Fàbrica de porcellana de Chelsea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Figura de porcellana d'un venedor ambulant. Fàbrica de porcellana de Chelsea, ca. 1760

La fàbrica de porcellana de Chelsea (fundada als anys 1743-45) és la primera fàbrica de porcellana important d'Anglaterra[1] en els seus inicis feien porcellana tendra, dirigida a l'aristocràcia: uns gerros amb la forma de dues cabres assegudes estan datats del 1745. El director emprenedor n'era Nicholas Sprimont, un plater; actualment hi ha pocs documents que ajudin a reconstruir la història de la fàbrica. Les vaixelles, que han estat produïdes des del 1750, depenen dels models de procellana de Meissen i de prototips de plata.

Chelsea era coneguda principalment per les seves figures. A partir del 1760, la seva inspiració provingué més de la porcellana de Sèvres que la de Meissen.

El 1769 la fàbrica va ser adquirida per William Duesbury, propietari de la fàbrica de porcellana de Derby. El 1784 la fàbrica de Chelsea va ser demolida i els seus motlles, dissenys i obrers van ser transferits a Derby.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de la fàbrica pot ser dividida en quatre períodes segons les marques identificatives a les mercaderies.

Període del triangle (als voltants de 1743-1749)[modifica | modifica el codi]

Els primers productes duien incís una marca en forma de triangle. La major part de les peces eren blanques i fortament influenciades per dissenys de plata. Els productes més notables d'aquesta era van ser els salers blancs en forma de cranc. Potser la peça més famosa és el gerro Cabra i abella del 1747 que també està basat en un model de plata; se'n van fer còpies a Coalport durant el segle XIX.

Període de l'àncora aixecada (1749-1752)[modifica | modifica el codi]

En aquest període, la pasta i el vidre van ser modificats per produir una superfície més neta, blanca i lleugerament opaca on es pogués pintar. La influència de la porcellana de Meissen és evident en les figures clàssiques entre les ruïnes italianes, escenes del port i adaptacions de Les faules d'Esop de Francis Barlow. Chelsea també produïda figures, ocells i animals inspirats en originals de Meissen. Les flors i els paisatges fóren copiats de la porcellana de Vincennes.

Període de l'àncora vermella (1752-1756)[modifica | modifica el codi]

Els temes Kakiemon (porcellana japonesa) van ser força populars des de les darreries de la dècada de 1740 fins el 1758, inspirats per l'original japonès i més tard per la porcellana de Meissen i de Chantilly. Alguna vaixella decorada amb plantes, copiada de la vuitena edició de The Gardener's Dictionary de Philip Miller (1752) també va ser produïda durant aquest període.

Període de l'àncora d'or (1756-1769)[modifica | modifica el codi]

La influència de Sèvres era molt forta i el gust per tot el francès estava en augment. El període de l'àncora d'or va poder veure paisatges amb molt de color, propis del Rococó. en els 1750s i 1760s, Chelsea també va ser famós per les seves joguines, entre les quals s'hi podien trobar bomboneres, perfums, étuis, didals i medalles petites inscrites en francès. El 1769 la fàbrica en fallida va ser comprada per William Duesbury de Derby que la va comandar fins el 1784; durant aquest temps les produccions de Chelsea no es poden distingir de les de Derby, per la qual cosa se sol anomenar aquest període com el període "Chelsea-Derby".

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A la Bow porcelain factory se li va donar la patent el 1744 però no se'n coneixen treballs.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica de porcellana de Chelsea

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. Severne McKenna, Chelsea Porcelain: The Red Anchor Wares, 1951.
  • F. Severne McKenna, Chelsea Porcelain: The Gold Anchor Wares, 1952.