Benjamin Vulliamy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benjamin Vulliamy
Naixement 1747
Londres, Anglaterra Anglaterra
Defunció 1811
Ocupació Rellotger
Cònjuge Mary Gray Vulliamy
Fills/es Benjamin Lewis Vulliamy

Benjamin Vulliamy (1747-1811) fou un rellotger que fou responsable de la fabricació del «Rellotge de pèndol» que, entre 1780 i 1884, va ser el regulador oficial del temps de Londres.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Benjamin era fill de Justin Vulliamy, rellotger d'origen suís que es va traslladar a Londres al voltant de 1730. Justin va esdevenir un associat de Benjamin Gray, un conegut rellotger establert a Pall Mall, i es casà amb Mary, filla de Gray, amb qui va tenir un fill, Benjamin.[1] Justin va succeir el seu sogre en el càrrec del negoci i el 1780 el seu fill Benjamin va entrar a la societat (Vulliamy & Son). Pare i fill van treballar junts fins a la mort de Justin el dia 1 de desembre de 1797.[2]

Un rellotge de Vulliamy combinat amb porcellana de Derby exposat al Derby Museum and Art Gallery

Des de ben petit Vulliamy havia mostrat interès a seguir la carrera del seu pare. Ja com adult, va començar a guanyar reputació com a fabricant de rellotges de prestatgeria, peces de decoració que adornaven els vestíbuls de l'aristocràcia (actualment se'n poden trobar alguns d'exposats al Derby Museum and Art Gallery).[3] El seu talent li va fer guanyar una autorització reial l'any 1773 que li atorgava un finançament de 150 lliures l'any com a Rellotger del Rei Jordi III (hi havia una distinció similar, Rellotger reial, que pertanyia en aquella època a George Lindsay). El rei, un entusiasta dels rellotges i dels artefactes mecànics, era patró de Justin Vulliamy, però només Benjamin va rebre aquest honor tan significant.[4]

Al voltant de 1780, Vulliamy va ser designat per construir el «Rellotge de pèndol», rellotge principal de l'Observatori Reial Kew, que servia de Meridià Principal i era responsable de portar el temps oficial de Londres fins al 1884, quan l'Observatori de Greenwich va assumir els dos rols.[1]

El 1780 va néixer Benjamin Lewis Vulliamy: va ser l'últim de la nissaga que es va dedicar al negoci familiar de la rellotgeria. Cap dels seus descendents va continuar amb el treball; el seu fill, Lewis, va ser un arquitecte.

Els «rellotges Vulliamy»[modifica | modifica el codi]

Els rellotges Vulliamy eren d'un valor elevat i representaren el clímax de la tecnologia de l'època: un «Rellotge Vulliamy» fou presentat a l'emperador xinès Qianlong durant la missió diplomàtica de George Macartney a Pequín l'any 1793.[5] Els rellotges Vulliamy combinaven fines figures de porcellana per crear artefactes que combinaven ciència i art. El disseny general era realitzat per Vulliamy, tot i que aquest tenia contractats escultors de renom per crear figures que eren influenciades per disseny francesos contemporanis. El negoci també subcontractava molts artesans de rellotgeria traçuts, tot i que Vulliamy revisava i feia retocs finals als productes abans de vendre'ls.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Kew Time». Arcadian Times.
  2. «Vulliamy, London. No. 220». Montpellier Clocks.
  3. «The astronomy clock by Benjamin Vullliamy». Antique-Marks.
  4. «Vulliamy Mantle Clock». Derby City Council, 2009.
  5. William Proudfoot, Biographical Memoir of James Dinwiddie: Embracing Some Account of His Travels in China and Residence in India (Liverpool: Edward Howell, 1868), 45.
  6. Royal Crown Derby Gallery, Antique Marks.com

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benjamin Vulliamy