Faiança

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Faiença.
Estata d'hipopòtam de faiança. Imperi Mitjà d'Egipte. Louvre.

La faiança és un material ceràmic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dóna un aspecte blanc i brillant característic. La faiança és una de les tècniques més antigues i utilitzades en ceràmica. La faiança és una tècnica molt concreta de la ceràmica que no s'ha de confondre amb la terrissa, un terme genèric, o amb la porcellana, una altra tècnica ceràmica amb cobertura d'esmalt blanc.

Les primeres peces de ceràmica estannífera semblen haver-se produït a l'Iraq cap al segle IX,[1] els fragments més antics es van descobrir durant la primera guerra mundial, en el palau de Samarra, al nord de Bagdad. La tècnica fou posteriorment utilitzada a Egipte, on s'han trobat peces de collarets i restes de ceràmica elaborada amb faiança en tombes tan antigues com el període predinàstic d'Egipte, a les cultures Naqada (3500-3200 a. C.),[2] per passar a Pèrsia i Al-Andalus (estenent-se cap a tota Espanya) abans d'estendre's cap a Itàlia durant el Renaixement, cap al segle XVI arribà a Holanda i posteriorment a Anglaterra, França i altres països europeus.[3]

Faiança italiana de Faenza, coneguda amb el nom de Majòlica, del segle XVI.
A mitjans del segle XVIII, la faiança de Ligúria imità la decoració holandesa i francesa.

Característiques de la faiança[modifica | modifica el codi]

La major part utilitza terra argilosa de colors ocres, encara que també s'utilitza colors més clars inclús blanca. les peces de faiança són menys sonores, menys dures, menys denses i més poroses que les de gres o les de porcellana. Gràcies a la seva porositat natural, absorbeixen més fàcilment els líquids que altres ceràmiques. Per tal de fer-les impermeables, s'ha d'aplicar un esmalt a base d'estany que fa que la peça esdevingui més blanca i opaca.

La faiança pot ser tècnicament tan fina com la porcellana, encara que no sigui translúcida i sigui fàcilment escantellada. Fins al segle XVIII, la faiança fou utilitzada per a imitar la porcellana xinesa, aquest fou el cas de la faiança de Delft.

Tipus de faiances[modifica | modifica el codi]

Les faiances :

  • «de foc gran» quan la decoració es posa, després d'una precocció, directament sobre l'esmalt estannífer polsegós que l'absorbeix sense possibilitat de correcció. Els colors es produeixen per òxids metàl·lics i estan limitats a cinc (blau de cobalt, bru-violeta, vermell, verd i groc). Després s'aplica una cocció definitiva a les peces.
  • «de foc petit» (final del segle XVII) : la decoració es posa sobre l'esmalt estannífer cuit. És més fàcil de posar i els colors són més delicats (rosa, or, verd clar) ja que la cocció final és menys elevada.
  • «faiança fina», tècnica d'origen anglès: sobre la pasta molt fina i blanca, la decoració es recobreix d'un vernís de plom (transparent).

Hi ha molts tipus de faiança, segons l'origen. Així és molt coneguda la faiança italiana coneguda com a majòlica, la faiança francesa, anglesa, la faiança espanyola i la portuguesa.

La faiança feta a Espanya il·lustra les primeres passes d'aquesta tècnica a Europa, amb les famoses peces de l'Alhambra fetes entre el 1380 i el 1400 de transmissió mudèjar i les cèlebres peces produïdes a Paterna durant el segle XIV i València durant el segle XV coneguda com la «faiança lustrada»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Caiger-Smith, Alan, Tin-glazed Pottery in Europe and the Islamic World: The Tradition of 1000 Years in Maiolica, Faience and Delftware (Faber and Faber, 1973) ISBN 0-571-09349-3(anglès)
  2. Petrie Museum of Egyptian Archaeology. Period - Naqada II (3200BCE-3500BCE) UC5060(anglès)
  3. Lieber, Francis; Wigglesworth, Edward; Bradford, Thomas Gamaliel. Encyclopædia Americana: a popular dictionary of arts, sciences, literature, history, politics and biography (en anglès). Lea & Blanchard, 1847, p.38. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: la Faiança