Cànnabis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cànem
Marijuana.jpg
Cannabis sativa, il·lustració científica de l'any 1900
Cannabis sativa, il·lustració científica de l'any 1900

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Cannabaceae
Gènere: Cannabis
Espècie: C. sativa
Nom binomial
Cannabis sativa
Lam.
Varietats

Cannabis sativa var. indica
Cannabis sativa var. ruderalis
Cannabis sativa var. sativa

El cànnabis, cànem de l'Índia, marihuana o vulgarment herba o maria, o també anomenada "verdesca" (Cannabis sativa) és una espècie herbàcia que pertany a la família de les cannabàcies. Rica en propietats psicoactives, fibres vegetals com el cànem i olis essencials i oli de llavors de cànem, ha estat cultivada des dels inicis de l'agricultura, originalment al continent asiàtic i posteriorment introduïda a altres països.

Nomenclatura i sistemàtica[modifica | modifica el codi]

Nom complet: Cannabis sativa L. Sinonímia: Cannabis indica Lam

La següent taxonomia del "cannabis" va ser publicada el 1976 per Ernest Small i Arthur Cronquist.

Cannabis
Cannabis sativa L.
C. sativa subsp. sativa
C. sativa subsp. sativa var. sativa
C. sativa subsp. sativa var. spontanea
C. sativa subsp. indica
C. sativa subsp. indica var. indica
C. sativa subsp. indica var. kafiristanica

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia anual dioica, alta i erecta (pot arribar fins a 5 metres en estat de maduresa). Està recoberta de pèls. Presenta peus masculins i femenins.

Les seves fulles són fines, d'un intens aroma, llargament pediculades, alternes i palmades; Amb 3 a 11 folíols dentats, de 7-12 cm de llarg. On neix cada fulla, podem trobar-hi dues estípules.

Les flors de Canabis sativa no tenen calze ni corol·la diferenciats. Les flors masculines es disposen en panícules de 23-40 cm de llarg, tenen un periant amb 5 tèpals lliures, 5 estams oposats als tèpals i una mica més curts que aquest. Les flors femenines són sèssils, amb periant sencer (no es divideix en tèpals); l'ovari té un sol òvul i dos estigmes. En ambdós casos són de color verdós i extreuen una resina que les fa oloroses i enganxifoses al tacte. Aquesta resina pot recobrir totalment la planta, sent dura i quebratitzada.

Les inflorescències es troben en les axil·les de les fulles superiors o al final de les branques, amb bràctees herbàcies i glanduloses. Les influorescències masculines són remificades, laxes i amb moltes flors. Les femenines, en canvi, són denses però amb poques flors (de 5 a 8).

El fruit és un aqueni amb una sola llavor, ovoide, una mica comprimit. És de color blanc o verdós tenyit de púrpura i es troba tancat al periant.

Les llavors, globulars, fan aproximadament 2mm de diàmetre.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Droga o òrgan de la planta utilitzat com a medicinal[modifica | modifica el codi]

Únicament la subunitat florida de les flors femenines dessecades en l'àmbit medicinal. Encara que totes les parts de les plantes d'ambdós sexes contenen substàncies psicoactives, les majors concentracions d'aquests compostos es troben en els brots florits de les plantes femenines, les quals contenen en concentracions elevades una substància anomenada tetrahidrocannabinol.

Composició química[modifica | modifica el codi]

La principal substància psicoactiva trobada en C. sativa és el tetrahidrocannabinol també conegut com a THC, Δ9-THC, Δ9-tetrahidrocannabinol o dronabinol. En estat pur, té l'aspecte de cristalls a baixes temperatures, i es torna viscós i enganxifós al calfar-lo. El THC és poc soluble en aigua, però es dissol fàcilment en la majoria de dissolvents orgànics com l'etanol o d'altres lipofílics. Es troba majoritàriament en els peus de les plantes femenines, en especial en la resina secretada pels tricomes presents en les bràctees i bractèoles que envolten l'ovari.

El seu efecte farmacològic és el resultat de la seva vinculació amb els receptors específics de cannabinol situats al cervell i a tot el cos. Probablement sigui la seva afinitat amb les substàncies lipofíliques el que fa que el THC s'adhereixin a la membrana de les cèl·lules, principalment neuronals.

A part del THC hi poden trobar flavonoides, també anomenats flavocannabinoides, glicòsids de vitexina, etc. A més, conté: colina, carbonat de calci, alcaloides (cannabisativa i trigonelina), olis essencials compostos principalment per olivetol i canabena (sesquiterpè). La composició dels olis obtinguts en premsat de llavors, demostra un molt baix tenor en àcids grassos saturats (8%), amb alt contingut d'àcid linoleic (51-62%), àcid linolènic (19-25%) i àcid γ-linolènic (0-3%).

Farmacocinètica[modifica | modifica el codi]

L'aparició dels efectes i la seva duració varien segons la via d'administració. Fumada poden aparèixer als pocs minuts i durar entre 1 i 2 hores; en canvi, ingerida, apareixen en 2 hores i pot tenir efecte fins a hores després d'ingerir-lo.

Efectes físics[modifica | modifica el codi]

Sequedat de boca, augment de la gana, relaxació muscular, dilatació del bronquis, injecció conjuntival (ulls vermells), somnolència i analgèsia moderada, marejos, baixada de pressió arterial, falta de coordinació, taquicàrdia, ...

A diferència de les altres drogues, no es coneix cap mort per sobredosi.

En un estudi el fumar cannabis s'ha associat a un increment dels risc de patir càncer broncopulmonar,[1] però en un altre estudi això no s'ha confirmat.[2] Si bé en aquests estudis s'ha eliminat el biaix del consum tabàquic, la disparitat dels resultats pot estar lligada a la limitació en la quantificació de la dosi inhalada (per tant dels carcinògens inhalats), i com qualsevol càncer aquest risc estaria lligat a una susceptibilitat individual.

Una metanàlisi no ha detectat de forma clara un increment del risc de malaltia pulmonar obstructiva crònica en el consum a llarg termini en fumar cannabis, però si en l'aparició d'alguns dels seus símptomes i signes (tos, expectoració i sibilàncies).[3]

Efectes neuropsicològics[modifica | modifica el codi]

Desinhibició, relaxació, hilaritat, major memòria visual, modificació i intensificació de les sensacions, ansietat, atacs de pànic, disminució de l'atenció, la concentració i la memòria. Entre aquests, serien els efectes gratificants els que crearien la drogodependència, per altra banda no molt intensa, i que per vèncer-la podrien ser útils els tractaments psicoteràpics.[4] Darrerament s'ha establert el mecanisme d'alteració de la memòria.[5]

Pot precipitar l'aparició de símptomes psicòtics a persones susceptibles de patir-los.[6][7]

Possibles efectes terapèutics[modifica | modifica el codi]

Per a poder fer estudis controlats s'ha hagut de recórrer a l'administració dels cannabinoides en forma oral o parenteral; ja que no poden ser realitzats en la forma d'ús habitual (inhalada, tot fumant) per la impossibilitat d'emmascarar l'efecte amb cap placebo. A més, la presa inhalada, de tota la planta, comporta tres limitacions de possible d'ús: edat pediàtrica, manca d'hàbit de fumar i malaltia pulmonar (habitualment l'obstructiva crònica o qualsevol que cursi amb insuficiència respiratòria o hiperreactivitat bronquial).

L'efecte més reconegut és l'antiemètic (afavoreix la desaparició de les nàusees i el vòmit) en malalts de càncer sotmesos a tractaments de quimioteràpia.[8] Aquestes propietats antivomitives són atribuïdes a la presència de tetrahidrocannabinol, el qual el seu ús per via oral està aprovat als Estats Units per la FDA.

També té una efecte orexigen (capacitat d'augmentar la gana); aplicada als malats de SIDA, els quals poden millorar el seu estat d'aprimament.[9] Hi ha iniciat un protocol per a tractament de malalts de SIDA.[10]

Té un efecte analgèsic,[11] acompanyat directament de l'efecte sedatiu,;[12] calen més estudis ben dissenyats per valorar la utilitat real en el tractament agut (dolor neuropàtic en pacients oncològics, migranya), ja sigui sol o junt amb altres antiàlgics, no ha respost massa bé al dolor postoperatori.[13] En una recent metanàlisi es conclou que el tractament amb cannabis és moderadament eficaç per al tractament del dolor crònic, però els efectes beneficiosos poden ser parcialment (o completament), compensats pels efectes adversos potencialment seriosos (alteracions de la percepció, de la funció motora i de la funció cognitiva).[14]

Els cannabioniodes que conté disminueixen la pressió intraocular (PIO), degut a una menor producció d'humor aquós,[15][16] d'aquí que s'hagi estudiat la seva possible utilitat en el glaucoma. Ha estat darrerament revisat.[17] El seu ús sistèmic (per fumar) procedeix d'estudis realitzats ja el 1971,[18] però no hi ha cap estudi controlat d'eficàcia a mig o llarg termini, i dos estudis determinen que hi ha una disminució progressiva de l'efecte,[19][20] que junt amb la disminució de la secreció lacrimal (que, degut a l'edat d'aquesta patologia, ja sol ser disminuïda en els pacients en glaucoma) ho fan desaconsellable; altres efectes indesitjables oculars són: la hiperèmia conjuntival (no hi ha estudis sobre les repercussions) i els canvis pupil·lars (no semblen tenir massa repercussió[21]). El seu ús tòpic natural no és possible degut a l'alta lipofília dels cannabinoides que impedeix accedir a l'humor aquós de l'ull, i per tant induir la disminució de la PIO; hi ha en estudi l'aplicació de microemulsions de cannabinoides sintetitzats.

Els cannabionoides també afectarien la visió per afectació de la retina,[22] però s'ignora cap possibilitat terapèutica en aquest sentit.

Té efecte broncodilatador en persones sanes[23] i amb asma,[24][25] però no hi ha cap estudi dels efectes d'ús a mig o llarg termini que estableixi la seva utilitat en l'asma, a més hi ha evidències que incrementaria el risc d'aparició d'asma.[26]

Els cannabinoides no s'han mostrat eficaços en el tractament de la demència tipus Alzheimer;[27] i els resultats en l'atàxia i en el tremolor causat per l'esclerosi múltiple no són concloents.[28]

Actualment s'està estudiant les possibilitats que pot tenir l'oli de les llavors del cànem en ús tòpic per a problemes en la pell.

Ús etnomedicinal i popular[modifica | modifica el codi]

Museu del Cannabis a Amsterdam

L'ús industrial de cànem està encaminat bàsicament a la utilització de la seva biomassa.

Una dels usos amb més futur és la seva utilització com a combustible. En primer lloc la seva biomassa pot transformar-se en carbó vegetal i utilitzar-se com a combustible. També s'està investigant com poder aprofitar l'oli de les seves llavors, que contenen un 30% d'oli, per obtenir combustible del tipus fuel oil. El principal avantatge de la utilització del cànem per a l'obtenció d'energia és que, a diferència dels combustibles fòssils, es manté l'equilibri del diòxid de carboni (CO2) atmosfèric sense incidir en l'efecte hivernacle i no s'alliberen òxids de sofre a l'atmosfera.

També són molt conegudes les característiques de les fibres del cànem. En destaca sobretot la seva capacitat d'absorció, d'abric i de força, que en permeten la seva utilització industrial. També cal fer esment de la seva utilització per la fabricació de pasta de paper.

La utilització del cànnabis com a droga recreativa és l'aspecte més debatut des del punt de vista legal. Ara per ara el cànnabis és la droga il·legal més consumida a Catalunya i Espanya. A principi de segle XXI ha assolit prevalences de consum entre els menors d'edat per sobre del 30%, comparables amb els consums de drogues legals a Espanya com el tabac i l'alcohol.

Pesca de carpes[modifica | modifica el codi]

La llavor del cànem és una esca molt bona per la pesca de la carpa. Normalment es prepara bullida, també es pot preparar un pa amb les llavors mòltes.[29]

Conreu[modifica | modifica el codi]

Conreu molt antic a Catalunya, estava molt estès i encara és tradicional a les comarques del Berguedà i el Solsonès. Es tracta d'una planta que s'adapta a climes tropicals, subtropicals i temperats. Durant la dècada del 1990 a causa de les grans ajudes donades al lli i al cànnabis, en principi per a obtenir fibra de cànem, hi va haver una gran extensió del conreu que en gran part només volia beneficiar-se de l'ajut sense que la producció arribés a convertir-se en fibra (fenomen conegut dels caçaprimes).

En l'actualitat es distingeixen dos línies clares en el conreu del cànnabis:

  • El cultiu destinat a l'ús tèxtil de la planta.
  • El cultiu domèstic destinat a l'ús lúdic del cànnabis com a substància psicoactiva.

És al voltant d'aquest darrer ús que ha proliferat a Catalunya una creixent activitat econòmica relacionada amb l'instrumental, llavors i complements per a l'autocultiu a través de botigues de cultiu (grow shop).

També cal citar la fira del cànnabis "Spannabis" que té lloc a Catalunya (Hospitalet-Cornellà) un cop a l'any, que ha esdevingut una de les més importants de l'estat espanyol i una fira de referència internacional.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aldington S, Harwood M, Cox B, et al. Cannabis use and risk of lung cancer: a case–control study. Eur Respir J 2008; 31:280-286.
  2. Hashibe M, Morgenstern H, Cui Y, et al. Marijuana use and the risk of lung and upper aerodigestive tract cancers: results of a population-based case–control study. Cancer Epidemiol Biomarkers Prev 2006;15:1829-34
  3. Tetrault JM, Crothers K, Moore BA, et al. Effects of marijuana smoking on pulmonary function and respiratory complications: a systematic review. Arch Intern Med. 2007;167:221–8Effects of marijuana smoking on pulmonary function and respiratory complications: a systematic review. Arch Intern Med. 2007 Feb 12;167(3):221-8.Click here to read
  4. Denis C, Lavie E, Fatseas M, Auriacombe M. Psychotherapeutic interventions for cannabis abuse and/or dependence in outpatient settings. Cochrane Database of Systematic Reviews 2006, Issue 3
  5. Ozaita A, et al. Cannabinoid modulation of hippocampal long-term memory is mediated by mTOR signaling. Nature Neuroscience 12, 1152 - 1158 (2009)
  6. Degenhardt L, Hall W. Is cannabis a contributory cause of psychosis? Can J Psychiatry 2006;51:556-65.
  7. Hall W, Degenhardt L. What are the policy implications of the evidence on cannabis and psychosis? Can J Psychiatry 2006;51:566-74
  8. Fundació Institut Català de Farmacologia. Ús terapèutic del cannabis: Indicacions en oncologia. 30 Mar 2005, a «Enllaç».
  9. Beal JE, Olson R, Lauberstein L, Morales JO, Bellman P, Yangco B, et al. Dronabinol as a treatment for anorexia associated with weight loss in patients with AIDS. Journal of Pain and Symptom Management. 1995;10:89–97
  10. Lutge EE. The medical use of cannabis for reducing morbidity and mortality in patients with HIV/AIDS (Protocol). Cochrane Database of Systematic Reviews 2005, Issue 2.
  11. R. D. Hosking and J. P. Zajicek. Therapeutic potential of cannabis in pain medicine.British Journal of Anaesthesia 2008 101(1):59-68.
  12. Noyes R, Brunk SF, Baram DA, Canter A. Analgesic effects of delta-9-THC. J Clin Pharm 1975; 15: 139–43
  13. J Manzanares, MD Julian, and A Carrascosa. Role of the Cannabinoid System in Pain Control and Therapeutic Implications for the Management of Acute and Chronic Pain Episodes. Curr Neuropharmacol. 2006 July; 4(3): 239–257.
  14. Martín-Sánchez E, Furukawa TA, Taylor J, Martin JL. Systematic Review and Meta-analysis of Cannabis Treatment for Chronic Pain. Pain Med. 2009 Sep 1.
  15. McDonald TF, Cheeks L, Slagle T, et al. Marijuana-derived material induced changes in monkey ciliary processes differ from those in rabbit ciliary processes. Curr Eye Res 1991;4:305–12.
  16. Green K, Pederson JE. Effect of Δ9-tetrahydrocannabinol on aqueous dynamics and ciliary body permeability in the rabbit. Exp Eye Res 1973;15:499–507.
  17. I Tomida, R G Pertwee, and A Azuara-Blanco. Cannabinoids and glaucoma. Br J Ophthalmol. 2004 May; 88(5): 708–713.
  18. Hepler RS, Frank IR, Marihuana smoking and intraocular pressure, JAMA 1971: 217: 1392
  19. Flom MC, Adams AJ, Jones RT. Marijuana smoking and reduced pressure in human eyes: drug action or epiphenomenon? Invest Ophthalmol 1975;14:52–5.
  20. Dawson WW, Jiménez-Antillon CF, Perez M, et al. Marijuana and vision—after ten years̀ use in Costa Rica. Invest Ophthalmol Visual Sci 1977;16:689–99.
  21. Brown B, Adams AJ, Haegerstrom-Portnoy G, et al. Pupil size after use of marijuana and alcohol. Am J Ophthalmol 1977;83:350–4
  22. Stephen Yazulla AC, Keith M. Studholme A, Helen H. Mcintosh A and Shih-Fang Fan. Cannabinoid receptors on goldfish retinal bipolar cells: Electron-microscope immunocytochemistry and whole-cell recordings. Visual Neuroscience (2000), 17:3:391-401
  23. Tashkin DP, Shapiro BJ, Frank IM: Acute pulmonary physiological effects of smoked marihuana and oral delta-9-tetrahydrocannabinol in healthy young men. N Engi J Med 1973; 289:336-341
  24. Tashkin DP, Shapiro BJ, Frank IM. Acute effects of marihuana on airway dynamics in spontaneous and experimentally induced bronchial asthma. In: Braude MC, Szara S, eds. The pharmacology of marihuana. New York: Raven Press, 1976: 785–801.
  25. Mansfeld HJ, Hohre H, Repges R, et al. Therapy of bronchial asthma with dried ivy leaf. Münch Med Wschr 1998;140:26–30.
  26. Maykut MO: Health Consequences of Acute and Chronic Marihuana Use, Pergamon, Toronto, 1984
  27. Krishnan S, Cairns R, Howard R. Cannabinoids for the treatment of dementia. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 2
  28. Mills RJ, Yap L, Young CA. Treatment for ataxia in multiple sclerosis. Cochrane Database of Systematic Reviews 2007, Issue 1
  29. YouTube: Pan de Cañamones

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ALONSO, J.R.: "Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos" (2004), 2a. edició. Ed. Corpus, Buenos Aires. ISBN 978-987-20292-3-4.
  • BONNIER, Gaston; DE LAYERS, George: "Claves para la Identificación de Plantas Vasculares" (1986). Ediciones Omega, Barcelona. ISBN 84-282-0796-8.
  • CERVANTES, Jorge: "Indoor Marijuana Horticulture (Marihuana cultivo en interior)" (2002). Cáñamo Ediciones, Madrid. ISBN 84-931026-3-6.
  • D'SOUZA, C., i col·laboradors: "Cabbabinoid model psychosis, dopamine-cannabinoid interactions and implications for schizophrenia", a Marijuana and Madness (2004). Cambridge University Press, Cambridge (Anglaterra)
  • ESCOHOTADO, Antonio: "Majestades, crímenes y víctimas" (1987). Anagrama, Barcelona. ISBN 84-339-2507-5.
  • ESCOHOTADO, Antonio: "Historia general de las drogas" (2004). Espasa, Madrid. ISBN 84-239-9739-1.
  • FONT I QUER, Pius: "Iniciació a la Botànica" (1938). Editorial Fontalba, Barcelona. ISBN 84-85530-37-3.
  • FU, J., GAETANI, S., OVEISI, F., LO VERME, J., SERRANO, A.: "Oleylethanolamide regulates feeding and body weight through activation of the nuclear receptor PPAR-alpha" (2003), a la revista Nature. EUA. 425 (6953): 90-93.
  • GROTENHERMEN, Franjo; RUSSO, Ethan; NAVARRETE VARO, Ricardo: "Cannabis y cannabinoides: farmacología, toxicología y potencial terapéutico" (2003). Castellarte. ISBN 84-921001-9-2.
  • LE FOLL, B.; GOLDBERG, S.R.: "Cannabinoid CB1 receptor antagonists as promising new medications for drug dependence" (2005), a la revista Pharmacology Exp. Ther. (312: 875-83).
  • LUTZ, Beat.: "El sistema endocannabinoide: vínculo entre metabolismo y tabaquismo" (2005).
  • PIOMELLI, D.: "The molecular logic of endocannabinoid signaling" (2003), a la revista Nature. Neuroscience (4:873-84).
  • VAN GAAL, L.F.; RISSAMEN, A.M.; SCHEEN, A.J.; ZIEGLER, O.; ROSSNER, S.: "Effects of the cannabinoid-1 receptor blocker rimonabant on weight reduction and cardiovascular risk factors in overweight patients: one year from the RIO-Europe Study" (2005), a la revista Lancet (365: 1389-1397).
  • VERDOUX, H.: "Cannabis and psychosis proneness" (2004), a Marijuana and madness. Cambridge University Press, Cambridge (Anglaterra).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]