Pancraç de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Pancraç

Talla al convent de Santa María de Jesús de Sevilla
màrtir
Nom secular Pancratius
Naixement 289
Sinnada (Frígia)
Defunció 12 de maig de 304
Via Aurelia (Roma)
Enterrament Basílica di San Pancrazio (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge San Pancrazio (Roma)
Festivitat 12 de maig
Iconografia com a soldat romà; amb palma de martiri i llibre obert; amb espasa
Patronatge per a trobar feina, per a tenir sort

Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica) va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Nascut al final de l'any 289, a Sinnada (Frígia), els seus pares, rics, eren d'origen romà: Ciríada, la mare, va morir al part i Cleoni, el pare, quan tenia vuit anys. Se'n féu càrrec del nen son oncle Dionisi, que el portà a Roma, vivint a la vil·la patrícia del Mont Cel·li. Allí van convertir-se al cristianisme i van ser batejats.

Durant la persecució de Dioclecià, Pancraç va ser cridat a oferir sacrificis als déus romans i, en negar-s'hi, va ser jutjat pel mateix emperador que, en veure que el jove no cedia i continuava negant-se a abjurar de la fe cristiana, el condemnà a ésser decapitat.

Executat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, el seu cos va ser recollit per la matrona Octavil·la, que l'enterrà a les catacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: "Hic decollatus fuit Sanctus Pancratius" (Aquí fou degollat Sant Pancraç).

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerat com a màrtir des de temps antics, la seva festa se celebra el 12 de maig. Entre 1595 i 1969, aquesta festivitat es feia conjuntament amb les dels sants Nereu i Aquil·leu i Domicil·la de Roma.

És un sant invocat per qui necessita diners, treball o un canvi de fortuna. Molts comerços i botigues exhibeixen una imatge del sant, a la qual es col·loca un ram de julivert perquè proporcioni sort. Hi ha una dita popular en aquest sentit:

« Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç »

.

Relíquies[modifica | modifica el codi]

Façana de Sant Pancraç de Roma

Vora el lloc del martiri es va aixecar la basílica de Sant Pancraç, on va venerar-se'n el cos, dipositat per Honori I, en una urna de pòrfir a l'altar major. El 1798, als avalots de la República Romana, el cos va ser profanat.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pancraç de Roma