Festa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Preparació d'una festa, per exemple d'un aniversari

Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho be plegades.

La paraula festa és d'origen llatí i apareix en llengua catalana a partir del segle XIV. Comparteix l'arrel amb fira amb el significat de dia festiu ; aquesta última paraula es troba en català ja des de l'origen de la llengua al segle XII.

Una festa religiosa es la que està organitzada per una institució religiosa, sovint les adopta, també, com a festa laboral l'estat o comunitat on aquella religió sigui o hagi estat majoritària, fins i tot en estats qualificats de laics com França. Les festes religioses sovint són fruit de l'adopció d'una festa anterior pagana, com és el cas del Nadal o de la Nit de Sant Joan associades antigament amb el moviment aparent del sol. Altres festes originàriament religioses s'han dessacralitzat per a molta gent (Setmana Santa, la Immaculada Concepció etc.). Fins i tot es dóna el cas de festes religioses com el Carnestoltes caigudes en un cert desús que s'han recuperat i revifat per part d'institucions cíviques per tal d'accentuar-ne el vessant lúdic.

Els estats acostumen a celebrar com a festa el dia de la independència, o de la Constitució, de determinades batalles (presa de la Bastilla) considerades decisives. Aquests dies són decretats com a festius laborals.

Les nacionalitats, regions o forces sindicals també tenen les seves festes pròpies. En el primer cas, l'11 de setembre a Catalunya, el 9 d'octubre a València. En la festa del treball del Primer de maig, aquesta visqué una transformació sociològica, entre el model del franquisme ("fiesta de San José Obrero", demostracions "sindicals", persecució de les reivindicacions dels sindicats lliures -clandestins) i el de la democràcia, amb la festa entesa com a exaltació de la lluita obrera i sindical.

Les festes locals com la Festa major, les festes de barri, les Falles, La Patum de Berga, Moros i Cristians, San Fermín a Pamplona, la Feria de Abril, l'Oktoberfest alemany, el Carnaval de Rio de Janeiro, les festes de la verema i moltes altres han incrementat amb el temps la seva incidència amb l'atracció de molta gent forana i la promoció dels mitjans de comunicació.

Les festes particulars (en anglès party), que hom pot celebrar amb qualsevol pretext, acostumen a ser d'aniversari, a l'oficina (comiat de treballadors, jubilacions, dinars de Nadal), de comiat de solters, casament. En algunes cultures, com la mexicana, també es fa festa en els enterraments. En els darrers anys del segle XX i primers del XXI s'ha produït un cert increment de la intensitat en la celebració de festes privades, amb l'aparició d'empreses especialitzades en l'organització de festes, un major consum de substàncies excitants o euforitzants, i l'ocasional convocatòria pública de forma oberta a tothom, com en l'entrompada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festa Modifica l'enllaç a Wikidata