Marcos Alonso Mendoza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarcos Alonso

Alonso amb el Chelsea FC el 2017
Biografia
NaixementMarcos Alonso Mendoza[1]
28 de desembre de 1990 (1990-12-28) (33 anys)[2]
Madrid, Espanya
Dades personals
Alçada1,88 m[2]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2008 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPremier League Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLateral esquerre
Club actualFC Barcelona
Núm. esportiu17
Clubs juvenils
Anys Equip
1999–2008 Reial Madrid CF
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2008–2010 Reial Madrid B 39 (3)
2010 Reial Madrid CF 1 (0)
2010–2013 Bolton Wanderers FC 35 (5)
2013–2016 ACF Fiorentina 58 (4)
2014 → Sunderland AFC (cedit) 16 (0)
2016–2022 Chelsea FC 154 (25)
2022– FC Barcelona 14 (1)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2009 Espanya sub-19 3 (0)
2018– Espanya Espanya 9 (0)
Família
PareMarcos Alonso Peña Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarcos Alonso Imaz (avi patern) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmarcos-alonso.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): marcosalonso03 Instagram: marcosalonso28 UEFA: 250008348 ESPNFC: 146127 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
2008–2010 Reial Madrid Castella 39(3)
2010–2010 Reial Madrid CF 1(0)
2010–2013 Bolton Wanderers FC 35(5)
2013–2014 ACF Fiorentina 4(0)
2014–2014→cessió a  Sunderland AFC 16(0)
2016–2022 Chelsea FC 154(25)
2022–valor desconegut FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
2009–2009   Espanya sub-19 4(0)
2018–valor desconegut   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Competint per  Espanya
Lliga de les Nacions de la UEFA
Plata 2021

Marcos Alonso Mendoza (Madrid, 28 de desembre de 1990) és un futbolista espanyol que ocupa la demarcació de lateral esquerre. Format a les categories inferiors del Reial Madrid CF, actualment juga al FC Barcelona. Ha estat internacional en les categories inferiors de la selecció espanyola,[3] i també amb la selecció espanyola absoluta.

Trajectòria[modifica]

Format a les categories inferiors del Reial Madrid CF des de categoria infantil, va arribar al Castella el gener de 2009, procedent de la categoria juvenil. L'11 de desembre de 2009 va ser convocat per primer cop amb el primer equip, davant l'absència de Marcelo. El seu debut arribaria a l'Estadi El Sardinero el 4 d'abril de 2010, com a substitut de Gonzalo Higuaín.

El juliol de 2010 va fitxar pel Bolton Wanderers anglès.[4]

Va marcar el primer gol amb el Bolton el 31 de març de 2012, fent el segon gol en una victòria per 3–2 contra el Wolverhampton Wanderers FC en Copa de la Lliga.[5] Al final de la temporada 2012-13 de la Football League, fou elegit jugador de l'any per The Bolton News, amb un 37% del vots.[6]

Alonso jugant a la Fiorentina en un partit de l'Europa League contra el Dynamo Kíev el 2015

Fiorentina[modifica]

El maig de 2013, Alonso va fitxar per l'ACF Fiorentina italiana amb un contracte de tres anys, tot i que el tècnic del Bolton Dougie Freedman li va oferir un nou contracte.[7] El 30 de desembre, després que el jugador hagués fet nou aparicions oficials, el cap del Sunderland, Gus Poyet, va anunciar que s'hi incorporaria l'1 de gener de 2014, cedit fins al final de la campanya.[8]

Alonso va jugar el seu primer partit amb el Sunderland el 7 de gener de 2014, amb els 90 minuts complets de la victòria a casa per 2-1 sobre el Manchester United FC de l''anada de la semifinal de la Copa de la Lliga i Sky Sports li va donar el premi al millor jugador del partit.[9][10] Va jugar la final de la competició el 2 de març, sense poder evitar una derrota per 3-1 contra el Manchester City;[11] va contribuir amb 20 aparicions a totes les competicions, ajudant al seu equip a mantenir la màxima categoria.[12]

En tornar de la cessió Alonso es va convertir en un habitual, acumulant més de 70 aparicions en les seves dues últimes temporades de color morat. El 19 de març de 2015 va marcar el seu primer gol amb els Viola, en la victòria per 3-0 a casa dels seus companys italians AS Roma als vuitens de final de la UEFA Europa League.[13]

Chelsea[modifica]

Alonso jugant al Chelsea FC el 2017

El 30 d'agost de 2016, després de 85 partits i cinc gols en total amb la Fiorentina, Alonso va completar el seu trasllat a Anglaterra després de signar un contracte de cinc anys amb el Chelsea FC per valor d'uns 24 milions de lliures esterlines.[14][15] Va fer el seu debut el 20 de setembre, jugant els 120 minuts sencers en una victòria per 4-2 contra el Leicester City en la Copa EFL,[16] i quatre dies més tard va aparèixer per primera vegada a la lliga en una derrota fora de casa per 0-3 davant l'Arsenal, sortint de la banqueta per substituir Cesc Fàbregas al minut 55.[17]

Alonso va marcar el seu primer gol amb el club el 5 de novembre de 2016, en la victòria per 5-0 sobre l'Everton FC a Stamford Bridge.[18] Va afegir dos gols més al seu compte al King Power Stadium, en la victòria per 3-0 contra el Leicester el 14 de gener de 2017.[19]

L'abril de 2018, Alonso va rebre moltes crítiques per haver aparentment clavat els tacs de les seves botes a la cama de Shane Long durant una entrada en un partit de lliga contra el Southampton. No va ser recriminat de cap manera per l'àrbitre Mike Dean, que va rebre crítiques similars, però després va ser acusat de conducta violenta per l'Associació de Futbol[20] que posteriorment li va imposar una sanció de tres partits.[21]

Alonso va obrir el seu compte de gols de la temporada 2018-19 el 18 d'agost de 2018, marcant el gol guanyador per 3-2 al minut 81 del partit a casa contra l'Arsenal.[22]

Alonso va marcar l'únic gol contra el Newcastle United a casa el 19 d'octubre de 2019, donant al Chelsea una victòria ajustada per 1-0. Va ser el seu primer gol de la temporada 2019-20.[23]

Alonso va marcar el seu primer gol de la temporada 2020-21 el 31 de gener de 2021, marcant el segon en la victòria a casa per 2-0 sobre el Burnley, ajudant el nou entrenador Thomas Tuchel a aconseguir la seva primera victòria.[24] El 8 de maig de 2021, Alonso va marcar el gol de la victòria contra el Manchester City quan el Chelsea va guanyar 2-1 a l'Etihad Stadium.[25] Alonso no va sortir de la banqueta quan el Chelsea va derrotar el Manchester City per 1-0 a la final de la UEFA Champions League 2021.[26]

Alonso va marcar el primer gol del Chelsea de la temporada 2021-22 contra el Crystal Palace, de tir lliure, en una victòria a casa per 3-0.[27] Va capitanejar el club per primera vegada l'11 de setembre de 2021 en un partit de lliga a casa contra l'Aston Villa.[28]

FC Barcelona[modifica]

El 2 de setembre de 2022, Alonso va signar contracte amb el FC Barcelona per un any, després de deixar el Chelsea per mutu acord un dia abans.[29] L'1 de novembre de 2022, va marcar el seu primer gol en Champions League en una victòria per 4–2 a fora contra el Viktoria Plzeň.[30] El 27 de gener de 2023, Alonso va ampliar el seu contracte amb el Barça fins al 30 de juny de 2024, amb una clàusula de rescissió de 50 milions d'euros.

Carrera internacional[modifica]

El 16 de març de 2018, Alonso va rebre la seva primera convocatòria per a la selecció espanyola per als amistosos contra Alemanya i Argentina a finals d'aquell mes.[31] Va debutar contra aquest últim el dia 27 en una victòria per 6-1 al Wanda Metropolitano on va substituir Jordi Alba quan faltaven 11 minuts per al final,[32] esdevenint així la dels Alonso la primera família espanyola en tenir tres generacions d'internacionals absoluts, i la setena a nivell mundial.[33]

Palmarès[modifica]

Chelsea FC
FC Barcelona

Vida personal[modifica]

És net del futbolista Marcos Alonso Imaz, guanyador de cinc Copes d'Europa amb el Reial Madrid i és fill del també futbolista Marcos Alonso Peña, que actuava com a extrem dret i jugà al Racing de Santander, Atlètic de Madrid, FC Barcelona i CD Logroñés.

El 2 de maig de 2011, Marcos Alonso va ser detingut per la policia després de la seva implicació en un accident de cotxe a Madrid.[36] El cotxe que conduïa va xocar amb un mur causant la mort d'un dels passatgers del vehicle, una jove de 19 anys. Se l'acusava de conduir amb una taxa d'alcoholèmia superior a les taxes permeses per la llei espanyola. El febrer de 2016 se'l va condemnar a pagar una multa i va evitar la presó.[37]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Premier League clubs submit squad lists» (PDF) p. 32. Premier League, 04-02-2014. Arxivat de l'original el 16 de març 2014. [Consulta: 9 febrer 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Marcos Alonso». Premier League. [Consulta: 13 octubre 2017].
  3. ↑ J. J. Martínez. «Marcos Alonso: "El meu somni és donar el salt al primer equip del Real Madrid"» (en castellà). Futbol de Cantabria, 08-09-2009. [Consulta: 4 abril 2010].
  4. ↑ «El Bolton fitxa al defensa del Real Madrid Marcos Alonso» (en anglès). BBC Sports, 27-07-2010. [Consulta: 31 juliol 2010].
  5. ↑ «Wolves 2–3 Bolton». BBC Sport, 31-03-2012 [Consulta: 31 març 2012].
  6. ↑ Marc Iles. «Vote now for your Bolton Wanderers player of the season». The Bolton News, 29-04-2013. [Consulta: 22 maig 2013].
  7. ↑ «Marcos Alonso: Fiorentina sign Bolton's out-of -contract-full-back». BBC Sport, 31-05-2013. [Consulta: 13 octubre 2017].
  8. ↑ «Sunderland: Fiorentina's Marcos Alonso joins on loan». BBC Sport, 30-12-2013. [Consulta: 13 octubre 2017].
  9. ↑ «Sunderland 2–1 Manchester United». BBC Sport, 07-01-2014. [Consulta: 11 agost 2018].
  10. ↑ «Capital One Cup: Sunderland defeat Manchester United 2–1 in semi-final first leg». Sky Sports, 07-01-2014. [Consulta: 11 agost 2018].
  11. ↑ McNulty, Phil. «Manchester City 3–1 Sunderland». BBC Sport, 02-03-2014. [Consulta: 13 octubre 2017].
  12. ↑ «Sunderland stay in Premier League». Marcos Alonso, 08-05-2014. [Consulta: 14 juny 2014].
  13. ↑ «Fiorentina goal flurry ends Roma's hopes». UEFA, 19-03-2015. [Consulta: 23 setembre 2016].
  14. ↑ «Alonso signs». Chelsea F.C., 31-08-2016. [Consulta: 31 agost 2016].
  15. ↑ «Chelsea sign Marcos Alonso from Fiorentina». Sky Sports, 01-09-2016. [Consulta: 17 desembre 2016].
  16. ↑ Rose, Gary. «Leicester City 2–4 Chelsea». BBC Sport, 20-09-2016. [Consulta: 13 octubre 2017].
  17. ↑ , 24-09-2016 [Consulta: 5 novembre 2016].
  18. ↑ «Chelsea top the Premier League as Eden Hazard inspires Everton thrashing». , 05-11-2016 [Consulta: 5 novembre 2016].
  19. ↑ «Chelsea bandwagon rolls on as Marcos Alonso double sees off Leicester». , 14-01-2017 [Consulta: 15 gener 2017].
  20. ↑ «Chelsea's Marcos Alonso charged by FA for tackle on Southampton's Shane Long». BBC Sport, 17-04-2018. [Consulta: 18 abril 2018].
  21. ↑ «Chelsea's Marcos Alonso banned for three games for violent conduct». Sky Sports, 20-04-2018. [Consulta: 20 abril 2018].
  22. ↑ McNulty, Phil. «Chelsea 3–2 Arsenal». BBC Sport, 18-08-2018. [Consulta: 9 setembre 2018].
  23. ↑ Chowdhury, Saj. «Chelsea 1–0 Newcastle United». BBC Sport, 19-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
  24. ↑ Beardmore, Michael. «Chelsea 2–0 Burnley». BBC Sport, 31-01-2021. [Consulta: 31 gener 2021].
  25. ↑ Bevan, Chris. «Manchester City 1–2 Chelsea: Aguero misses penalty as Chelsea make City wait for Premier League title». BBC Sport, 08-05-2021. [Consulta: 8 maig 2021].
  26. ↑ «Man. City-Chelsea | UEFA Champions League 2020/21».
  27. ↑ Begley, Emlyn. «Chelsea 3–0 Crystal Palace». BBC Sport, 14-08-2021. [Consulta: 15 agost 2021].
  28. ↑ Emms, Nick. «'We Have to Adapt' - Thomas Tuchel Explains Team Selection Ahead of Aston Villa Clash». si.com, 11-09-2021. [Consulta: 21 setembre 2021].
  29. ↑ «Marcos Alonso: Spain left-back signs one-year Barcelona deal after leaving Chelsea». , 02-09-2022 [Consulta: 3 setembre 2022].
  30. ↑ «Viktoria Plzen 2-4 FC Barcelona: Winning farewell to the Champions League», 01-11-2022.
  31. ↑ «Chelsea's Marcos Alonso earns first Spain call-up; Diego Costa in, Alvaro Morata out». ESPN, 16-03-2018. [Consulta: 16 març 2018].
  32. ↑ «Rested Messi watches Argentina get crushed 6–1 by Spain». , 27-03-2018 [Consulta: 28 març 2018].[Enllaç no actiu]
  33. ↑ «From grandfather, to father to son: Chelsea's Marcos Alonso makes football history with Spain debut». , 27-03-2018 [Consulta: 28 març 2018].
  34. ↑ «El Barça balla el Madrid a la final de la Supercopa (1-3)». CCMA, 15-01-2023. [Consulta: 15 gener 2023].
  35. ↑ «El Barça es proclama campió de lliga en el derbi barceloní i deixa l'Espanyol amb un peu a segona». Vilaweb, 14-05-2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  36. ↑ El jugador Marcos Alonso, acusado de homicidio imprudente
  37. ↑ El futbolista Marcos Alonso no irá a prisión por homicidio imprudente

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcos_Alonso_Mendoza&oldid=33320644»