Vicente Cantos Figuerola
Vicente Cantos Figuerola (* Borriana, Plana Baixa, 10 de desembre de 1868 - † Madrid, 26 de desembre de 1943) fou un advocat i polític valencià. Llicenciat en Ciències i Dret a la Universitat de València, després d'obtenir el títol de registrador de la propietat exercirà aquesta professió a Cuba on es traslladarà fins a la seva tornada a la Península el 1898. En 1903 ingressa al Partit Liberal Demòcrata de la mà de José Canalejas i a les eleccions de 1905 fou escollit diputat a Corts per la circumscripció de Castelló (districte de Llucena, l'Alcalatén), escó que continuarà guanyant en les successives eleccions celebrades fins a la de 1923. Després de la proclamació de la II República obté novament un escó per Castelló en les eleccions de 1931 a les quals es va presentar com radical independent en el si de la Conjunció republicana-socialista per a després incorporar-se al Partit Republicà Radical. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions de 1933. Va ser ministre de Justícia entre el 28 d'abril i el 4 d'octubre de 1934 en el govern que va presidir Ricardo Samper e Ibáñez, cartera que tornaria a ocupar entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1935 en el govern format per Alejandro Lerroux.
Referències [modifica]
| Precedit per: Salvador de Madariaga y Rojo |
Ministre de Justícia 1934 |
Succeït per: Rafael Aizpún Santafé |
| Precedit per: Rafael Aizpún Santafé |
Ministre de Justícia 1934–1935 |
Succeït per: Cándido Casanueva y Gorjón |