| Acanalat |
|
Dos acanalats de mida "mini"
|
| Altres noms |
Pastisset acanalat, acanalat de Bordeus, canelat, canaulé, canelé |
| Tipus cuina |
cuina gascona (cuina occitana) |
| On es menja |
Occitània |
| Ingredients destacats |
farina, mantega, sucre, ou, llevat, rom, vainilla |
| Mètode de preparació |
cocció al forn |
| Origen |
Bordeus |
L'acanalat (en occità, canelat) és un pastisset de la cuina occitana perfumat amb rom, mantega i vainilla. Té uns cinc centímetres d'alçada, però a l'actualitat també se'n fan de petits, anomenats "mini acanalats", que mesuren uns tres centímetres. L'exterior és una mica dur, com una mena de crosta elàstica, no cruixent. És originari de la ciutat de Bordeus, on es diu que ja es menjaven al segle XVIII, però el seu nom en francès, canelé, no apareix escrit fins que, el 1985, el "gremi"[1] oficial de "acanalats de Bordeus" no s'inscriu oficialment com a organisme. Tampoc hi havia referències del seu nom en occità. El nom li ve de la forma del motllo, que presenta canals o lòbuls.
Enllaços externs [modifica]
Notes i referències [modifica]
- ↑ En realitat ho fa la "confraria" d'aquest pastís. A França, per a productes alimentaris, no existeixen els gremis d'oficis com als Països Catalans. El que hi ha és una mena de "mini-gremis" que ho són només per a un producte, de manera que un pastisser o un xarcuter, per exemple, poden formar-ne part de més d'un, segons els productes que facin. Això era estrictament així fins a la Primera Guerra Mundial, actualment hi ha també confraries d'alguns productes que són més aviat de caire folclòric.
