Buddy Holly
| Buddy Holly | ||
|---|---|---|
 Buddy Holly, 1957.
|
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Charles Hardin Holley | |
| Naixement | 7 de setembre de 1936 Lubbock, Texas (EUA.) |
|
| Defunció | 3 de febrer de 1959 (als 22 anys) Grant Township, Iowa (EUA) |
|
| Gènere(s) | Rock and roll, rockabilly | |
| Ocupació | Cantautor, músic | |
| Instruments | Veu, guitarra, piano, fiddle, violí | |
| Anys en actiu | 1957–1959 | |
| Discogràfiques | Decca, Brunswick, Coral | |
| Artistes relacionats | The Crickets Ritchie Valens |
|
|
|
||
| Fender Stratocaster | ||
Charles Hardin Holley (7 de setembre de 1936 - 3 de febrer de 1959), conegut amb el nom de Buddy Holly, va ser un cantautor i pioner del rock and roll. Tot i que el seu èxit només va durar un any i mig abans de la seva mort en un accident d'avió, el crític Bruce Elder el va descriure com "la força creativa més influent dels inicis del rock and roll".[1] Les seves obres i innovacions van inspirar i influenciar diversos músics, com The Beatles, The Rolling Stones, Don McLean, i va fer una influència molt gran en la música popular.[2]
Holly va ser al primer grup d'inclosos al Rock and Roll Hall of Fame el 1986.[3] El 2004, Rolling Stone va col·locar Holly a la tretzena posició dels "Cinquanta Millors Artistes de Tots els Temps".[4]
Mort [modifica]
L'agència GAC va oferir a Holly anar a la gira Winter Dance Party, que començava el 23 de gener de 1959, juntament amb altres músics notables com Dion and the Belmonts, Ritchie Valens, i J. P. "The Big Bopper" Richardson. Anaven acompanyats de Tommy Allsup, Waylon Jennings i Carl Bunch.
L'autobús de la gira tenia espatllada la calefacció, amb temperatures de -31 ºC. També es va espatllar diverses vegades entre parades. Després d'un concert a Clear Lake (Iowa) el 2 de febrer de 1959, Holly va llogar una petita avioneta per dur-lo a la següent parada de la gira. Ell, Valens, Richardson i el pilot van morir mentre anaven a Moorhead (Minnesota), quan el seu avió va estavellar-se poc després d'enlairar-se a prop de Mason City el matí del 3 de febrer. Don McLean ho va anomenar "El dia que la música va morir"[5] a la seva cançó "American Pie".
L'avioneta que Holly va llogar estava pilotada per Roger Peterson, un pilot jove i inexpert. El seu avió tenia capacitat per a tres persones (quatre comptant el pilot), que havien de pagar 36 dòlars pel viatge. L'avioneta es va enlairar a la una de la matinada, i, dues hores i mitja més tard, es va comunicar la desaparició de l'avió.[6][7] El mateix matí es va trobar en un camp un avió completament destrossat, amb els cossos dels músics al voltant. El pilot, tanmateix, estava a la cabina.[8] Així va acabar la carrera de Holly, que més tard es va convertir en un dels músics més influents.[9]
El funeral de Holly va ser el 7 de febrer de 1959, a Lubbock.[10]
El 1971 es va estrenar una pel·lícula, Buddy Holly Story, sobre la seva vida.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buddy Holly |
- ↑ Eder, Bruce. «Buddy Holly». Allmusic.com. [Consulta: 9 de gener, 2007].
- ↑ NPR article: "Buddy Holly: 50 Years After The Music Died".
- ↑ «Buddy Holly». rockhall.com. [Consulta: 12 de febrer de 2009].
- ↑ «The Immortals: The First Fifty». Rolling Stone (Issue 946; 15 d'abril, 2004). [Consulta: 4 de febrer de 2009].
- ↑ Jennifer Jordan. «The Day the Music Died». Articles Tree, 2007-04-11. [Consulta: 2009-01-30].
- ↑ «Buddy Holly, Biografía, discografía y letras» (en Espanyol). [Consulta: 20-02-2010].
- ↑ «Buddy Holly (1936-1959)» (en Espanyol). [Consulta: 21-02-2010].
- ↑ «El día que murió la música» (en Espanyol). [Consulta: 22-02-2010].
- ↑ Lopéz, Adrian. «Buddy Holly: El adelantado de los '60». Histo Rock, 3, 1991. Página: 42.
- ↑ Lubbock Avalanche-Journal, Morning Edition, February 7, 1959, Section 1, Page 3
