Torre Zombeck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una Torre Zombeck és un tipus de búnquer aeri rodó. El nom prové de l'enginyer Paul Zombeck que va depositar una patent per al seu concepte l'1 de maig de 1937.[1]

Taula de continguts

Concepció[modifica]

Torre entre el Marktkanal a l'illa de Veddel (Hamburg) i el primer pont de l'Elba
La torre prop de la estació de Barmbek-nord a Hamburg (monument llistat)
L'àguila imperial damunt la porta d'entrada del búnquer Zombeck d'Hasselbrook.El nombre 1941 es troba a l'indret on a l'època hitleriana es trobava l'esvàstica

La característica més destacada de la patent era la rampa ample i helicoïdal fixada a la closca exterior de formigó. Aquesta estructura té el avantatge d'augmentar tant la resistència com la capacitat, en comparació amb una escala tradicional. Al centre de l'hèlix es trobaven els lavabos i els banys. La forma del teulat era concebuda de tal manera de fer rossolar les bombes. Per a raons estètiques i de camuflatge, a l'exterior les torres eren cobertes de maons i el teulat de teules, per a donar-les un aspecte pseudomedieval.

Cada torre tenia el seu pou d'aigua. Eren concebudes per a rebre unes 500-600 persones, però als moments més crítics dels bombardejos van rebre més de 1000. Malgrat aixó, la seva eficàcia va adverar-se limitada contra les armes ofensives de cada vegada més capacitat: durant l'operació Gomorra, el juliol 1943, les torres van quedar dempeus, però una part de la població que va cercar-hi refugi va morir ofegada per manca d'oxígen causada per la tempesta de foc.

Construcció i ubicació[modifica]

Formen un exemple de l’arquitectura sota el nazisme i gairebé no en existeixen de semblants a altres països. Els SS en col·laboració amb "l'exèrcit de la construcció" de l'Organització Todt van abusar de milers de presoners que havien de treballar com esclaus durant l'obra. Al marc del Führer-Sofortprogramm, decretat per Adolf Hitler el 10 d'octubre de 1940 van ser construïdes principalment a Hamburg a l'inici de la segona guerra mundial. Altres torres es troben a Wilhelmshaven i a Trondheim (Noruega). La torre mig esclatada de Wilhelmshaven permet d'observar l'estructura helicoïdal interna.[2]

Es troben sempre prop d'estacions de ferrocarril o de ponts, per tal de poder rebre ràpidament els vianants encallats en cas d'alarma aèria. Es van construir una sèrie de onze a Hamburg, dos a Wilhelmshaven, tres a Flensburg dels quals dues subsisteixen,[3] a Berlín,[4] i també a Trondheim prop del Dora U-Boot-Bunker a Noruega.

La closca exterior de les torres a Hamburg era d'un gruix d'un metre de formigó no armat, per surt, mai no van rebre un impacte directe, al qual molt probablement no haurien resistit.[5] Tot i això, les torres eren considerades com segures a l'inici del 1940.[6] La torre a prop del Rosskanal, tot i ésser molt ben conservada, esta amenaçada per la construcció d'una nova terminal de contenidors.[7]

Enllaços i bibliografia[modifica]

  • Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Zombeck
  • Michael Foedrowitz: Bunkerwelten – Luftschutzanlagen in Norddeutschland. Ch. Links, Berlin 1998, ISBN 3-86153-155-0.
  • Michael Foedrowitz: Luftschutztürme und ihre Bauarten 1934–1945. Editorial Dörfler im Nebel-Verlag, Eggolsheim, 2003, ISBN 3-89555-096-5.

Referències[modifica]

  1. Der Zombeck-Turm, eine Kurzvorstellung
  2. Per una foto, vegeu: Der Zombeck-Turm
  3. 21. Neue Werft; 32. i 33. Trolseelager, Bunker in Flensburg, Wilhelmshaven, Arbeitskreis Bunker in Wilhelmshaven und Umkreis, Consulta el 25 de març de 2012, (amb fotos)
  4. Matthias Donat, Architektur in Berlin 1933-1945: ein Stadtführer, Berlin, Editorial Lukas, 2004, pàgina 39 (en català: Arquitectura a Berlín 1933-1945: un guia de la ciutat)
  5. Michael Fodrowitz, Bunkerwelten: Luftschutzanlagen in Norddeutschland, Editorial Ch. Links, 1998, pàgina 89, ISBN 9783861531555 (en català: El món dels búnquers: infraestructures antiaèries al nord d’Alemanya)
  6. Architekten- und Ingenieurverein Hamburg (redacció), Langenhorn, Hamburg und seine Bauten, 1929-1953, Hamburg, Hoffmann & Campe, 1953, pàgina 135, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Hamburg i les seves construccions, 1929-1953)
  7. Michael Grube & Christel Grube, Ringtreppenturm Rosshafen: Ein Luftschutzturm in Hamburg, Books on demand, 2008, 62 pàgines, ISBN 9783837017502 (en català: Una torre amb escala helicoïdal al Rosshafen: un búnquer antiaeri a Hamburg)