Benicadell
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Beniatjar (la Vall d'Albaida) | |||
| ||||
| Serralada | serra del Benicadell | |||
El Benicadell és el pic més alt (1.104 m) de la serra del mateix nom. Es tracta d'una paret muntanyosa que separa les comarques valencianes de la Vall d'Albaida i del Comtat. Amb una direcció bètica (concretament del Prebètic extern) de nord-est a sud-oest, el característic pic del Benicadell té forma de cresteria rocallosa de litologia calcària que dona singularitat al paisatge.[1][2][3]
La serralada forma part del sistema muntanyenc format per les serres (d'oest a est) de la Solana, d'Agullent, el mateix Benicadell i la d'Ador, ja quasi en el litoral mediterrani.[1][4][3]
El sender PRV-213 porta des de Beniatjar i Ràfol de Salem fins al cim del Benicadell.[1]
Paisatge protegit[modifica]
La serra del Benicadell fou declarada Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat Valenciana en dues fases. En un primer lloc, la solana o cara sud i més recentment l'ombria o cara nord. L'interés del paratge rau en el paisatge d'erosió càrstica produïda pels agents atmosfèrics, que origina nombroses coves, avencs, fondalades i enderrocs. Però cal destacar la formació d'una llacuna endorraica al terme de Gaianes, coneguda com a l'albufera de Gaianes. L'obaga és molt més humida que la solana, amb una vegetació més exuberant, i destaca per la presència de brolladors i fonts.[4][5]
La presència humana es considera un factor clau en l'estructura del paisatge. Així, cal mencionar els importants jaciments arqueològics que es troben a les diferents coves del paratge (Coveta del Mig, el Sercat, Cova del Moro o Cova del Mig), les diferents torres i castells de l'edat mitjana (castell de Carbonera, castell de Penya Cadiella o el castell de Carrícola) o les magnífiques neveres d'elevat valor etnològic (nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la lloma Solaneta, de Xamarra i del Corral de Diego).[4][5]
Clima[modifica]
A l'estiu, s'hi ha arribat als 45 °C. A l'hivern, hi pot caure mig metre de neu.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gomar, Oscar Marti, Vicent Cervera, David «El Benicadell per Beniatjar». A un tir de pedra.
- ↑ Aparici, José «La Vall d'Albaida, la Blanca (II)». Espores. La veu del botànic. Arxivat de l'original el 2018-08-16 [Consulta: 5 gener 2017]. Arxivat 2018-08-16 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 Levante-EMV. «Paisatges de llegenda - Levante-EMV». val.levante-emv.com. [Consulta: 5 gener 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ambiente, Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio. «La Solana del Benicadell - Fitxes - Paisatges protegits - ESPAIS PROTEGITS - Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient». bdb.cma.gva.es. Arxivat de l'original el 2017-01-06. [Consulta: 5 gener 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Ambiente, Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio. «Ombria de Benicadell - Fitxes - Paisatges protegits - ESPAIS PROTEGITS - Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient». bdb.cma.gva.es. Arxivat de l'original el 2017-01-06. [Consulta: 5 gener 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benicadell |
- Article en el periòdic Las Provincias: Benicadell, atalaya de la Vall d'Albaida (09/10/07)Las Provincias (09/10/07), Las Provincias (09/10/07).