Aravaipaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAravaipaïta
Fórmula químicaPb₃AlF9·H₂O
EpònimAravaipa mining district (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Grand Reef, Laurel Canyon, Klondyke, Districte d'Aravaipa, Comtat de Graham, Arizona, Estats Units
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DC.35
Nickel-Strunz 9a ed.3.DC.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana11.6.19.1
Heys8.8.19
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 5,842Å; b = 25,2Å; c = 5,652Å; α = 93,84°; β = 90,14°; γ = 85,28°
Colorincolor
Maclespolisintètica en {010}, universal
Exfoliacióperfecta, micàcia en {010}; bona en {100}, {001}, {101}, {10_1}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatelàstica
Duresa2
Lluïssorvítria, nacrada
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat6,37 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,678 nβ = 1,690 nγ = 1,694
Birefringènciaδ = 0,016
Angle 2Vmesurat: 70° a 73°, calculat: 66°
Dispersió òpticar < v, forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988-021
Any d'aprovació1988
SímbolAvp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'aravaipaïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del districte miner d'Aravaipa, indret on es troba aquest mineral.

Característiques[modifica]

L'aravaipaïta és un halur de fórmula química Pb₃AlF9·H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. És un mineral estretament relacionat amb la calcioaravaipaïta, la qual té calci dominant i no conté aigua. També existeix una altra espècia anàloga amb bari encara sense anomenar relacionada amb aquesta.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aravaipaïta pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma a la zona oxidada del dipòsit epitermal de plom-coure-plata en breccia riolita-esquist silicificada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, pseudograndreefita, linarita, laurelita, grandreefita, galena, fluorita, caledonita o anglesita. Va ser descoberta l'any 1988 a la mina Grand Reef, al districte d'Aravaipa, al Comtat de Graham (Arizona, Estats Units), l'únic indret on se n'ha trobat.

Referències[modifica]

  1. «Aravaipaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 desembre 2015].
  2. «Unnamed (Ba-analogue of Calcioaravaipaite)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 desembre 2015].