Setge de Montesa
| Conquesta del Regne de València | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Montesa Setge de Montesa (Països Catalans) | |||
 El castell de Montesa | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 15 de juliol - 29 de setembre de 1277 | ||
| Coordenades | 38° 57′ 03″ N, 0° 39′ 15″ O / 38.950833°N,0.654167°O | ||
| Lloc | Montesa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria cristiana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Racó d'Ademús (1210) | |
El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.
Antecedents[modifica]
Després de la Conquesta del Regne de València, liderats per Al-Azraq es revoltaren en diverses ocasions.
El 1274 l'emirat de Gharnata i els benimerins van atacar els castellans a la riba del Guadalquivir, i nombrosos contingents d'aventurers es reuniren a l'entorn de Xixona per atacar la frontera granadina, però les incursions es van fer sobre les aljames murcianes i valencianes,[1] i la Corona va reaccionar amb duresa, però entre març i abril de 1276 els mudèjars del Regne de València es revoltaren per tot el territori, i a principis de maig Al-Azraq retornà després de divuit anys d'exili amb genets magrebins atacant als colons[2] i posà seriosament en perill el Regne. Després de la mort d'Al-Àzraq en el setge d'Alcoi, el seu fill fou el nou cap de la revolta: mil peons moros atacaren Llíria, els mudèjars de Beniopa es revolten, i l'exèrcit musulmà destruí Llutxent i avançava regne endins per la Vall d'Albaida. Hi va intentar conquerir les viles de Cocentaina, Petrer i Castalla però no ho va aconseguir. Jaume el Conqueridor es posà malalt i morí el 27 de juliol de 1276 i va heretar el tron valencià el seu fill Pere el Gran.
El setge[modifica]
Després de sotmetre diversos castells i destruir als genets magrebins,[2] Pere el Gran assetjà el Castell de Montesa el 15 de juliol de 1277,[3] que hagué de rendir a l'assalt el 29 de setembre.[4]
Conseqüències[modifica]
La revolta finalitzà l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socórrer els mudèjars. Pere I ordenà desarmar-los sense que foren castigats, però el procés de colonització es consolidà, reduint la població indígena a situacions de segregació i submissió.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Hernàndez Cardona, Xavier. Història militar de Catalunya. Vol. 2. Rafael Dalmau, 2004, p.104-105. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Torró, Josep. El naixement d'una colònia: dominació i resistència a la frontera valenciana. Universitat de València, 2006, p.231. ISBN 8437064589.
- ↑ Soldevila: p.40
- ↑ Soldevila: p.51
Bibliografia[modifica]
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Pere el Gran: El regnat fins a l'any 1282. Institut d'Estudis Catalans, 1995. ISBN 8472833046.