Servaci de Tongeren

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Servaci de Tongeren, o
de Maastricht

Escultura al pont de Maastricht, per Charles Vos (1934)
sant, bisbe
Nom secular Servatius; en neerlandès: Servaas, en francès: Servais
Naixement segle IV o V
Armènia
Defunció ca. 384 o mitjan segle V
Maastricht (Països Baixos)
Enterrament Sankt-Servaas (Maastricht)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Maastricht
Festivitat 13 de maig
Fets destacables Bisbe de Tongres i Maastricht (ca. 380 o s. V), potser llegendari
Iconografia Robes de bisbe

Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht.[1] És venerat com a sant per l'Església catòlica, i se'n celebra el dies natalis el 13 de maig. Com a Sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht
Reliquiari del sant, s. XII, a St Servaas.

No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle IV. Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat en el Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arrianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.[2] La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.

Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues necròpolis romans.[3]

Veneració[modifica | modifica el codi]

Les llegendes van continuar formant-se després d'una primera hagiografia encarregada pel capítol de l'església de Maastricht a Gregori de Tours, que contribuí a estendre'n el culte. Aquest culte va atènyer el seu apogeu vers 1170-80, quan el poeta Heinric van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».[2]

El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar el la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Servaci de Tongeren
  1. Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) (alemany)
  2. 2,0 2,1 Karl Mühlek, ibídem
  3. Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225