Matlockita
| Matlockita | |
|---|---|
 Espècimen de matlockita de Derbyshire (Anglaterra) |
|
| Classificació | |
| Categoria | Minerals halurs |
| Simetria cristal·lina | Tetragonal 4/m 2/m 2/m ditetragonal dipiramidal |
| Classificació de Nickel-Strunz | 03.DC.25 |
| Classificació de Dana | 9.2.11.1 |
| Fórmula química | PbFCl |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls tabulars i plans que surten com agregats, radiants, hemisfèrics; també massius |
| Sistema cristal·lí | Tetragonal |
| Exfoliació | {001}, perfecta |
| Fractura | Desigual a subconcoïdal |
| Tenacitat | Trencadís, fràgil |
| Duresa en l'escala de Mohs | 2,5 - 3 |
| Lluïssor | Ferm, perlat a {001} |
| Diafanitat | Transparent |
| Gravetat específica | 7,1 - 7,2 |
| Propietats òptiques | Uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,150 nε = 2,040 |
| Referències | [1][2] |
La matlockita és un mineral halur de plom rar anomenat en honor al poble de Matlock, a la regió de Derbyshire (Anglaterra), on va ser descobert per primera vegada en una mina propera.[1] La matlockita (de fórmula química PbFCl) dóna nom al grup de matlockites que consisteix en minerals rars de la mateixa estructura.
Descripció [modifica]
El mineral, un fluoroclorit de plom (de fórmula PbFCl) va ser descobert a principis del segle XIX a la mina de Bage a Bolehill, prop de Matlock, juntament amb espècimens de fosgenita i anglesita. Tot i que la fosgenita ja era coneguda en aquells temps, sembla probable que la matlockita va passar desapercebuda com a nou material durant almenys cinquanta anys. Va ser anomenada per Greg l'any 1851.[3] La primera menció de la matlockita segurament fou al Mineralogy of Derbyshire de John Mawe de l'any 1802,[4] en el qual descriu detalladament la fosgenita i, tot seguit, es refereix a un mineral que anomena "plom cristal·lí", descripció que s'adequa a l'aparença de la matlockita, que té un color clar, groc cremós i translúcid, i que té una densitat per sobre de 7,1 g/cm3.[2]
Un gran espècimen, de 10 centímetres de grossor i original de Derbyshire, es troba al Museu Americà d'Història Natural.[5] Un de 7 centrímetres es pot trobar a la col·lecció del Derby Museum and Art Gallery.[6]
S'ha trobat matlockita a diversos llocs des de la seva descoberta a Derbyshire, com per exemple a Tiger (Arizona, EUA), Làurion (Grècia), Essen (Alemanya) i prop de Campiglia (Toscana, Itàlia). També se n'han trobat mostres a Sud-àfrica, Perú, Xile, Austràlia, Àustria, França i Itàlia.[1][2]
El grup de matlockites [modifica]
El grup de matlockites consisteix en uns minerals que comparteixen una estructura cristal·lina similar. El grup inclou halurs de bismut, plom o calci: bismoclita (BiO)Cl, deubréeita (BiO)(OH,Cl), laurionita PbCl(OH), paralaurionita PbCl(OH), rorisita CaFCl, zavaritskita (BiO)F i l'epònima matlockita.[7]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matlockita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Handbook of Mineralogy (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mindat.org (anglès)
- ↑ Phosgenite and Matlockite in Derbyshire (Part 1), T. Bridges, M.E. Smith, Journal of the Russell Society Volum 1, No. 2, p. 7-14, 1983 (anglès)
- ↑ Mawe, John. The Mineralogy of Derbyshire with a Description of the most Interesting Mines. 1802, Londres (anglès)
- ↑ Frondell, Clifford. American Mineralogist, Vol 20, p. 469-473, 1935 (anglès)
- ↑ Nick Moyes. Working with Wikipedia - a museum's perspective. Event occurs at 14:30.
- ↑ «Matlockite Group». Mindat.org.
