Salnitrera
Una salnitrera[1] o nitrera[2] és un lloc de producció de nitrat de potassi o salnitre utilitzat principalment per a la fabricació de la pólvora. El salnitre es produeix de manera natural a certs llocs com les coves del Salnitre (Collbató) conegudes des del neolític[3] –Cova del rat penat–, el guano (excrements de ratpenat) dipositat al llarg de milers d'anys es va convertir en salnitre per lixiviació mitjançant l'aigua meteòrica.
Manufactura[modifica]
El procés consistia en enterrar excrements (humans o animals) en camps preparats a les nitreres, regar-los i esperar que la lixiviació fes la seva feina, recollint al cap d'un temps el salnitre que “sortia” cap a la superfície del terra per eflorescència. Després es transportava per a ser concentrat bullint-lo a les calderes de la factoria.[4]
Història[modifica]
A part de "Montepellusanus",[5] al llarg del segle xiii (i següents) l'únic subministrament de salnitre de tota l'«Europa cristiana» era a Catalunya: «...i se n'ha trobat a Espanya a Aragó a una certa muntanya al costat del mar...i els mateixos hispans li diuen alumen acetum activum: saraceni apellant ipsum borax et credunt quod sit alumen».[6][7] Et in Hispania invenitur versus Argoniam in quodam monte juxta mare”. et apellant ipsum hispani alumen acetum activum...[8][9]
De fet el 1561, Elisabet I d'Anglaterra en entrar en guerra amb Felip II d'Espanya, es va quedar sense poder importar el salnitre (del que el Regne d'Anglaterra no en tenia producció pròpia), i va haver de pagar “300 lliures or” al capità alemany Gerrard Honrik per les “Instructions for making salpetre to growe” (el secret del “Feuerwerkbuch” -les nitreres-)[10]
Vegeu també[modifica]
- Bernard Courtois, director d'una nitrera (o salpêtrière), descobridor del iode.
- Jean Baptiste Courtois, pare de l'anterior i fundador de la nitrera.
- Història de la pólvora a Catalunya
- Nitrat de Xile
- Mines de nitre de Humberstone i Santa Laura
- Illes Chincha
- Caliche
- Femer
Referències[modifica]
- ↑ «salnitrera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ nitrera a Optimot
- ↑ Coves neolític
- ↑ Paul-Antoine Cap. Etudes biographiques pour servir à l'histoire des sciences ...: sér. Chimistes. V. Masson, 1857, p. 294– [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 88–. ISBN 978-0-8018-5954-0.al segle xii
- ↑ Scot, Michael. De Alquimia (manuscrit). 3 volums, 1180-1236.
- ↑ James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 311–. ISBN 978-0-8018-5954-0 [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 89–. ISBN 978-0-8018-5954-0.
- ↑ Alexander Adam. A compendious dictionary of the Latin tongue: for the use of public seminaries and private students. Printed for T. Cadell and W. Davies, by C. Stewart; London; Bell and Bradfute, W. Creech, 1805, p. 339– [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ Cocroft, W.D.. Dangerous Energy: The Archaeology of Gunpowder and Military Explosives Manufacture. Historic England Publishing, 2014, p. 5. ISBN 978-1-84802-181-5 [Consulta: 8 juny 2022].
Bibliografia[modifica]
- Pietro Filioli «Necrologia – Giuseppe Maria Giovene – Arciprete della Cattedrale Chiesa di Molfetta». Annali Civili del Regno delle Due Sicilie. Tipografia del Real Ministero degli Affari Interni nel Reale Albergo de' Poveri, 25, gennaio e febbraio, 1837.
- Andrea Tripaldi «Elogio storico del canonico arciprete Giuseppe Maria Giovene». Memorie di Matematica e di Fisica della Società Italiana delle Scienze Residente in Modena. Tipi della R. D. Camera [Modena], 22, 1841.
- Giuseppe Maria Giovene. Lettera del Sig. canonico D. Giuseppe Maria Giovene, Vicario generale di Molfetta, al Sig. Abate Alberto Fortis, contenente varie osservazioni sulla nitrosità naturale della Puglia, 7 agost 1784.