michael Hayes

Música: Franz Waxman

Muntatge: Robert Burks

Protagonistes: James Stewart
Grace Kelly
Thelma Ritter
Wendell Corey
Raymond Burr

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1954
Duració: 112 minuts
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Paramount Pictures (1954-83)
Universal Studios
(des de 1983)
USA Films
(2000)

Pàgina sobre “Rear Window a IMDb

Valoracions
IMDb 8.8/10 stars
FilmAffinity 8.3/10 stars

La finestra indiscreta[1][2] (en anglès i originalment, Rear Window) és una pel·lícula estatunidenca de 1954, dirigida per Alfred Hitchcock i escrita per John Michael Hayes, basada en el relat curt It had to be a murder escrit el 1942 per Cornell Woolrich. Està interpretada per James Stewart, Grace Kelly, Wendell Corey, Thelma Ritter i Raymond Burr. El film està considerat per molts crítics com una de les millors obres d'en Hitchcock i de les millors pel·lícules de thriller.

Va rebre quatre nominacions als Oscars i una al BAFTA a la millor pel·lícula, i va formar part del Registre estatunidenc de pel·lícules el 1997. Ocupa el lloc número 48 en la llista de les cent millors pel·lícules del segle segons l'American Film Institute.[3]

Resum[modifica | modifica el codi]

James Stewart en una escena de la pel·lícula.

El fotògraf L.B. Jeffries (James Stewart) està convalescent amb una cama trencada i confinat a una cadira de rodes en el seu petit apartament a Greenwich Village. Passa el temps espiant als veïns per la finestra: una ballarina que practica en roba interior, una dona solitària, un compositor treballant amb el seu piano i algunes parelles, com la formada pel venedor Lars Thorwald (Raymond Burr) i la seua dona, postrada al llit.

Cada dia, Jeffries es visitat per Stella (Thelma Ritter) una infermera, i per Lisa Fremont (Grace Kelly), la seua núvia. Ell les conta a les dues el que veu del comportament dels seus veïns. Després que el venedor carregue grans bagatges durant diverses nits, el fotògraf se n'adona que la dona del venedor ha marxat, i després veu com Lars està netejant un gran ganivet. Posteriorment, el venedor porta un altre farcell carregat de roba, que deixa perquè se l'enduguen. Amb aquestos indicis, Jeffries, Stella i Lisa creuen que Lars ha mort la seua dona.

Un vell amic de Jeffries, en Doyle (Wendell Corey), que ara exerceix de detectiu, esbrina sobre el cas i troba que la senyora Thorwald és al camp, d'on ha enviat una postal al seu marit, i el farcell porta la seua roba. Tant Jeffries com Lisa admeten que n'han fet un gra massa i què el crim no s'ha produït. Però, una nit se sent un crit i apareix mort el gos d'una veïna. Tot el veïnat surt a la finestra per veure què ha passat, excepte en Lars Thorwald, que roman al seu fosc apartament, fumant una cigarreta.

La parella protagonista segueix convençuda de la culpabilitat del venedor, i de forma anònima li passen una nota amb el text "Què ha fet amb ella?" per veure la seua reacció. A més a més, per treure'l del pis, en Jeffries telefona a Lars i el cita a un bar. Pensa que el venedor va matar el gos per què l'animaló cavava sobre quelcom cremat en unes plantes del jardí. Quan Lars surt, Stella i Lisa proven de cavar també en eixe punt, però no en troben res.

Lisa hi puja per l'escala d'incendis i entre a l'apartament de Lars per una finestra oberta. Dins, s'hi troba l'anell de casada de la muller del venedor, que mai s'hauria tret en un viatge. Lisa intenta cridar l'atenció de Jeffries, però aquest només pot observar com en Lars torna al seu apartament, atrapant a Lisa al seu interior. Criden a la policia i Stella presencia com Lars descobreix la presència de la xica, i l'aborda. Veuen com s'apaga la llum i escolten els crits de Lisa demanant auxili, llavors arriba la policia, que salven a la noia. Amb la policia al davant, el fotògraf observa com Lisa es posa l'anell de casada de la senyora Thorwald i fa senyals a Jeffries, cosa que també percep en Lars.

Jeffrey telefona a Doyle, convençut de la culpabilitat. Stella surt del pis i deixa soles al malalt. Des de la seua finestra, Jeffries veu com Lars surt del seu apartament i puja les escales del de l'altre. Com a única defensa, només hi té el flaix de la càmera. La porta s'obri i Thorwald pregunta "Qui ets? Què vols de mi?". Jeffries no respon i Lars va cap ell, quan l'altre prem el flaix i cega momentàniament a l'agressor. Finalment, Lars agafa a Jeffries i l'espenta per la finestra oberta. S'aguanta a la banda de fora, escridassant per ajut. Veu com Lisa, Dolley i la policia arriben on està ell i Lisa el salva a l'últim moment de caure. Thorwald, per la seua banda, confessa l'assassinat de la seua dona i la policia se l'emporta.

Uns pocs dies després, apareix Jeffries amb les dues cames trencades, Lisa es reclina feliçment al seu costat, llegint un llibre.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Producció[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va ser rodada íntegrament als estudis de la Paramount i va usar el Technicolor. Hi ha un ús molt acurat dels sons, que inclou sons naturals i la música que recorre l'edifici d'apartaments. En un moment, sona la cançó de Bing Crosby "To See You Is to Love You" de la pel·lícula Road to Bali (1952).

Hitchcock va comptar amb la famosa dissenyadora Edith Head per crear els vestits en totes les seues pel·lícules a la Paramount, inclosos vestits especialment "romàntics" per a Grace Kelly.

A banda, el veterà compositor Franz Waxman apareix acreditat a la banda sonora del film, tot i que les seues contribucions es limiten a l'obertura i els credits finals, així com la tonada que toca un dels veïns al piano.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Els estudiosos estan particularment interessats en què la relació establerta entre Jeffries i Lisa pot ser comparada amb la dels veïns als quals espien. El film convida a l'especulació sobre quins dels diferents formes de relació seguiran els protagonistes.

  • Thorwald i la seua dona són la versió inversa de Jeffries i Lisa (Lars té una muller invàlida i Lisa té un nuvi invàlid.
  • Els nou casats semblen perfectes l'u per l'altre al començament (pasen gairebé tota la pel·lícula al dormitori amb les persianes baixades), però al final hi apareixen certs problemes quan la dona a cansar-se del marit, un sentiment semblant al que Jeffries té temor si es casa amb Lisa.
  • La parella madura amb el gos semblen contents i tenen un monòton estil de vida que Jeffries no desitja en absolut.
  • El compositor i Miss Lonelyhearts tenen vides frustrades i al final troben confort l'un amb l'altre. La nova tonada del compositor allunya a la dona del suïcidi i aquest troba una vàlua al seu treball. Subtilment es deixa veure que Jeffries i Lisa estan fets l'un per l'altre, tot i la seua tossuderia: la peça que crea el compositor rep als crèdits el nom de Lisa's Theme.

Els mateixos personatges hi troben una semblança entre Lisa i Miss Torso, la ballarina que participa en festes masculines.

Altres anàlisis se centren en la relació entre Jeffries i l'altre costat del bloc d'apartaments, com una simbòlica relació entre espectador i pantalla. La teòrica del cinema Mary Ann Doane ha assenyalat que Jeffries simbolitza a l'audiència, que es torna obsessionat amb la "pantalla", on se succeeixen un seguit d'històries. Aquesta línia d'anàlisi ha estat seguida per una teoria feminista: Doane apunta que, seguint mètodes freudians, les espectadores es "masculinitzen". Se centra en la conducta passiva de Jeffries en el romanç amb Lisa, fins que aquesta salta del costat d'espectador al de la pantalla, quan busca l'anell de la senyora Thorwald. És llavors quan Jeffries mostra la seua passió per la xica. En el clímax, quan ells es llançat a través de la finestra, també forma part del xou, encara que de manera forçosa.

En un altre ordre, la cinta és de 1954, auge del MacCarthysme, per la qual cosa el film s'aprofita del temor a una guerra nuclear, feixismes i totalitarisme comunista. Ve a assenyalar que el govern no pot estar en tots els llocs i emfasitza la necessitat dels ciutadans a espiar al veïnat per denunciar als "elements indesitjables".

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La finestra indiscreta